PEPITO DE L'ARENA 20 de Desembre de 2021
Contacontes.
Senyoret arza: Darrerament tinc insomni i m'ariria molt bé que vingués per casa a l'hora de dormir i m'explica el conte de Traiber.
-
Reus.cat
El jutjat d'Instrucció número 3 de Reus ha imposat fiances milionàries als investigats per la peça separada número 15 del cas Innova com a responsables civils. La peça investiga la col·locació de pròtesis defectuoses de l'empresa Traiber a unes 6.000 persones i el cobrament de comissions per part dels metges.
El jutge Diego Álvarez de Juan demana 23 milions d'euros als dirigents de Traiber i a l'Agència Espanyola del Medicament, 22,5 milions al CatSalut i l'ICS; i 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus i Sagessa, com a responsables de l'hospital Sant Joan de Reus. Fonts municipals han exposat a Reusdigital.cat que han rebut la interlocutòria aquest mateix dilluns, i que els serveis jurídics municipals han començat a analitzar el contingut de la resolució judicial. Una vegada efectuada aquesta anàlisi, "es valorarà la necessitat de presentar recurs per defensar els interessos" del consistori.
A banda, l'escrit del jutge requereix fiances als metges que van col·locar les pròtesis, a diverses clíniques, a l'Hospital de Barcelona i al Joan XXIII de Tarragona, entre altres.
El magistrat ha fixat la fiança en base a la indemnització que sol·licita l'acusació particular, que aplega 47 afectats per les pròtesis defectuoses. Per a cadascun d'ells xifra una quantitat de diners que oscil·la entre els 300.000 i els quasi 600.000 euros, en funció de l'afectació a cada pacient, i la suma global ascendeix fins als aproximadament 23 milions.
El jutge els dóna 15 dies per fer-la efectiva o sinó els embargarà els béns, i alhora també dóna 15 dies per presentar recurs. L'auto judicial considera que els fets són constitutius d'una dotzena de delictes, com el de prevaricació i malversació de cabals públics, contra la salut pública, de tràfic d'influències o blanqueig de capitals.
En aquesta peça separada del cas Innova hi ha 12 investigats: el director general de Traiber, Luís Márquez; la coordinadora tècnica i un administratiu de l'empresa, i nou metges que segons el magistrat presumptament van cobrar comissions il·legals de Traiber "en compensació per col·locar les seves pròtesis".
Entre els metges hi ha el cap del servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica de l'hospital Joan XXIII de Tarragona; Josep Giné, i dos doctors de l'hospital Santa Tecla de Tarragona que "el maig del 2014 van operar un pacient amb una pròtesi en mal estat i no ho van comunicar a les autoritats competents", segons es recull en el text judicial.
En l'auto, el jutge apunta que "alguns d'ells inclús van participar de les pressions als òrgans de contractació perquè es col·loquessin les pròtesis de manera indeguda". Als 47 pacients que exerceixen l'acusació particular se'ls van col·locar els productes de Traiber a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, l'hospital Santa Tecla de Tarragona, el Sant Joan de Reus, la Clínica del Remei de Barcelona, la Clínia Copèrnic de Barcelona, l'Hospital de Barcelona, la Policlínica Comarcal del Vendrell i la Clínica Montpellier de Saragossa. Tots aquests centres hauran d'ingressar fiances, la quantitat de les quals varia en funció del nombre de persones que operessin, a raó de 500.000 euros per persona.
L'origen de la peça és el cas Innova i les sospites del magistrat que hi havia "indicis de delictes de corrupció" comesos per l'empresa i l'empresa municipal de Reus, Sagessa. El 28 d'abril del 2015, durant l'entrada a dos domicilis del director general de Traiber, Luís Márquez, es van trobar "un important número de pròtesis mèdiques en aparent desús".
A partir d'aquí, els investigadors van anar estirant del fil i posteriorment es van fer registres a la seu de la companyia i en dues empreses relacionades, en relació a les pròtesis caducades o en mal estat. Segons l'auto del jutge, el mateix Márquez va declarar que entre 2007 i 2014 l'hospital Sant Joan de Reus va comprar a Traiber "sense cap tipus de licitació o de procés d'adjudicació en base a la normativa de contractació pública".
