Dilluns, 17 de Juny de 2024

El doctor Vilaseca i el 'Peret de la dalla'

L'estàtua de Cronos va passar del cementiri al jardí de cal Rull, seu del Museu Municipal Prim-Rull als anys 40

09 de Juliol de 2023, per Marc Busquets
  • El 'Peret de la dalla', al jardí de cal Rull, amb el Patronat del Museu de Reus dels anys 40

    Arxiu CIMIR

Aquest diumenge, a Històries de Reus, recuperem una curiosa fotografia que té en l'estàtua de Cronos (que trobem al cementiri) i el doctor Vilaseca el seu duet protagonista. El fons digitalitzat del Centre de la Imatge del Mas Iglésias de Reus, el CIMIR, té al seu arxiu un document de 1948 que tot seguit comentarem. Amb tot, d'entrada cal recordar la rellevància (patrimonial i simbòlica) del monument també conegut a la ciutat com el Peret de la dalla

 

El senyor del temps

 

Obra d'Agustí Auqué Figueres de 1870 a partir d'un model anterior de guix fet per Joan Roig i Solé, de l'estàtua de Cronos en penja una rèplica a la façana principal de l'equipament funerari reusenc. Al llibre El cementiri general de Reus (coeditat per l'ajuntament, Gestió de serveis funeraris Reus, SA i Pragma el 2005 en la col·lecció De pedra), de Montserrat Flores i Marta López, s'hi fa constar que el monument és la representació del "senyor del temps, en forma d'home barbut i alat".

Consultat per aquest mitjà en el seu moment, per a l'elaboració d'un article centrat en Cronos, l'historiador Jaume Massó va voler destacar la "càrrega simbòlica de la dalla. "Representa que ve a segar-nos la vida", va argumentar. L'estàtua sosté un rellotge de sorra en una mà i l'esmentada dalla en l'altra, en una "referència purament clàssica" que res té a veure "a la iconografia cristiana de la mort, el judici final i la resurecció". El curiós del cas, amb tot, és que la religió va acabar per tenir una més que notable presència al cementiri, potser en part per la reinstauració de la monarquia borbònica l'any 1874, tal i com va argumentar Flores al seu treball.

 

Del cementiri a cal Rull

 

De fet, hi ha certa interpretació que el Peret de la dalla simbolitza, segons com, "la resistència" laica als canvis socials i polítics que van tenir lloc posteriorment i fins dècades després, amb el franquisme. Va ser llavors quan Cronos va ser retirat del cementiri,perquè es va considerar que no era "adient" per a la moral conservadora del règim i per al cementiri. Més endavant, el monument va acabar al jardí de cal Rull, on va captar-se la fotografia que acompanya aquesta article d'Històries de Reus.

Hi apareixen els membres de la junta del Patronat de Museu de Reus, i del seu conserge, quan l'equipament (la casa de l'antic notari i el jardí annex) era la seu del Museu Municipal Prim-Rull, als anys 40 del segle passat. Al costat de l'escultura del déu Cronos s'hi pot veure el director del museu, el doctor Salvador Vilaseca. El tercer per l'esquerra (amb la cara mirant cap a la seva dreta) és l'exalcalde Enric Aguadé Parés, aleshores president del Patronat del Museu. A prop de Vilaseca, amb gorra, hi tenim el bidell Venanci Bonet.

Cronos va ser a cal Rull fins a la dècada dels 60, per anar a parar a la Llibertat. Ja amb la transició, i un cop es va prendre l'acord de tornar el Peret de la dalla al lloc que li és propi, l'equip del museu es va encarregar de la seva substitució. Es van fer una sèrie de treballs de recuperació. "Estava en mal estat. Tenia trencat el braç que aguanta la dalla, així com alguns dits. Va portar força feina", va explicar a aquest diari la restauradora Anna Miralles, en l'article prèviament comentat. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges