La Fira, un projecte comercial de llarga gestació

Tot i que la idea d’ubicar un centre comercial a les antigues instal·lacions de la Fira de Reus es remunta al 2004, el projecte que ha conduït a l’actual versió d’aquesta proposta es va iniciar administrativament el 2006. En el parèntesi entre aquestes dues dates, l’aleshores alcalde reusenc, Lluís Miquel Pérez (PSC), va pugnar amb Tarragona per la instal·lació d’El Corte Inglés en un espai, la Fira de Reus, acabat d’ampliar i remodelat el 2002 i que havia costat 1.000 milions de les antigues pessetes.

Tal com és conegut, Pérez va acabar perdent l’aposta amb l’eterna ciutat competidora, Tarragona, per l’arribada dels grans magatzems d’origen madrileny. Un cop llençada la idea de convertir la Fira en un espai comercial, l’exalcalde va obrir les opcions a la construcció en trama urbana d’un espai dedicat al comerç i de lleure integrat.

El format escollit per tirar endavant aquesta qüestió va ser un concurs públic que es va acabar decidint en el ple de l’1 de desembre de 2006. A la convocatòria anunciada pel consistori reusenc es van presentar quatre licitadors diferents: Metrovacesa, Joy Luck Asociados SLU, la UTE Grupo Lar Actividad Arrendamiento SA i Eroski Sociedad Cooperativa i, per últim, Realia Business SA. Finalment, l’empresa guanyadora del concurs, Metrovacesa, va obtenir un total de 79,52 punts per part de la mesa de contractactació, el que representava més de quinze punts respecte al segon licitador millor valorat, Joy Luck Asociados SLU.

L’adjudicació a Metrovacesa es va prendre amb els vots favorables dels grups que aleshores formaven govern (PSC, ERC i ICV-EA) i nou abstencions, les de CiU i el PP, i representava la cessió de l’ús privatiu d’aquesta parcel·la durant un període de 50 anys. La transcendència de l’acord va fer que el debat fos intens i, en determinats moments, molt vehement en el plenari que acabaria decidint un tema que encara porta cua. Entre els discursos d’aquell plenari més bel·ligerants va destacar, especialment, el de l’aleshores portaveu popular, Miquel Àngel López Mallol. Tot i així, l’alcalde socialista, Lluís Miquel Pérez, va aconseguir arrencar l’abstenció dels dos grups de l’oposició en aquesta decisió.

Inicialment, la postura del PP va ser particularment punyent amb l’acord. El portaveu dels populars, Miquel Àngel López Mallol, va retreure a Pérez que durant dos anys hagués assegurat que la Fira acolliria El Corte Inglés. López, a més, va criticar les presses del govern per tirar endavant la iniciativa en un espai recentment inaugurat i apuntava a què, potser, es volia “tapar un dèficit acumulat i una mala gestió”.

En lloc del projecte comercial impulsat pel govern, López Mallol apuntava com a alternativa concentrar a l’edifici de la Fira les dependències municipals i definia l’aposta com a “precipitada, improvisada i mal planificada”. En el seu parlament, el portaveu popular defensava que el que calia era construir un centre comercial a la perifèria, a l’estil de Les Gavarres, i no pas un a l’interior de la ciutat.

El punt de vista del portaveu del grup municipal de CiU, Carles Pellicer, va basar-se en la defensa del model comercial tradicional de la ciutat. Pellicer va afirmar que “generacions de botiguers han situat Reus en el món fent la seva bona feina com a marca de qualitat en el tracte i en el servei” i va dubtar que la nova proposta aportés res al model existent. Pellicer va reiterar la demanda d’un POEC sobre la base del qual debatre sobre la situació i el futur d’aquest sector econòmic.

El portaveu convergent animava també al govern a discutir el POEC amb les entitats comercials, la FAVR, en tant que consumidors, les pimes i la Cambra de Comerç. A banda d’aquesta proposta, Pellicer enumerava un conjunt de quatre punts que, al seu entendre, caminaven en la direcció d’apostar per la promoció del comerç local. Entre d’altres, es tractava de subscriure un conveni per establir les aportacions per a la promoció del comerç d’acord amb el cànon que havia d’abonar el concessionari de la Fira.

Per la seva banda, Pérez va insistir en l’argument que el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) atorgava 15.000 metres per la zona i que, en cas de no moure fitxa, aquesta inversió podria anar a algun altre municipi proper afectant igualment als establiments reusencs. L’alcalde afirmava que s’apostava per aquesta opció com a “complement en la nostra prioritat comercial que és el comerç tradicional”. Pel que fa al cànon que representaria la instal·lació del centre, Pérez afirmava que “només amb la meitat d’aquest els primers anys ja amortitzarem el deute històric de la inversió feta i en definitiva podrem tirar endavant la substitució d’una manera clara i còmoda des del punt de vista financer”, de la Fira.

La realitat econòmica s’imposa

Com en el conte de la lletera, la realitat ben aviat va desmentir tot el castell d’operacions en què es basava l’operació que havia de possibilitar la construcció del centre i finançar paral·lelament el trasllat de la Fira al nou espai de centralitat de la ciutat, el Tecnoparc. El 20 de maig de 2008, Ajuntament i empresa concessionària signaven el conveni per desenvolupar el centre. Tot i així, poc mesos després entrava en escena un nou protagonista, la crisi econòmica, que tan greus problemes va generar (i continua generant) majoritàriament i, en particular, a la companyia. L’efecte més evident va ser l’aturada de les obres que tot just s’havien iniciat.

Ironies del destí, el nou govern sorgit de les eleccions del 2011, format per CiU i el PP, que –convé recordar-ho- s’havien abstingut de l’adjudicació del centre, es va trobar amb la problemàtica damunt la taula. Després de negociacions i requeriments diversos, el gener de 2013 l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, iniciava els tràmits per retirar la concessió com a darrera sortida per una crisi que estava enquistada amb la companyia. Una decisió que, contra pronòstic, va fer possible desencallar la situació i reprendre el projecte no sense fer algunes renúncies importants. La més important –que no l'única- va ser reduir el cànon que pagaria l’empresa a l’ajuntament dels 124 milions d’euros en 50 anys a 38 milions d’euros en un sol cop.

Fins aquí, el resum de la petita gran història d’un centre comercial que ha fet vessar rius de tinta des del seu projecte fins a la seva execució. A partir de la seva inauguració, la història es troba encara per escriure i tindrà com a protagonistes els consumidors que li donaran el seu suport (o no) a través de les seves compres.