La plaça de la Sang

Aquest diumenge tanquem la secció d'estiu Racons de Reus. Durant les últimes setmanes hem estat subratllant per a tots vosaltres, benvolguts lectors, indrets del terme de vegades desconegudes, altres més populars, amb la voluntat de destacar el nostre patrimoni local. Un patrimoni, aquest, que també és immaterial, i emocional. Parlem de records, segons com, que guardem en una plaça, en un carrer, allà on hi hem viscut quelcom que des de llavors ens ha acompanyat. 
 
Aquest diumenge us parlarem de la plaça de la Sang, a tocar del Pallol, porta d'entrada al nucli antic o al barri Horts de Miró a través de les galeries Nou Centre. Fa uns anys, l'espai va ser objecte d'una reforma en què s'ha donat més rellevància als vianants. Aquests han guanyat prioritat sobre els vehicles, potser en un model d'avançament del que serà el nou projecte de rehabilitació del carrer Ample, el passeig de Mata i l'entorn corresponent. 

 

De la plaça de la Sang en podem destacar, d'entrada, el seu comerç. Més enllà de la ferreteria i l'estanc, veterans establiments, hi trobem el celler, la rostisseria, la pizzeria i la perruqueria. Ja a la cantonada amb la riera de Miró hem de lamentar la desaparició del quiosc Roslena, ara una altra perruqueria i barberia. Abans de ser part de Roslena, per cert, el quiosc el va gestionar durant una colla d'anys la Teresa, una veïna molt estimada al barri. 

Cases i botigues

Com en tants altres racons del terme, el comerç serveix per comprovar el pas del temps, l'evolució de les coses, dels nostres costums i rutines. Un altre exemple de la història rere la plaça el trobem al forn, ara Cal Nofré, i anys enrere la popular fleca Batet. Al costat hi trobareu el Bebè bonic, amb tot d'articles per a la canalla més menuda. 

També ens hem de referir a l'edifici ja acabat, just davant del temple de la Sang, que es va concebre per ser un hotel i que finalment és un bloc d'habitatges a la venda i de lloguer. S'ha elevat on anteriorment hi havia una gran nau que donava a la riera, i on els més veterans recordaran, als 80, que un home hi guardava un cavall i el seu carro. A la vora, però en aquest cas a la cantonada amb el carrer de Josep M. Arnavat i Vilaró, hi ha un parell de cases reformades. A la façana d'una s'hi pot llegir encara plaza de la Sangre. 

Del temple, icona local, no cal dir-ne gaire cosa perquè tot ganxet el coneix. Epicentre de la devoció reusenca quan arriba la Setmana Santa, el seu complement és la històrica font que presideix la plaça. Amb tot, el seu element més destacable és la creu que la corona, amb una base en què hi figura l'escut de la ciutat.
   
A la creu hi veiem, en un costat, la figura de crucificat; a l'altre, la Mare de Déu amb el Nen. El capitell de la columna és rematat per sanefes ornamentals, amb figuretes de sants, entre els quals els més observadors hi reconeixeran Sant Pere.