Tot el que ens passa per dins no té una forma visible cap a fora: no ens surt cap crosta a la pell ni ens cal una bena blanca; no és una ferida sagnant. "En el model capitalista, la salut mental està fora de context", lamenta la psicòloga Alícia Tuesca. És la "part oblidada" sempre, i ni després d'una pandèmia mundial sembla que siguem capaços de veure-ho. L'experta creu que és perquè "se li té por" i remarca la importància de la prevenció: "Cal saber posar paraules al que ens passa, perquè si no, estem col·locant un vel temporal que no soluciona res".
Tot i que socialment (i políticament i institucionalment) no se li dóna el valor que pertoca a la psicologia, Tuesca ha constatat un augment de consultes, en relació amb l'ansietat, la depressió, l'angoixa o la incertesa perquè moltes persones s'han vist en una "situació límit". La pandèmia només ha fet "més evident" la nostra vulnerabilitat i la impossibilitat de controlar res, però és que "la vida és això", raona Tuesca.
L'adolescència, un 'repte permanent'
Sobretot al principi de la crisi sanitària, el focus es va posar en la vulnerabilitat de les persones grans, com a col·lectiu més afectat pel virus. Quan el confinament ja començava a pesar, la mirada es va situar sobre els infants, per la preocupació que no podien sortir de casa mesclada amb el dubte de no saber ni quan ni com tornarien a les escoles. I enmig de tot aquest temps tan estrany, hi ha hagut una vulnerabilitat "oblidada", i és la de les persones joves, concretament, de les adolescents.
"Pot semblar que siguin autosuficients per naturalesa però no és així", assegura l'experta. "L'adolescent està en un repte permanent amb la vida, és l'etapa per excel·lència de la rapidesa, de l'ara i l'aquí", explica. Si no se'ls fa entendre que en aquests moments "cal adaptar la marxa, recalcular la ruta", se sentiran en una "situació crítica". Tuesca remarca que una altra característica d'aquesta etapa vital és el contacte social, la descoberta de nous vincles i precisament tot això és el que ara "està vetat". Llavors, "què fan els nois i noies amb tota aquesta energia", es pregunta Tuesca. Per això, creu fermament que cal estar al costat dels nois i noies, "escoltar-los i ajudar-los".
Veure la vida amb ulls d'infant
La societat en què vivim, reflexiona l'experta, ens vol vendre la seguretat i la immediatesa però es tracta d'un missatge que "erroni" i explica: "Per una banda, rebem la idea que podem tenir el que vulguem però per l'altra, sabem que no és del tot així". La incertesa, doncs, és una "posició vital en la qual l'ésser humà ha d'aprendre a funcionar" perquè "la vida és el que és, i no hem d'estar constantment lluitant contra ella".
Això no vol dir, puntualitza, que no puguem "somiar, projectar, il·lusionar-nos". Només hem d'intentar "no viure instal·lats en el futur", sinó treballar "des de l'ara i donar-li sentit a cada dia, i als vincles tal com són en aquest moment". Una bona companyia, apunta Tuesca, són les nostres aficions, que "ens salven": "La preocupació és passiva i ens estanca, però l'ocupació és activa i ens fa tirar endavant". I anima a retrobar-nos amb la nostra part més infantil: "En època de pandèmia, hem de simbolitzar la realitat, transformar la tragèdia en moments bons" i aprofitar el present, sigui com sigui.
Una 'elaboració' activa, clau pel futur que ens espera
Preguntada per un "cap a on anem?" Tuesca intueix que "els efectes psicològics de la pandèmia quedaran durant un temps" i està convençuda que "si demà es troba la vacuna, l'endemà no desapareixerà la por a la malaltia". Personalment, confessa que és "pessimista" perquè el context sembla "donar-li més força a l'individualisme", però remarca: "Això no vol dir que no tingui una actitud de lluita per intentar canviar-ho".
Assenyala que "el sistema ens està dient un 'no' constant" i que, entre tots, haurem de reconstruir aspectes de la vida en comú. Però, insisteix: "Res ens fa millors perquè sí. Si no hi ha una elaboració del que ha passat, no haurem après res".