A més, les investigacions també van destapar que el directiu hauria mantingut reunions amb polítics com l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, consellers de la Generalitat o l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas. Per al magistrat, aquest fet "no tindria a priori component criminal". "El problema sorgeix quan s'utilitzen aquestes relacions per influir, per pressionar en les decisions polítiques amb la finalitat de lucrar-se amb l'adjudicació de contractes", argumenta el jutge.
En aquest sentit, el jutge parla d'una carta que es va intervenir en el registre a Traiber. La missiva l'havia enviat l'Ajuntament de Reus i estava signada per l'alcalde Carles Pellicer, i convidava a Márquez a una trobada amb empresaris i un professor de la Universitat Rovira i Virgili per "compartir experiències empresarials". La carta estava signada el 25 de novembre del 2014, dies després que s'ordenés l'alerta sanitària i per risc per a la salut que suposava el fabricant (30 d'octubre de 2014).
Per al magistrat, això "posa de manifest que, o bé l'Ajuntament (i el seu alcalde) no s'havien assabentat del precinte i cessament de l'activitat de Traiber per l'alerta sanitària, o que tot i saber-ho, van considerar Luis Márquez un actiu empresarial de Reus prou important com perquè acudís a la trobada". I afegeix: "qualsevol de les dues respostes certificaria la multitud d'indicis que desprèn la causa en quant a les relacions polítiques de Traiber i les pròtesis en mal estat".
Alhora, Diego Álvarez de Juan exposa que "hi ha indicis per pensar" que Traiber feia "negocis jurídics simulats que s'utilitzaven per encobrir el pagament de comissions il·legals". Entre els beneficiaris, la investigació situa diferents asseguradores mèdiques.
També afirma que hi ha indicis que "es relaciona la col·locació d'una pròtesi amb el pagament d'un percentatge del preu per al metge". "Els pagaments col·loquen als metges que els han cobrat en una posició criminal i processal molt delicada", s'indica en l'auto.
Per al magistrat, "Traiber ven a hospitals públics o a clíniques privades a través del sistema de salut pública o a través de les diferents assegurances privades, i els metges es col·loquen entre ambdós operadors per lucrar-se amb les seves intervencions mèdiques". Fins i tot, la companyia hauria pagat a personal sanitari perquè "mantinguessin la boca callada quan van descobrir les deficiències tècniques" de les pròtesis.
El jutge Diego Álvarez de Juan demana 23 milions d'euros als dirigents de Traiber i a l'Agència Espanyola del Medicament, 22,5 milions al CatSalut i l'ICS; i 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus i Sagessa, com a responsables de l'hospital Sant Joan de Reus. Fonts municipals han exposat a Reusdigital.cat que han rebut la interlocutòria aquest mateix dilluns, i que els serveis jurídics municipals han començat a analitzar el contingut de la resolució judicial. Una vegada efectuada aquesta anàlisi, "es valorarà la necessitat de presentar recurs per defensar els interessos" del consistori.
A banda, l'escrit del jutge requereix fiances als metges que van col·locar les pròtesis, a diverses clíniques, a l'Hospital de Barcelona i al Joan XXIII de Tarragona, entre altres.
El magistrat ha fixat la fiança en base a la indemnització que sol·licita l'acusació particular, que aplega 47 afectats per les pròtesis defectuoses. Per a cadascun d'ells xifra una quantitat de diners que oscil·la entre els 300.000 i els quasi 600.000 euros, en funció de l'afectació a cada pacient, i la suma global ascendeix fins als aproximadament 23 milions.
El jutge els dóna 15 dies per fer-la efectiva o sinó els embargarà els béns, i alhora també dóna 15 dies per presentar recurs. L'auto judicial considera que els fets són constitutius d'una dotzena de delictes, com el de prevaricació i malversació de cabals públics, contra la salut pública, de tràfic d'influències o blanqueig de capitals.
En aquesta peça separada del cas Innova hi ha 12 investigats: el director general de Traiber, Luís Márquez; la coordinadora tècnica i un administratiu de l'empresa, i nou metges que segons el magistrat presumptament van cobrar comissions il·legals de Traiber "en compensació per col·locar les seves pròtesis".
