La Diada a Reus ha estat sotmesa a les inclemències meteorològiques més que no pas a una borrasca política que agafarà, d'aquí poc, proporcions de tifó caribeny arreu del país. La pluja ha obligat a improvisar l'acte institucional i l'ha traslladat de la plaça del Baluard (on finalment s'han fet les tradicionals ofrenes florals) fins al hall del Teatre Bartrina. Un trasllat que no ha restat gens d'accent reivindicatiu a una jornada marcada pel record als presos polítics i als exiliats, i que ha jugat a obrir un nou debat, protagonitzat per l'encarregada de la glossa institucional. Tània Verge, doctora en Ciència Política vinculada a la Pompeu Fabra, activista feminista i síndica electoral durant el referèndum de l'1-O ha convidat a "reflexionar" de manera "urgent" sobre quin tipus de país volem". I la seva recepta és la d'una societat capaç d'apostar per garantir drets als ciutadans, "erradicar la pobresa", no discriminar per raons de color de pell o orientació sexual, "sense dones assetjades" i obrir els braços "als que fugeixen de la guerra i de la fam".
Les referències a la necessitat d'actuar amb humanitat davant la crisi migratòria, que també han fet seves tant l'alcalde, Carles Pellicer, com la vicealcaldessa Noemí Llauradó, i la projecció de futur davant què hauria de ser Catalunya no han impedit tocar dempeus a terra. I la situació, per a la politòloga reusenca, es resumeix en una frase: "Un Estat esdevé de fireta quan qualifica de rebel·lió l'atac amb avions de paper". De fet, Verge ha lligat "la fallida estrepitosa de l'Estat sobre com acomodar els desitjos nacionals" als "moviments socials" que també han patit repressió, des dels acusats de terrorisme pel cas d'Alsàsua fins als afectats "per la ignomínia de la llei mordassa" o a la introducció dels "nazis com grups mereixedors de protecció en casos de delicte d'odi. Una carta blanca als feixistes als tribunals". Equiparant "repressió" amb la necessitat de les estructures estatals espanyoles de "mantenir l'statu quo" Verge ha considerat "la desobediència com la única sortida", recordant que ara fa vuitanta anys "la mateixa sala que sosté la delirant acusació de rebel•lió va empresonar Companys i cinc consellers".
Pellicer, remarcant la utilitat de la Diada per "refermar el compromís amb els valors de país que hem demostrat com el de la Democràcia i convivència", ha explicitat el "record cap a les persones que estan a la presó i a l'exili. Tot el nostre escalf per a elles". I Llauradó, en el doble paper de vicealcaldessa (presentada com a tal) i presidenta de la Diputació (donat per sobreentès) manifestava que "estem abocats i determinats a la defensa de les nostres llibertats. I la primera de les llibertats que reclamem és la de la llibertat dels nostres presos i preses polítiques".
L'acte ha comptat amb la participació del Cor Mestral, amb l'acompanyament musical del Trio Zizigla.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics