Si bé la
gestió de la pandèmia ha centrat els esforços de l'acció del govern municipal, enguany, el cert és que almenys en clau política
el 2021 ha estat un any prou plàcid per a l'equip del
batlle de Reus, Carles Pellicer. Amb l'àmplia i còmoda majoria que tenen al ple, l'alcalde i els seus socis han pogut tirar endavant els comptes i les ordenances de 2022 sense inconvenients, i han posat la primera pedra d'ambiciosos projectes que “han de tenir continuïtat” en mandats posteriors, com ara la “transformació” del Carrilet i el seu entorn o les obres al carrer Ample i voltants.
El futur del Carrilet i el nou contracte de la brossa
Ha estat potser el futur del Carrilet i el del seu mercat, com ja vam tractar en
articles anteriors en aquesta mateixa secció, la
qüestió més polèmica dels dos primers anys de l'actual mandat. L'oposició, al ple i al carrer, ha estat notable. No obstant això, el cas és que els paradistes respiren (una mica) més tranquils per la pròrroga fins al 2024, i que el procés participatiu per canviar el sud del terme segueix endavant, tot i els recels d'alguns veïns, que no tenen la certesa que les seves propostes es tinguin en compte un cop passem a l'execució de tot plegat.
Pellicer ha exhibit certa tranquil·litat als debats al ple, i l'ha transmesa igualment en les seves entrevistes concedides als mitjans. Una prova és el
nou contracte de la brossa, amb els representants dels treballadors tot anunciant “mesures” contra l'adjudicació a Valoriza-Romero Polo en detriment de Fomento de Construcciones y Contratas, i les accions legals iniciades per aquesta última empresa. Amb tot, la marca comercial del nou servei,
Reus Net, ja és en marxa, i s'han adquirit nous equips i vehicles per a la flota de recollida de residus. Les queixes veïnals per la suposada manca de neteja al terme, però, es mantenen.
Plans de recuperació econòmica i estratègia
Més enllà d'aquestes qüestions puntuals, tal com dèiem, el govern de Pellicer ha centrat gran part de la seva acció política en combatre els efectes de la pandèmia entre els reusencs. Sota el lema
Reactivem Reus, va ser al maig de 2020 quan amb el suport de l'oposició i del teixit local es va presentar el pla per reactivar l'economia de la ciutat. Va comptar amb una dotació pressupostària de 4,5 milions, que enguany s'ha mantingut. La
vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha argumentat sovint que mentre que el primer document tenia l'objectiu “d'aturar el cop”, per entendre'ns, que va suposar la irrupció de la covid-19, el d'enguany s'ha centrat més aviat en la generació d'activitat econòmica, i en la generació de llocs de treball.
Ara bé, si el
Pla de reactivació econòmica i social ha tingut una mesura exitosa aquesta ha estat, sens dubte, la dels
Bons Reus. Altres municipis, com Cambrils o Tarragona, l'han adoptada per fomentar el consum en campanyes com Nadal.
Si l'anàlisi la centrem en Llauradó (i en Esquerra, per extensió), i amb el Pla d'acció municipal com a “full de ruta” per al mandat, s'ha apostat per “planificació estratègica” per a la ciutat, tal com s'ha explicat de manera freqüent en les seves manifestacions públiques. Un exemple d'aquesta voluntat la vam veure amb l'arribada del bon temps, quan va tenir lloc la presentació en societat del fòrum ciutadà de
Reus horitzó 32. Temps enrere, quan se'ns va presentar el projecte als periodistes des del terrat del Museu Salvador Vilaseca, un cel més aviat ennegrit va amenaçar pluja durant tota la compareixença de Pellicer i Llauradó. A més d'un va sobtar, per cert, l'absència del
portaveu d'Ara Reus, Daniel Rubio, aliat de l'alcalde i la vicealcaldessa al govern. Sí que hi va ser, això sí, quan es van revelar els noms dels 200 components de l'esmentat fòrum ciutadà a firaReus.
L'horitzó 2023
Si mirem enrere per avaluar quina ha estat l'aplicació dels
anteriors plans estratègics que van impulsar altres governs, i en un context tan incert com el que tenim, sense saber si els efectes de la pandèmia aniran aviat a menys o no,
Reus horitzó 32 es pot interpretar ara per ara com el llegat polític de l'equip de Pellicer. Curiosament, serà poc abans de les eleccions municipals de 2023 quan en coneixerem les línies mestres i els detalls.
I si mirem endavant, i fixem l'objectiu en la propera cita electoral, cal destacar la recent publicació d'un article de Pellicer, al
Diari de Tarragona, en què de manera més o menys implícita va apuntar a la seva voluntat de romandre a la primera línia política municipal. Sovint va mantenir que volia ser el batlle per dos mandats, però en un parell d'anys ja en farà 12 que lidera la ciutat. L'argument es va anar modulant amb el pas del temps. La crisi econòmica, primer; i el bloqueig de l'oposició al ple, després, van impedir que desplegués els seus plans per a la capital del Baix Camp. Si se segueix la mateixa lògica, la covid-19 pot ser la millor de les raons per concórrer a la propera cursa electoral.
Però amb un PDeCAT debilitat després del 14-F (a Reus va obtenir un miler de vots, el 3% del total), tot sembla indicar que el batlle haurà de buscar l'entesa amb Junts per Reus (on hi trobem les
regidores Teresa Pallarès i Montserrat Vilella) per encarar amb garanties el duel a les urnes contra Esquerra i el PSC. És d'esperar, del primer partit, que aspiri aquest cop sí a tenir l'alcaldia després de la decisió de reeditar el pacte amb Pellicer i Ara Reus, el 2019.
Quan ERC va voler fer balanç del mandat un cop aquest va arribar a la meitat, abans de l'estiu, el discurs va ser triomfalista. Llauradó i els regidors de la llista van indicar, entre altres qüestions, que en aquests dos anys i mig han aconseguit “esquerranitzar” el govern i que, precisament per això, cupaires i socialistes, a l'oposició, “no poden dir que no” a les seves propostes. Però si del que es tractava era de tirar endavant un projecte d'esquerres, com se'ns va dir en les anteriors eleccions, costa d'entendre que Esquerra no optés per erigir-se com una alternativa a l'alcalde. Tot plegat, recordem-ho, es va produir en el marc d'un “pacte nacional” entre republicans i postconvergents, en paraules de l'actual vicealcaldessa i també presidenta de la Diputació de Tarragona.
El cert és que de cara al 2022 (i al 2023) hi ha no poques incògnites. L'evolució de la crisi sanitària, la política nacional i l'estatal no han alterat, per ara (com a mínim, de portes enfora), l'estabilitat del govern municipal. De cara als propers mesos, és probable que uns i altres escenifiquin, però, certes discrepàncies ideològiques i de programa. Després de tot, som en campanya. Sempre.
