La CUP es queixa que l'Ajuntament hagi desistit en les sancions als bancs per tenir pisos buits

Més de mig miler de desnonaments en un any, als jutjats de Reus (la majoria dels quals, per cert, per impagament del lloguer). Amb aquesta xifra, la CUP ha alertat aquest dijous del "greu problema social" que genera l'accés a l'habitatge per denunciar, a més, que a la ciutat hi ha un pla local fet fa quatre anys i amb vigència fins al 2021 "que no s'està desplegant", en paraules del regidor Edgar Fernández. Per tot plegat, els independentistes han demanat "voluntat política" al govern per implementar mesures "ja que tenim una llei catalana molt bona" i han anunciat que pretenen convocar "de manera extraordinària" la comissió d'habitatge social. Fernández ha carregat també contra la postura del govern, que segons ha dit ha desistit en les sancions als bancs per tenir pisos buits amb l'argument que "anar a judici contra les entitats bancàries és car"

700 pisos buits

La trobada de la comissió s'ha concebut per tirar endavant el pla local d'habitatge, document que per als cupaires "va plantejar una anàlisi" de la situació a la ciutat. L'ens, ha subratllat Fernández, ha de reunir-se de manera periòdica, si bé "ara fa més d'un any que no és el cas". Per al regidor cupaire, des de l'Ajuntament "no hi ha recursos" per desenvolupar polítiques efectives en aquest camp, tot lamentant de passada certa "pugna" entre àrees municipals a l'hora d'abordar les necessitats ciutadanes.

L'independentista ha assenyalat que a Reus hi ha uns 50.000 habitatges, "un 15% dels quals haurien de ser per a ús públic". Això fa que la capital del Baix Camp hauria de tenir, segons els càlculs cupaires, entre 4.000 i 7.500 pisos públics. Malgrat tot, Reus en té 160, 115 de protecció oficial (els sol·licitants han de tenir una renda d'entre 9.000 i 44.000 euros anuals) i tan sols 45 a la Borsa d'habitatge assequible. En conseqüència, per a la CUP, cal incentivar la construcció de promoció de blocs per a ús públic, al mateix temps que sancionar els bancs amb habitatges buits (l'any passat n'hi havia vora 700).

Fernández ha exposat que amb la Llei 24/ 2015, els ajuntaments d'arreu "han aconseguit bons resultats en les demandes interposades", raó per la qual ha censurat que el regidor local del ram, Marc Arza, "ho doni tot per perdut d'entrada" quan es tracta d'anar als tribunals. Una sentència judicial a Terrassa a favor de les entitats bancàries, segons els cupaires, és l'argument del govern a l'hora d'argumentar aquesta postura perquè "ha creat jurisprudència". "Però n'hi ha moltes altres que segueixen donant la raó als ajuntaments", ha puntualitzat tot seguit Fernández. La llei 18/ 2007 del dret a l'habitatge recull que els consistoris "poden desplegar processos sancionadors a partir d'ordenàncies pròpies". "Sempre ens diu que anar a judici contra un banc és car", ha revelat.

Mig milió d'euros de les sancions

Per a la CUP, amb tot, és rellevant que fruit de les sancions a les entitats financeres per tenir pisos buits per un període superior a dos anys s'hagi recaptat mig milió d'euros, quantitat que serà destinada a polítiques d'habitatge social. "I amb aquests diners se'n podrien fer moltes, de coses", ha manifestat. Encara en aquest capítol, el regidor a l'oposició ha indicat que el consistori ha desistit a l'hora de sancionar per apostar per "processos negociats" que no han donat tants bons fruits.

Les dades de 2017, ara bé, apunten que arran que, per causes d'emergència, Bankia, Caixabank, BBVA i Sabadell en van oferir 43. Davant d'aquesta situació, la CUP reusenca presentarà una moció al proper ple per establir "de manera clara" quines són les competències municipals en matèria d'habitatge. A la comissió, a banda, hi plantejaran diverses qüestions. Entre aquestes, que els veïns puguin empadronar-se i sol·licitar ajuts sense els dos anys d'antiguitat que es requereixen actualment. També es proposarà l'actualització del cens local d'habitatges buits i la revisió del criteri pel qual "tan sols el 25%" dels immobles de Redessa són per a persones en risc d'exclusió social.