-
Galeria del fenomen vist aquest divendres al matí des del Mercadal
Marc Busquets
-
-
M.B.
-
M.B.
-
M.B.
“Ara, ara, ara”. Trenta segons després: “Sí, ara, ara”. Un minut més tard: “Veus com ara sí que queda al mig!”. Més d'un centenar de persones esperen amb impaciència el moment que el Sol travessi els finestrals del campanar de la Prioral de Sant Pere. Aquest fenomen, que té lloc cada 21 de desembre pels volts de les 10 del matí, i que recorda l'efecte òptic que es produeix per aquestes dates a la rosassa de la Catedral de Palma de Mallorca, és la manera tradicional reusenca de donar la benvinguda al solstici d'hivern.
El carrer del Vidre, tan acostumat a la tranquil·litat, s'ha omplert de gent. Al bell mig del carrer, els mòbils s'alcen contínuament. Tothom vol immortalitzar la imatge. En els laterals, en canvi, els caps neguitegen i els colls es torcen lleugerament cap al centre, a la recerca d'una millor perspectiva. Entre el públic expectant, es congreguen persones de totes de les edats.
En sonar les campanes de la Prioral, s'acosta el punt precís d'ubicació del Sol. De cop i volta, el campanar sembla irradiar la llum solar. És com si, per uns instants, Reus, ciutat d'interior, també disposés d'una mena de far. Després d'uns minuts d'encís col·lectiu, l'alcalde Pellicer descobreix una placa, a tocar de la plaça del Mercadal, que explica el fenomen del solstici d'hivern reusenc. Seguidament, una massa de gent envolta el missatge commemoratiu, marcat al terra, i es torna a desfermar la bogeria contemporània per la instantània. El Sol, però, segueix el seu curs, i ja s'allunya dels finestrals de la Prioral. La multitud es dissol. En el mòbil d'una persona comencen a sonar les primeres notes, inconfusibles, de 'Flying free', de Pont Aeri. Com en les revetlles més arrauxades, la cançó indica que ha arribat l'hora de marxar, amb l'esperança que el moment culminant es repetirà.
Recupereu l'instant en què s'ha descobert la placa:
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
