Dimarts, 02 de Març de 2021

'Defensem els qui no són propietaris'

El Sindicat d'Habitatge de Reus sorgeix per aconseguir 'pa, sostre i treball' per a tothom

25 de Gener de 2021, per Alba Cartanyà
  • Membres del sindicat celebrant l'aturada del desnonament de la Hanane i la seva filla

    Twitter Sindicat d'Habitatge de Reus

Constituït fa poc més d'un mes, el Sindicat d'Habitatge de Reus ja té una dotzena de "casos greus", amb dates tancades de desnonaments. La tasca de l'entitat no és "ni institucional ni burocràtica" i la seva premissa bàsica és "defensar sempre qui no és propietari, sense cap mena de matís". L'organització va sorgir amb la voluntat de centrar-se en la capital del Baix Camp, però actualment atén casos de diferents municipis perquè no volen "deixar ningú enrere".

Reusdigital.cat hem conversat amb el seu portaveu, Issam Oudriss, per conèixer l'actualitat del moviment per l'habitatge, endinsar-nos en la dinàmica de l'entitat, valorar els efectes de la pandèmia i reflexionar sobre la situació de l'habitatge a la ciutat.

Un sostre per a tothom

El Sindicat d'Habitatge de Reus neix de l'agrupació de diferents persones del teixit social de la ciutat i de la comarca que, coneixedores del funcionament dels sindicats a Barcelona, decideixen dur aquest sistema aquí. "Vam convèncer a la gent més ràpid del que ens imaginàvem", fa broma Oudriss.

La voluntat "més immediata i a curt termini", assenyala, és "dotar d'una vida digna a les persones que se sumen al Sindicat". Aquesta voluntat inclou aturar els desnonaments "i fer el que faci falta", puntualitza, per aconseguir que a ningú li falti "pa, sostre i treball". Actualment, tenen persones amb problemàtiques diverses i, concretament, una dotzena de "casos greus" amb dates tancades de desnonament.

Dona migrada amb fills a càrrec

El perfil principal de persones que acudeixen al Sindicat és el de "dona migrada amb família monomarental i fills a càrrec", indica l'Issam. Aquí es veu clarament la intersecció amb el gènere i la procedència, ja que per ser "dones, migrades i viure certes problemàtiques, realment ho passen molt malament". Per adaptar-se a les necessitats reals de les persones, el Sindicat ha incorporat a les assemblees un servei de guarderia.

"Hi ha un parell de 'crios' que ja són els 'crios' del Sindicat", apunta amb un somriure l'Issam, que després es posa seriós per afirmar que "el Sindicat no deix de ser una segona família". Posa d'exemple el cas de la Hanane, una dona que no té papers, ni estudis, ni ningú en aquest país més enllà de la seva filla. "Està sola davant tota la burocràcia i les administracions… i ens diu que amb nosaltres ha trobat la família que mai havia tingut aquí", relata l'Issam.

Defensar qui no és propietari

Oudriss recorda que ell va ser militant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i que des del Sindicat hi mantenen una "bona relació". Tanmateix, explica que el moviment per l'habitatge es mou per diferents espais i que els sindicats d'habitatge duen a terme una tasca més "humanitària i combativa, d'organització popular", que en cap cas és "ni institucional ni burocràtica".

Indica que en certes "qüestions de fons" hi ha discrepàncies. Per exemple, la PAH té tendència a no tractar casos de petits tenidors, constata, en canvi "al Sindicat ho abordem tot, sigui quina sigui la situació", assegura. Això es deu al fet que la seva premissa bàsica és "diferenciar qui és propietari i qui no, i defensar sempre qui no és propietari, sense cap mena de matís".

De totes maneres, Oudriss reconeix que la PAH va ser "la primera gota que va caure en la pluja del moviment per l'habitatge" i que són un "referent".

Un procés de negociació col·lectiva

El primer pas, quan un cas arriba al Sindicat és veure com està la situació als serveis socials i quina és la naturalesa de la propietat (qui és el propietari i quantes propietats té). Una de les diferències importants és si es tracta d'un petit propietari, amb qui es pot "negociar i pactar", o si són grans tenidors, amb qui la història es complica perquè "hi ha moltes pantalles a superar". El portaveu lamenta la feina de l'oficina de Serveis Socials de la ciutat, ja que "no té la utilitat que hauria de tenir" i denuncia que a moltes companyes del sindicat els han dit explícitament "torna al teu país" com a solució a la seva situació.

L'objectiu principal és, en tot cas, obtenir un lloguer social. El Sindicat d'Habitatge de Reus, a causa del seu poc temps de vida (es va constituir a mitjans de desembre), encara té pendents de tancar diversos processos de negociació.

Oudriss ressalta la importància de negociar "col·lectivament", com a Sindicat, per a exercir més pressió. Incideix en què quan s'atura un desnonament a porta, "el problema no s'ha acabat, només s'ha posposat". Això els és útil per guanyar temps i continuar treballant. "Parar un desnonament de veritat és sortir de l'oficina d'un banc amb un lloguer social", indica. Admet que amb la pandèmia, resulta "cada vegada més difícil" perquè des de les administracions només "fan decrets per insistir que serveis socials faci la seva feina".

Una ciutat dividida

Pel que fa a la realitat de l'habitatge concretament a Reus, des del Sindicat opinen que hi ha una "riquesa molt atomitzada": "No tenim una gran corporació que ho domini tot, sinó petites o mitjanes propietats que gestionen la ciutat, sobretot el centre". Aquesta dinàmica, explica Oudriss, ocasiona que els barris de la perifèria esdevinguin "barris dormitori de treballadors" per a satisfer la demanda de mà d'obra.

En aquesta línia, Oudriss dibuixa dos espais molt clars a la ciutat, dividits per una muralla que situa al Tomb de Ravals: el centre i la perifèria. La conjuntura és "complicada i diversa", admet Oudriss, alhora que influenciada per altres factors, com la vida que es fa als barris, el perfil laboral de les persones que hi viuen o l'índex d'immigració.

A la vegada, assenyala que també es donen processos de gentrificació, per exemple, al barri Gaudí. El que succeeix és que "els barris del voltant són cada vegada més cars, per la qual cosa surt més a compte viure al barri Gaudí, i això fa que els preus en aquest barri augmentin i la gent que sempre hi ha viscut hagi de marxar cap a fora, per exemple a barris del sud de la ciutat", explica detalladament Oudriss.

El portaveu del Sindicat conclou que, quan es fa l'anàlisi, mai s'acaba de saber "quina és la causa i quina és la conseqüència". Tanmateix, sí que se sap que "totes les problemàtiques acaben abocant a l'esfera de l'habitatge", assegura. La militància de l'organització té molt present "la lluita de classes" perquè té implicacions reals en totes les esferes de la vida. "Amb el naixement del Sindicat, s'evidencien moltes carències d'aquest sistema", conclou l'Issam.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  25 de Gener de 2021

I l'esforç i el treball de tothom

Complir unes paraules de la Constitució i oblidar altres no aporta gairebé res al conjunt d'una societat que no ho tenia previst i es pagarà molt car. Tothom té dret a la vida però també cal aportar. És un esforç comú i moltes despeses que es podrien eliminar.