-
MBO
Aquest diumenge tanquem la sèrie d'articles Més racons de Reus, que hem ofert a la comunitat de lectors de Reusdigital.cat al llarg dels diumenges de juliol i d'agost. Hem (re)descobert carrers d'arreu del terme, del barri Gaudí al carrer Ample i després al passeig de Misericòrdia, entre altres indrets. En aquesta cloenda destacarem la història d'una plaça, la d'Hèrcules, de rellevància històrica.
La història de la font
De la plaça, òbviament, en destaca la Font d'Hèrcules. Tal com queda recollit al web d'Endrets, va ser construïda a petició dels veïns, per ser inaugurada l'11 de març de 1857. Presenta quatre piques a redós de la base octogonal de l'alta columna que sustenta l'estàtua del cèlebre heroi mitològic.
Durant anys, el monument era al centre de la plaça que servia de pati d'esbarjo de l'actual institut Salvador Vilaseca. L'esmentat web, que recorre indrets de la nostra geografia a través d'obres literàries, evoca un sonet d'Antoni Correig (1910-2002) que "recrea" l'ambient escolar de l'indret. També s'hi fa constar que a la placeta (a l'inici del carrer de Balmes) hi van matar el mestre de gimnàstica de Gabriel Ferrater (1922-1972), el sergent Guiu. En un fragment del poema In memoriam, i "amb el seu estil inconfusible", el reusenc va relatar "aquest i altres records juvenils" vinculats a aquest espai.
'Ciutat esforçada'
Encara sobre la font, cal assenyalar que en aquesta hi figura la data de març de 1857. L'alcalde, Francesc Subirà, va fer anivellar l'hort de l'antic convent de sant Francesc, va enderrocar uns murs de tancament, una part de les dependències del convent de Sant Francesc, i va convertir la zona en espai públic, segons Josep Banús a Del Reus de antaño (Ràdio Reus, 1952). Al seu torn, Pere Anguera va apuntar que la font va ser feta per recordar el títol de "ciutat esforçada" guanyat per Reus el 1843.
La primera ubicació de la font, doncs, va ser als jardins arbrats de la plaça de Sant Francesc. Després, però, va quedar tancada al pati de l'institut. Finalment, i amb el pas dels anys, se la va desplaçar a la situació actual quan es va reordenar el trànsit d'aquella zona amb la construcció d'una rotonda, segons va fer constar Ramon Amigó a Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus (Associació d'Estudis Reusencs, 1988).
Avui dia, la plaça d'Hèrcules és un espai de connexió entre el carrer de Misericòrdia i el Carme amb el sud del terme, a través de l'avinguda de Jaume I. Igualment, la bellesa de la font i l'entorn conviden a seure als bancs que hi ha a l'exterior del pati de l'institut.
