-
Els Mossos han arrestat en total 33 persones
ACN
Una operació conjunta entre Mossos d'Esquadra, policia espanyola i la policia de Romania ha permès desmantellar una organització que actuava arreu d'Europa hauria estafat arreu de l'Estat més de 8 MEUR mitjançant tècniques d'enginyeria social. Segons fonts policials, les estafes es produïen en múltiples àmbits, tant a administracions públiques fent-se passar per proveïdors a qui es devien diners com a particulars amb falsos anuncis de lloguer d'habitatges o el 'phishing'. Tal com han detallat els Mossos en roda de premsa aquest dimecres, l'organització hauria estafat, o intentat, diverses institucions catalanes i de l'Estat espanyol, entre aquestes, suposadament, l'Ajuntament de Reus.
El grup comptava amb nombroses cèl·lules, quan eren neutralitzades per la policia l'acció delictiva del grup no es veia afectada. A més, l'organització comptava amb departaments d'informàtica per enganyar a través del 'phishing', de falsificació, de logística de suport a les 'mules', que es desplaçaven de Romania a l'Estat per obrir comptes amb els diners defraudats i un altre que des dedicava al blanqueig. En total, s'han detingut 21 persones (14 a l'Estat – la majoria a Catalunya- i 5 a Romania), que eleven la xifra d'arrestats a 33.
La investigació es va iniciar a principis del 2017 després de diverses denúncies per estafa que seguien el mateix patró a diferents punts de l'Estat i es va concloure que l'organització comptava amb diverses cèl·lules, tant a Espanya com en altres països. El responsable de l'entramat estava establert a València i controlava els diferents estrats de l'organització des de l'Estat i el flux de diners obtinguts i que es garantís el seu repartiment.
En l'escorcoll del seu domicili, els agents hi van trobar un sofisticat taller de falsificació de documents on s'elaboraven contractes, justificants bancaris i documents falsos d'identitat. Posteriorment, la documentació es lliurava a les 'mules', que es desplaçaven de Romania a l'Estat per obrir comptes bancaris amb els diners defraudats. L'operació també ha permès desmantellar l'entramat financer a l'Estat, amb diverses empreses sense cap tipus d'activitat i que estaven a noms de testaferros. D'aquesta manera, podien blanquejar els diners de les estafes obtinguts al conjunt d'Europa, principalment a Alemanya. A més, diversos dels detinguts són testaferros, tots d'origen espanyol, i s'han bloquejat els comptes oberts amb més de 100 identitats utilitzades pels investigats.
Estafes a nombroses administracions públiques
Pel que fa les estafes a les administracions públiques, els membres del grup obtenien informació dels contractes que tenien ajuntaments, hospitals o consorcis, entre d'altres, a través del Portal de Transparència dels ens. A continuació, suplantaven la identitat d'empreses proveïdores a qui se'ls devia diners i comunicaven que havien canviat de compte bancari mitjançant documentació falsa. El pagament es materialitzava en el compte del grup, que tot seguit retirava o transferia els diners, excepte quan el banc detectava el possible frau.
Segons fonts policials, molts dels organismes afectats –que van ser estafats o quasi estafats- són catalans, com per exemple els ajuntaments de Castelldefels, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Reus, de Caldes de Malavella i d'Olot; el Consorci d'Educació de Barcelona, el Consorci Sanitari de Terrassa, l'empresa Gramepark, la Diputació de Barcelona o empreses públiques com Ferrocarrils de la Generalitat i la Corporació Catalana de mitjans Audiovisuals. A banda, també hi ha molts ens afectats del País Basc i de la
Comunitat de Madrid, entre d'altres.
Quant a les estafes a particulars, es cometien a través d'Internet mitjançant el 'phishing bancari' i de lloguer d'habitatges. Aquesta darrera és la més utilitzada i els investigats localitzaven anuncis i reutilitzaven les fotos per publicar-los amb altres referències. Un cop els interessats pagaven la fiança i la primera mensualitat, el grup tallava el contacte.
El cap de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra, l'intendent Antoni Rodríguez, ha destacat que molts dels detinguts són de Râmnicu Vâlcea, una ciutat de Romania coneguda com a 'hackerville'. "És una zona deprimida amb un gran coneixement informàtic i una connectivitat molt elevada, encara que sigui precària, ingredients perquè es generi una alta activitat en ciberatac i 'hackerisme'", ha explicat Rodríguez, que ha afegit: "Quan sabem que venen d'aquesta zona, les organitzacions són molt especialitzades i l'atac és massiu".
El cap de la DIC ha recomanat a organismes i entitats contrastar qualsevol canvi en les dinàmiques habituals de treball que impliqui pagaments per "iniciativa pròpia". Als particulars, els ha aconsellat desconfiar de les gangues, prendre's amb calma les cerques per internet, accedir a pàgines de l'empresa original i no d'intermediaris i utilitzar sistemes de pagament segurs, si bé l'organització fins i tot en va aconseguir piratejar algun.
Repartits en diversos departaments
L'organització estava dividida en diversos departaments, com els d'informàtica, que s'encarregava de realitzar el 'phishing', en què suplantaven conegudes pàgines web; de falsificació, on es falsificaven els documents necessaris per obrir els comptes bancaris, entre d'altres; de logística, que gestionaven el transport de les 'mules' que obrien els comptes bancaris i el de blanqueig de capitals, que haurien creta un entramat societari amb diverses empreses pantalla i dirigit per testaferros.
700 comptes bancaris
Només a l'Estat, l'organització desmantellada haurien donat d'alta prop de 700 comptes bancaris. Pràcticament tots els fons obtinguts pels ingressos dels diners estafats en comptes fraudulents oberts a l'Estat eren transferits de nou a l'estranger, fonamentalment a Alemanya, la República Txeca, Romania, Hongria, Itàlia i Polònia.
La part de la investigació d'àmbit internacional, ha estat coordinada tant policialment i com judicial per Europol i Eurojust respectivament. Per part del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional s'han emès onze Ordres Europees de Detenció i Extradició.
