Ara que som a la fase 3 de la desescalada i a punt d'entrar en l'anomenada 'nova normalitat' arran la covid-19, els agents culturals i socials han pogut començar a reactivar-se. Això s'ha traduït, posem per cas, en les recuperades rutes modernistes pels carrers de Reus. Una de les joies arquitectòniques recollida en aquests itineraris és la casa Iglesias Òdena, al carrer de Jesús. És obra del cèlebre Pere Caselles, data de 1908 i es va concebre com la residència dels tècnics de la fàbrica de filatures de cotó Vapor vell, propietat del clan que va encarregar l'edificació. És considerada Bé cultural d'interès local.
Simetria i claredat en la construcció
Es tracta d'una construcció de planta baixa i tres pisos, amb tres escales. La seva imponent façana, però, fa pensar que es tracti d'un únic bloc molt ampli. Si ens centrem en la façana, precisament, hi veurem motius vegetats i florals. Sobre les portes d'accés (de fusta, treballades amb mestria) hi detectarem uns notables bouquets de violetes. Al conjunt, de pedra natural, hi destaquen igualment els balcons pel treball de forja de les baranes. De tot plegat, però, els entesos en subratllen la simetria i la claredat i la distribució dels seus elements, molt acurats.
Va ser l'empresari Josep Iglesias Ódena qui va encarregar la casa a l'arquitecte Caselles. Com a curiositat, cal assenyalar que anys abans també havia encarregat la casa Punyed del carrer de Llovera. És més, en va demanar unes quantes un cop es va enriquir amb la compra i la gestió de la fàbrica del Vapor Vell al carrer de Sant Serapi, el 1905.
Propietaris del Mas Iglésias
La família es va fer construir, cap a l'any 1870, el mas que actualment acull les instal·lacions del Centre de la imatge del Mas Iglésias (CIMIR) de la ciutat. L'entorn de la casa es va explotar agrícolament, i l'interior es va concebre com a habitatge permanent d’una senyorial família del segle XIX, amb diferents salons, menjadors, cuina amb gran rebost i un petit soterrani amb la caldera de calefacció central, un bon número d’habitacions (també moltes altres per al personal).
Durant la Guerra Civil, el mas va ser requisat per les autoritats republicanes i convertit en un Institut de reeducació d’invàlids municipal. El 1951, va ser adquirit per la família Llansó, de Barcelona, i posteriorment per la família reusenca Miarnau, la qual va mantenir els masovers fins els anys 80. Amb el restabliment de la democràcia, es van classificar els terrenys com a sòl urbanitzable, i els va adquirir l’Institut català del sòl de la Generalitat, i finalment, l’Ajuntament de Reus.
Amb aquest article, Reusdigital.cat enceta una nova sèrie de continguts dedicats al patrimoni modernista a la ciutat. Setmanalment, i durant l'estiu, es publicaran nous lliuraments.