Entre els metges hi ha el cap del servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica de l'hospital Joan XXIII de Tarragona; Josep Giné, i dos doctors de l'hospital Santa Tecla de Tarragona que "el maig del 2014 van operar un pacient amb una pròtesi en mal estat i no ho van comunicar a les autoritats competents", segons es recull en el text judicial.
En l'auto, el jutge apunta que "alguns d'ells inclús van participar de les pressions als òrgans de contractació perquè es col·loquessin les pròtesis de manera indeguda". Als 47 pacients que exerceixen l'acusació particular se'ls van col·locar els productes de Traiber a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, l'hospital Santa Tecla de Tarragona, el Sant Joan de Reus, la Clínica del Remei de Barcelona, la Clínia Copèrnic de Barcelona, l'Hospital de Barcelona, la Policlínica Comarcal del Vendrell i la Clínica Montpellier de Saragossa. Tots aquests centres hauran d'ingressar fiances, la quantitat de les quals varia en funció del nombre de persones que operessin, a raó de 500.000 euros per persona.
Origen i complicitats polítiques
L'origen de la peça és el cas Innova i les sospites del magistrat que hi havia "indicis de delictes de corrupció" comesos per l'empresa i l'empresa municipal de Reus, Sagessa. El 28 d'abril del 2015, durant l'entrada a dos domicilis del director general de Traiber, Luís Márquez, es van trobar "un important número de pròtesis mèdiques en aparent desús".
A partir d'aquí, els investigadors van anar estirant del fil i posteriorment es van fer registres a la seu de la companyia i en dues empreses relacionades, en relació a les pròtesis caducades o en mal estat. Segons l'auto del jutge, el mateix Márquez va declarar que entre 2007 i 2014 l'hospital Sant Joan de Reus va comprar a Traiber "sense cap tipus de licitació o de procés d'adjudicació en base a la normativa de contractació pública".
A més, les investigacions també van destapar que el directiu hauria mantingut reunions amb polítics com l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, consellers de la Generalitat o l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas. Per al magistrat, aquest fet "no tindria a priori component criminal". "El problema sorgeix quan s'utilitzen aquestes relacions per influir, per pressionar en les decisions polítiques amb la finalitat de lucrar-se amb l'adjudicació de contractes", argumenta el jutge.
En aquest sentit, el jutge parla d'una carta que es va intervenir en el registre a Traiber. La missiva l'havia enviat l'Ajuntament de Reus i estava signada per l'alcalde Carles Pellicer, i convidava a Márquez a una trobada amb empresaris i un professor de la Universitat Rovira i Virgili per "compartir experiències empresarials". La carta estava signada el 25 de novembre del 2014, dies després que s'ordenés l'alerta sanitària i per risc per a la salut que suposava el fabricant (30 d'octubre de 2014).
Per al magistrat, això "posa de manifest que, o bé l'Ajuntament (i el seu alcalde) no s'havien assabentat del precinte i cessament de l'activitat de Traiber per l'alerta sanitària, o que tot i saber-ho, van considerar Luis Márquez un actiu empresarial de Reus prou important com perquè acudís a la trobada". I afegeix: "qualsevol de les dues respostes certificaria la multitud d'indicis que desprèn la causa en quant a les relacions polítiques de Traiber i les pròtesis en mal estat".
Pagaments i comissions
Alhora, Diego Álvarez de Juan exposa que "hi ha indicis per pensar" que Traiber feia "negocis jurídics simulats que s'utilitzaven per encobrir el pagament de comissions il·legals". Entre els beneficiaris, la investigació situa diferents asseguradores mèdiques.
També afirma que hi ha indicis que "es relaciona la col·locació d'una pròtesi amb el pagament d'un percentatge del preu per al metge". "Els pagaments col·loquen als metges que els han cobrat en una posició criminal i processal molt delicada", s'indica en l'auto.
Per al magistrat, "Traiber ven a hospitals públics o a clíniques privades a través del sistema de salut pública o a través de les diferents assegurances privades, i els metges es col·loquen entre ambdós operadors per lucrar-se amb les seves intervencions mèdiques". Fins i tot, la companyia hauria pagat a personal sanitari perquè "mantinguessin la boca callada quan van descobrir les deficiències tècniques" de les pròtesis.
