La penyora de la Guerra Civil a l’estació de ferrocarrils de Reus

“Un dels objectius de l’enemic era la destrucció de les comunicacions” afirmen Ezequiel Gort i Salvador Palomar al llibre 'Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus 1937-39'. Per aquest motiu, no ha de sobtar que la troballa d’un esvoranc a les vies de l’estació de Renfe de Reus pugui formar part de l’àmplia infraestructura de refugis que es van construir a la ciutat durant la Guerra Civil. Una tesi a la qual diferents experts consultats per Reusdigital donen verosimilitud pendents de la inspecció tècnica sol·licitada per Adif. 

I és que diferents testimonis documentals sustenten el fet que a l’estació de trens Madrid-Saragossa-Alacant (MSA) es van projectar, com a mínim, 2 refugis: el primer situat a prop del moll de descàrrega de mercaderies pròxim al passeig Briansó i un altre a l’àrea de l’estació pròpiament dita amb connexió amb l’internat municipal. Segons els expedients conservats a l’Arxiu municipal, el projecte de construcció del primer té data d’agost de 1938 i hauria representat un cost de 29.667,40 ptes. Estaria pròxim a la bàscula a l’àrea de descàrrega de mercaderies. Pel que fa al segon refugi en aquest mateix entorn, la documentació conservada a l’Arxiu és lleugerament anterior i tenia previst enllaçar l’estació de ferrocarril amb l’internat municipal a l’àrea pròxima a l’avinguda del segle XX.  El cost planejat per la seva construcció representava un import de 22.491,09 ptes. Resulta interessant constatar com en l’expedient d’aquest segon projecte s’inclou una carta on la Red Nacional de Ferrocarriles s’adreça a l’arquitecte director de la Junta Local de Defensa Passiva. En aquesta missiva s’afirma que “este ferrocarril tiene puesto a disposición de esta Sección técnica para la construcción de los ramales de galeria que se construyen en esta estación un mínimo de agentes que nunca es inferior a ocho”. Una redacció que indirectament sembla constatar que l’obra -com a mínim- es va encetar.

De la materialització d’aquestes infraestructures també és una bona indicació el fet que un plànol de juny de 1938 les ubiqui en un inventari iconogràfic de la ciutat de Reus. Aquest document assenyala tant els públics, 18, com els privats, 89, i els marca al llarg de la geografia reusenca. Una xifra que, després dels estudis desenvolupats en aquests anys, es pot considerar incompleta, tal i com també assenyalen Gort i Palomar en l’obra anteriorment citada.

Per últim, la constatació definitiva que l’estació de trens va ser una àrea on es van desenvolupar aquests refugis és una relació dels anys quaranta també guardada a l’Arxiu on s’expliquen les característiques de tots els que hi havia a la ciutat. Concretament, a la zona de l’estació MSA se cita un espai particular pròxim al passeig Briansó amb capacitat per 367 persones, un parell a l’estació on es calcula que cabien 252 i 161 persones, respectivament, i un altre a l’internat municipal, que podia acollir a 77 persones.  

Preservació o documentació?

Actualment, la ciutat de Reus conserva diferents mostres de refugis a la ciutat tant públics com privats. A nivell dels primers, un dels més coneguts és el de la Patacada, obert al voltant del 2010, on s’hi fan visites guiades segons petició. Un dels més interessants i cèntrics és el de la plaça del Mercadal que, ocasionalment, s’ha obert al públic tot i que necessitaria d’arranjaments de ventilació i d’extracció d’aigüesen cas que hagués d’obrir-se de manera més o menys permanent. L’existència d’aquests exemples en bon estat fan opinar a alguns dels tècnics consultats que cas de confirmar-se que l’esvoranc trobat a l’estació coincideixi amb un refugi  potser l’opció més interessant seria documentar-lo sense pressuposar la seva immediata preservació.