Dilluns, 19 d'Abril de 2021

El Barato, una botiga de conte

L’escriptora Monika Escuer continua la sèrie ‘Contes màgics de Reus’, on les narracions succeeixen en espais emblemàtics de la ciutat

02 d'Abril de 2021, per Cristina Valls
  • Escuer, al Mercadal, amb un exemplar del conte dedicat a El Barato

    Cristina Valls

Ambientar històries de conte dins dels establiments emblemàtics de Reus suposa retre homenatge a la tasca que s’hi ha dut a terme al llarg dels anys; i, també, crear un testimoni valuós per tal de donar a conèixer als infants joies patrimonials que han marcat (i marquen) la diferència al territori. Amb tots aquests elements, l’escriptora de contes i microrelats Monika Escuer presenta el seu darrer volum, el conte ‘El Barato i les sabatilles màgiques’ (editorial Quorum Llibres). Es pot trobar tant en línia com a les llibreries de la ciutat i d’arreu.

La nova creació, doncs, s’emmarca en la sèrie ‘Contes màgics de Reus’ i és el segon número de la col·lecció, la qual (com dèiem) utilitza els comerços de tota la vida per tal de donar sortida a una història de conte. El primer, per exemple, ‘Institut Pere Mata: una porta a la ciència’, va situar-se en l’Institut Pere Mata. “He escrit al llarg de tota la meva vida i m’ha agradat molt crear, ja sigui contes, narracions curtes o poesia. Amb els contes, vaig començar tot col·laborant, i des del vessant solidari, amb la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella de Reus. En aquesta sèrie de contes hi aboco sempre una mica de màgia i vull donar valor a la botiga antiga de tota la vida, tot pensant en les criatures. Cal que coneguin aquest patrimoni, ja que en alguns casos i, malauradament, n’estem veient tancar moltes i no podem oblidar-les. Formen part de la nostra identitat com a reusencs i reusenques”, resumeix.

De fet, aquestes localitzacions són la seva inspiració, és a partir de les quals engega la narració. El conte que ha confeccionat l’autora barreja ficció i realitat. Hi fa una picada d’ullet a l’univers caòtic, alhora que endreçat, d'El Barato i fa esment de les classes de dansa que es fan a l’escola corresponent del Centre de Lectura, en actiu també des de fa molts d’anys. La història la protagonitza la Paola, que va a recollir les seves sabatilles de ballet que la seva mare ja tenia aparaulades a la botiga.

L’acció es desenvolupa dins el comerç, tot just abans de marxar la nena cap a l’ateneu reusenc. “Vaig voler copsar la quotidianitat que hi ha a la botiga amb un diàleg de la petita Paola amb la Cori d'El Barato, rere el taulell, mentre atén una llarga cua de clients. Crec que aquest tret pot fer recordar molta gent que hi ha comprat i que ha viscut com és de singular l’entorn d’aquell negoci”, descriu.

Un llibre solidari

El micromecenatge ha estat el motor a partir del qual s’ha creat la sèrie de contes i ‘El Barato i les sabatilles màgiques’ es tracta d’una obra solidària, mitjançant la qual es recaptaran fons per a alguna entitat que els necessiti. “El conte l’han llegit molts nens i nenes, però també molts adults. Els petits de la casa l’han rebut amb molta il·lusió i això dóna molta energia per tal de seguir-ne fent”, exposa. A més, anuncia que el conte que ens ocupa tindrà una continuació: “La propera parada serà el Centre de Lectura, evidentment”.

Avisa, però, que la Casa Navàs i el Colmado Baró seran altres espais susceptibles de poder sortir a les seves creacions. El conte desperta interès, també, entre les entitats de la capital del Baix Camp. N’és un cas l’associació de Dones Ganxetes, la qual té la voluntat de fer ressò de l’obra de la creadora, segons esmenta Escuer.

Ser de Reus i de tota la vida (també abreujat amb el popular ‘RTV’) és, d’altra banda, una actitud i una forma de viure plasmada al conte. “Ser ‘RTV’ vol dir estimar-se les peculiaritats de Reus, la Festa Major de Sant Pere, el vermut i valorar aquesta identitat única”, enraona. Un altre element destacat al conte (i present a la sèrie, en definitiva) és que la història està acompanyada de dibuixos plens de color i també fets per Escuer. “Els vaig crear de forma simultània, mentre escrivia. Vaig pensar que seria una bona manera de reflectir la història. Per tant, vaig animar-me tot fent servir els colors”, diu.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges