-
Manifestació a Barcelona en defensa de l'escola catalana.
Àlex Marin
A la recta final del ple d'aquest divendres, el debat s'ha centrat en les mocions dels grups de l'oposició. La primera, de Cs, centrada en l'oci nocturn, no ha tirat endavant. Entre altres, proposava que es pogués modificar la llicència dels locals per equiparar-la a la de bars i restaurants, per pal·liar d'aquesta manera els efectes de la restriccions. A banda, s'ha debatut sobre l'estat del català a la societat.
La segona moció, defensada pels socialistes a través del seu portaveu, Andreu Martín, ha abordat els "continus" talls de llum en determinades zones del terme. El govern hi ha introduït diverses esmenes, acceptades pels proposants. Dels punts d'acord, s'ha de destacar el relatiu a les torres d'alta tensió de la urbanització El Pinar, per tal que "s'avanci" en els tràmits corresponents per al seu soterrament. En essència, el text del PSC insta les companyies d’energia a "sanejar i modernitzar" les instal·lacions elèctriques, "tot contribuint a la millora de la qualitat del servei, per evitar talls de llum i per adaptar la xarxa al segle XXI".
La regidora del ram, Marina Berasategui, ha admès haver "transaccionat" els continguts de la moció amb el PSC per "ambiciosa" i amb l'objectiu de "concretar-la". "Hi hem de posar de la nostra part", ha dit, per col·laborar "entre administracions" per "coordinar-se" amb les empreses subministradores per "resoldre les incidències" que pateixen els veïns. Sobre les torres d'alta tensió a la urbanització El Pinar, ha apuntat que "ja fa temps" que des del consistori es treballa en coordinació amb els actors implicats per tal que es pugui avançar en el seu soterrament. A la votació, tots els grups hi han donat suport.
En acabat, la socialista Carmina Pozuelo ha exposat els motius d'una altra moció, aquesta dedicada a les zones verdes de Reus. En aquesta línia, s'ha apuntat a la elaboració d'un Pla Director de l’Arbrat Urbà i zones verdes "a 20 o 30 anys vista", en el qual es garanteixi que tota la ciutat tingui superfícies mínimes de zones verdes i horts urbans. El regidor no adscrit, Raúl Meléndez, Cs i la CUP hi han votat a favor, si bé aquest últim grup ha apuntat, en paraules de Mònica Pàmies, que el text és "poc ambiciós" i ha lamentat que la nostra sigui, segons ha dit, "la tercera ciutat catalana amb menys zones verdes". El govern ha impedit que prosperi la moció, tot fent valer la seva majoria.
Des del govern, Hipòlit Monseny ha apuntat que la moció "sembla voler deixar caure que a Reus no es cuiden les zones verdes, i això em dol". S'ha referit al Pla d'acció municipal (PAM) del mandat, on consten diversos objectius destinats precisament a presevar parcs i jardins i espais d'esbarjo de la ciutat, i ha exposat que s'estan desenvolupant, entre altres, el Pla estratègic de zones verdes i els plans directors V verda i de jardineria. Igualment ha volgut repassar algunes infraestructures en projecte o construcció, com ara el Jardí agrari del Camp, el parc de les Olors o el de les Famílies. Tot i el rebuig a la moció, Pozuelo s'ha mostrat "contenta" pel "debat que s'ha generat".
Finalment, la CUP ha posat sobre la taula la situació del català, per la "cohesió social i la igualtat d'oportunitats". Ha tirat endavant amb els vots dels proposants, i del govern. El PSC i Meléndez s'han abstingut, i Cs s'hi ha oposat.
La portaveu, Marta Llorens, ha assenyalat que "hem de ser nosaltres, com a poble, amb independència del nostre origen, qui promoguem l'ús de la llengua en tots els àmbits de la vida". Dels diversos punts d'acord plantejats, el primer s'ha marcat com a objectiu "promoure, de forma conjunta amb les entitats per la llengua, un pacte municipal per a l’ús del català", que es batejaria com A Reus, en català, tot signant un manifest conjunt. El govern hi ha introduït una esmena, relativa al segon punt (sobre el Pla local d'educació, aprovat aquest divendres).
Des de Cs, Débora García ha tirat d'ironia per referir-se als "imaginaris Països Catalans" i ha anat enrere per recordar el franquisme, tot apuntant que en aquella època "Catalunya va gaudir de grans inversions que altres regions" de l'estat no van tenir, per després assegurar que tot plegat "recorda a l'Alemanya dels anys 30" per la suposada voluntat que "tenen alguns d'imposar el català". "El que volem és que les dues llengües siguin vehiculars", ha reblat. Al PSC, Andreu Martín ha descrit el debat com "important" i ha indicat que és "cert i objectiu" que l'ús social del català "ha minvat". En aquesta línia, ha dit que "l'objectiu final" dels socialistes "sempre serà" la difusió de la nostra llengua. Amb tot, ha avançat l'abstenció del seu grup perquè alguns dels punts d'acord parlen de "rebutjar" la sentència del TSJC.
A les files del govern, el regidor Daniel Recasens ha volgut donar resposta a García per lamentar que "de manera alegre" hagi barrejat franquisme i "l'Alemanya dels anys 30" en la seva intervenció, i s'ha felicitat pel "declivi" de Cs. Sobre el contingut de la moció, ha dit que "tot allò que sigui empényer i sigui a les nostres mans, tirarà endavant". Llorens també s'ha referit al discurs de García, i per fer-ho ha citat les paraules d'un "gran escriptor dels Països Catalans", Joan Fuster. "No facis de la teva ignorància un argument", ha reblat.
Tira endavant la moció del PSC sobre els talls de llum
La segona moció, defensada pels socialistes a través del seu portaveu, Andreu Martín, ha abordat els "continus" talls de llum en determinades zones del terme. El govern hi ha introduït diverses esmenes, acceptades pels proposants. Dels punts d'acord, s'ha de destacar el relatiu a les torres d'alta tensió de la urbanització El Pinar, per tal que "s'avanci" en els tràmits corresponents per al seu soterrament. En essència, el text del PSC insta les companyies d’energia a "sanejar i modernitzar" les instal·lacions elèctriques, "tot contribuint a la millora de la qualitat del servei, per evitar talls de llum i per adaptar la xarxa al segle XXI".
La regidora del ram, Marina Berasategui, ha admès haver "transaccionat" els continguts de la moció amb el PSC per "ambiciosa" i amb l'objectiu de "concretar-la". "Hi hem de posar de la nostra part", ha dit, per col·laborar "entre administracions" per "coordinar-se" amb les empreses subministradores per "resoldre les incidències" que pateixen els veïns. Sobre les torres d'alta tensió a la urbanització El Pinar, ha apuntat que "ja fa temps" que des del consistori es treballa en coordinació amb els actors implicats per tal que es pugui avançar en el seu soterrament. A la votació, tots els grups hi han donat suport.
Zones verdes
En acabat, la socialista Carmina Pozuelo ha exposat els motius d'una altra moció, aquesta dedicada a les zones verdes de Reus. En aquesta línia, s'ha apuntat a la elaboració d'un Pla Director de l’Arbrat Urbà i zones verdes "a 20 o 30 anys vista", en el qual es garanteixi que tota la ciutat tingui superfícies mínimes de zones verdes i horts urbans. El regidor no adscrit, Raúl Meléndez, Cs i la CUP hi han votat a favor, si bé aquest últim grup ha apuntat, en paraules de Mònica Pàmies, que el text és "poc ambiciós" i ha lamentat que la nostra sigui, segons ha dit, "la tercera ciutat catalana amb menys zones verdes". El govern ha impedit que prosperi la moció, tot fent valer la seva majoria.
Des del govern, Hipòlit Monseny ha apuntat que la moció "sembla voler deixar caure que a Reus no es cuiden les zones verdes, i això em dol". S'ha referit al Pla d'acció municipal (PAM) del mandat, on consten diversos objectius destinats precisament a presevar parcs i jardins i espais d'esbarjo de la ciutat, i ha exposat que s'estan desenvolupant, entre altres, el Pla estratègic de zones verdes i els plans directors V verda i de jardineria. Igualment ha volgut repassar algunes infraestructures en projecte o construcció, com ara el Jardí agrari del Camp, el parc de les Olors o el de les Famílies. Tot i el rebuig a la moció, Pozuelo s'ha mostrat "contenta" pel "debat que s'ha generat".
García apunta a "l'Alemanya dels anys 30"
Finalment, la CUP ha posat sobre la taula la situació del català, per la "cohesió social i la igualtat d'oportunitats". Ha tirat endavant amb els vots dels proposants, i del govern. El PSC i Meléndez s'han abstingut, i Cs s'hi ha oposat.
La portaveu, Marta Llorens, ha assenyalat que "hem de ser nosaltres, com a poble, amb independència del nostre origen, qui promoguem l'ús de la llengua en tots els àmbits de la vida". Dels diversos punts d'acord plantejats, el primer s'ha marcat com a objectiu "promoure, de forma conjunta amb les entitats per la llengua, un pacte municipal per a l’ús del català", que es batejaria com A Reus, en català, tot signant un manifest conjunt. El govern hi ha introduït una esmena, relativa al segon punt (sobre el Pla local d'educació, aprovat aquest divendres).
Des de Cs, Débora García ha tirat d'ironia per referir-se als "imaginaris Països Catalans" i ha anat enrere per recordar el franquisme, tot apuntant que en aquella època "Catalunya va gaudir de grans inversions que altres regions" de l'estat no van tenir, per després assegurar que tot plegat "recorda a l'Alemanya dels anys 30" per la suposada voluntat que "tenen alguns d'imposar el català". "El que volem és que les dues llengües siguin vehiculars", ha reblat. Al PSC, Andreu Martín ha descrit el debat com "important" i ha indicat que és "cert i objectiu" que l'ús social del català "ha minvat". En aquesta línia, ha dit que "l'objectiu final" dels socialistes "sempre serà" la difusió de la nostra llengua. Amb tot, ha avançat l'abstenció del seu grup perquè alguns dels punts d'acord parlen de "rebutjar" la sentència del TSJC.
A les files del govern, el regidor Daniel Recasens ha volgut donar resposta a García per lamentar que "de manera alegre" hagi barrejat franquisme i "l'Alemanya dels anys 30" en la seva intervenció, i s'ha felicitat pel "declivi" de Cs. Sobre el contingut de la moció, ha dit que "tot allò que sigui empényer i sigui a les nostres mans, tirarà endavant". Llorens també s'ha referit al discurs de García, i per fer-ho ha citat les paraules d'un "gran escriptor dels Països Catalans", Joan Fuster. "No facis de la teva ignorància un argument", ha reblat.
