Fira de Reus, de l’autarquia franquista al segle XXI

“Es necesario el esfuerzo de vuestros brazos y es necesario también que la producción española marche a la cabeza de las producciones”. Amb l’alè d’aquestes paraules del mateix Generalíssim il·lustrades amb la imatge del seu bust realitzat per l’escultor reusenc Modest Gené al catàleg del certamen, la I Feria Povincial de Muestras iniciava, enmig de la dura postguerra, una trajectòria que enguany complirà 75 anys. Un camí que avui s’articula al voltant del flamant edifici del Tecnoparc però que ha tingut fins a sis ubicacions diferents al llarg dels seus tres quarts de segle d’història: el passeig Sunyer, el Mercat Central, la zona del passeig de Mata, l’àrea de l’Estació Avinguda, un breu temps a un espai provisional de l’avinguda del Comerç i, finalment, l’actual al Tecnoparc.

Els orígens

“Un himno de la ciudad al campo. Un madrigal del campo a la ciudad. Y ciudad y campo en síntesis rotunda y simbólica de la economía provincial…”. Aquesta lírica expressament recarregada forma part del pregó de la I Feria que, amb la participació de 82 empreses, va  desenvolupar-se als terrenys de l’antic velòdrom, el passeig Sunyer i a les naus d’una empresa tèxtil a partir del 20 d’octubre de 1942. Contra tot pronòstic a causa de la malmesa situació econòmica del país durant el primer franquisme, la trobada empresarial  reusenca va tenir un inesperat èxit amb l’única base de l’exposició  dels productes de la terra i es va decidir tirar-la endavant cada 6 anys.

Aquesta periodicitat es mantindrà fins a l’edició de 1960. A diferència de les futures edicions, la I Feria serà l’única que organitzaran conjuntament la Delegación Provincial Sindical i l’Ajuntament de Reus sota la direcció del regidor Juan Juderías. Caldrà esperar fins l’any 1963 per a què la  Feria se celebri de forma triannual, periodicitat que es mantindrà fins l’edició de 1974 en què passarà a ser biannual.

Durant les quatre primeres edicions, la Feria anirà consolidant el seu impacte alhora que incorpora petites millores i explora atractius diferents. D’aquesta forma, l’edició de 1948 basa el seu reclam comercial en la incorporació de nous productes com les begudes refrescants, els químics, les cuines de gas, els cotxes de fabricació estatal Eucort o la presència de les primeres rentadores Crolls, que tanta fama assolirien transcorregut el temps.  Gràcies a les imatges cinematogràfiques custodiades al Centre de la Imatge Mas Iglésias (CIMIR), qualsevol curiós pot avui passejar-se per aquelles fires pretèrites i contemplar amb nostàlgia i un petit somriure les novetats d’una època no tan llunyana.

Pel que fa a les edicions tercera i quarta (1954 i 1960, respectivament), es van afegir altres millores que volien continuar atraient el públic a l’espai firal. En primer lloc, per exemple, es va incorporar el Días de las Comarcas que buscava connectar amb el rerepaís o es van exposar maquetes de les fàbriques de la indústria química que ben aviat conformarien l’inevitable skyline més proper. Poc a poc, també, els sectors clàssics de l’economia reusenca donaven pas a àmbits emergents com l’avicultura o els electrodomèstics en tota la seva potència consumista. En l’edició de 1963, la primera que es planteja triannual, el nombre d’expositors ja assoleix els 280 estands i ja s’incorporen els nous conceptes del màrqueting, les relacions humanes i l’automoció, tal i com explica el llibre ‘Fira de Reus, 50 aniversari’, de  la periodista Teresa Gorgori.

Ubicació en la zona de l’antiga estació

Després d’haver passat per diferents indrets, el 1969 la trobada comercial se situa ja en els terrenys de l’antiga estació ferroviària i assoleix la xifra de 170.000 visitants. Amb l’inici de la dècada dels 70, es comença a parlar de la construcció d’un pavelló de fires estable que -entre altres avantatges- eviti els reiterats incidents que el clima provoca en l’organització d’aquesta trobada emmarcada durant la tardor. I és que tant les fires de 1966 com la de 1974 passaran a la història del certamen per l’acció del fort vent que va provocar un daltabaix important entre els expositors i les instal·lacions firals.

El primer Palau firal

Coincidint amb l’etapa de Francesc Llevat al capdavant de l’alcaldia de Reus, es va impulsar una sèrie de canvis encaminats a consolidar l’organització i gestió de la trobada comercial. Estructuralment, l’aprovació dels estatuts de la Fira Oficial de Mostres, l’abril de 1976, poden considerar-se una de les principals transformacions que va patir el certamen. Segons explica el mateix Llevat al seu llibre de memòries (‘Quo vadis, Reus?’), altres accions que va plantejar en el decurs del seu pas pel càrrec municipal van ser la construcció urgent del pavelló cobert, la sectorialització de la Fira, la creació d’un comitè d’expositors, la modificació de les dates i el canvi de periodicitat del certamen.

Aspectes en els quals la seva proposta inicial no sempre va reeixir com és el cas del peculiar projecte de construcció del nou pavelló que va proposar i que es va desestimar. I és que la idea inicial presentada per Llevat per construir el nou edifici va topar amb fortes dificultats i el projecte que es va acabar imposant va ser un pavelló de Fires que, finalment,  van inaugurar el 1978 el darrer alcalde de l’etapa preconstitucional, Miquel Colàs, i el president de la Generalitat, Josep Tarradellas.

Precisament, aquella onzena edició va ser atípica en avançar-se el certamen de la Fira del tradicional mes d’octubre a la primavera, durant el mes de maig. Tot i així, la mitjana diària d’assistents va ser d’onze mil persones. Un altre element important d’aquella trobada va ser la celebració de la I Jornada del Botiguer a Catalunya per part de la pionera Unió de Botiguers de Reus, que tot just aleshores iniciava els seus primers passos.

Cap a una nova realitat

La dècada dels vuitanta del segle XX va representar un camí d’adequació a les noves regles del joc democràtic. Amb la denominació d’ExproReus, la Generalitat de Catalunya va atorgar-li el 1982 el privilegi d’anomenar-se la Fira Catalana del Consumidor i, més tard, van assajar-se noves formes tendents a la professionalització de la trobada. Des del 1985, la trobada comercial es va organitzar ja de manera anual i el 1986 es van reformar els estatuts del patronat oficial de la Fira de Reus d’acord amb la llei 9/1984 del Parlament. A la pràctica, la presidència del comitè executiu de la Fira requeia automàticament en el president de la Cambra de Comerç i aquest ens ocupava la vicepresidència del Consell General.  

L’ampliació de l’edifici de l’avinguda Sant Jordi

En el marc del pacte entre el PSC i CiU durant el mandat 1995-99 a l’Ajuntament de Reus, l’àrea de Projecció Econòmica i Estratègia de Ciutat  va planificar i executar l’ampliació de l’edifici per a poder realitzar congressos. Les noves instal·lacions van inaugurar-se l’octubre de l’any 2000 i van representar una important aportació econòmica de 1.000 milions de les antigues pessetes (6 milions d’euros) que –dissortadament- van tenir una vida més aviat breu. 

Precisament, en un informe de desenvolupament d’una estratègia integral de negoci per Fira de Reus elaborat en aquella etapa es reconeixia que el punt de partida de l’espai econòmic era  “d’un estancament en el ritme de creixement anual” des d’uns anys enrere, concretament des de 1992. Aquesta situació afectava, per exemple, als resultats d’explotació, els dies, metres, expositors, visitants i a la falta d’innovació. Així mateix, es considerava que existia “un servei poc o res diferenciat” i que “l’entorn era de creixement competitiu” a causa de l’atomització de les fires, salons i congressos i l’aparició de nous competidors, amb estratègies agressives i ofertes diferenciades (hotels, Fira de Tarragona, etc). Per últim, es marcava la necessitat de tirar endavant “esforços  fonamentals pendents” com ara l’ampliació i modernització de les instal·lacions i els serveis i l’adaptació i reorganització interna.

El mateix informe apuntava com a línies futures d’actuació les següents: realitzar fires més especialitzades i més professionalitzades seguint el model de Fira de València; constituir Fira de Reus com un pol d’atracció de visitants cap a la ciutat aprofitant l’important negoci que generava al seu voltant; incrementar la seva notorietat a través de la publicitat; iniciar propostes relacionades amb la formació; tirar endavant accions de fidelització del client, i, per apropar-se a la gent del carrer organitzar activitats lúdiques com exposicions o activitats culturals.

De nou, canvi d’ubicació

En tot cas, el desenvolupament d’aquestes línies va quedar mediatitzat pel canvi d’ubicació decidit als pocs anys d’haver executat l’ampliació. D’aquesta forma, el ple de l’1 de desembre de 2006 de l’Ajuntament de Reus va aprovar el concurs públic per construir un centre comercial en aquest indret sense que s’hagués pogut amortitzar el cost de la despesa. La ja coneguda adjudicació a Metrovacesa es va prendre amb els vots favorables dels grups que aleshores formaven govern (PSC, ERC i ICV-EA) i nou abstencions, les de CiU i el PP, i representava la cessió de l’ús privatiu d’aquesta parcel·la durant un període de 50 anys i implicava el pagament d’un cànon que la crisi (i el possibilisme financer) acabaria per escurçar.

Quan no feia ni  tres dècades de l’emplaçament definitiu a la zona de l’avinguda Sant Jordi, la Fira es tornava a traslladar d’espai al Tecnoparc. El mateix ple va encarregar a Redessa la gestió i explotació de la nova Fira de Reus que s’ubicaria al Tecnoparc, concretament al sector H11 ‘Bellissens Oest’.

Decidits aquests canvis fonamentals, el consistori va triar com a espai transitori uns terrenys d’ADIF a l’avinguda del Comerç on van realitzar-se diferents activitats mentre el projecte constructiu del Tecnoparc avançava a bon ritme, tot i que la crisi econòmica ja havia esclatat. Aprofitant la celebració de la cinquantena Borsa de Comerç Europea, el  novembre de 2010, les noves instal·lacions del Tecnoparc amb un cost de 46 milions d’euros són el darrer capítol d’una història que enguany ja representarà 75 anys d’història a la ciutat i al territori.

Després de tres quarts de segle d’història en comú, la bona marxa dels resultats de la Fira depenen –no tan sols dels  resultats econòmics- de la bona marxa de l’ExproReus, un certamen que en la seva darrera edició, el 2016, va afavorir l’oferta gastronòmica i la relacionada amb l’automoció. Tot plegat,  amb un impacte econòmic d’entre 7,5 i 9 milions d'euros, segons el president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà, i el regidor de Promoció Econòmica i Ocupació del consistori, Marc Arza.