-
Llauradó, al seu despatx
Cedida
El passat 30 de juny es va acabar el termini per respondre l'enquesta del procés participatiu del Pla estratègic Reus horitzó 32. El projecte es troba ara en una fase prospectiva, i s'espera que ja de cara a la tardor es puguin presentar a la societat les línies mestres d'un document que ha de servir, d'entrada, per dissenyar quina ciutat tindrem a 10 anys vista. La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, exposa en una entrevista a Reusdigital.cat que el document "ha de servir qualsevol govern que sorgeixi a partir del 2023".
- Quin balanç en fa, del procés participatiu del pla estratègic?
- El vam desenvolupar entre els mesos de maig i de juny, i el vam obrir a la participació ciutadana a través dels òrgans corresponents. Havíem comptat amb les aportacions dels fòrums ciutadà i territorial, dels tècnics i dels grups municipals. La intenció que teníem, en acabat, era obrir el pla a aquella part la ciutadania que habitualment no participaria d'aquest tipus de processos. Es va optar per una enquesta, que podia respondre's en línia a través del web Reus participa, o en format paper. En aquest cas, les enquestes es podien trobar als centres cívics o als anomenats punts d'interacció mòbil, escampats per la ciutat.
- A banda, el procés participatiu ha comptat amb allò que han anomenat Quaderns de família.
- Sí. Els hem estat posant a l'abast dels alumnes de sisè de primària de les escoltes de la ciutat per tal que, a través de l'alumnat, les famílies hi diguessin també la seva. Això ens ha permès obrir el debat cap a un altre focus.
- Altres accions?
- Hem fet tallers, que han estat interessats. I també s'han finalitzat les sessions del fòrum ciutadà. Per tot plegat, la valoració que en fem és positiva, perquè el procés ha estat el més ric possible, i perquè hem assolit amb escreix l'objectiu que ens havíem marcat.
- I doncs?
- Volíem arribar al miler de participants, i parlem de més de 2.400 persones en totes les accions posades en marxa.
- Anem a pams, doncs. Pel que fa a l'enquesta, quants participants han registrat.
- Quant a les enquestes, s'ha registrat la participació de 1.244 persones. La xifra de 2.400, doncs, és perquè inclou les participacions als tallers, o dels quaderns de família. A les enquestes, el que volíem era que a partir de sis eixos temàtics els ciutadans ens ajudessin a prioritzar el que anomenem projectes motor, que prèviament s'havien definit al fòrum ciutadà.
- I quins són?
- El de cures, és a dir, les tasques que serveixen per mantenir la salut física i emocional de les persones; el d'hàbits saludables i benestar emocional; el de la cultura i l'art; el quart àmbit és l'anomenat La ciutat en 15 minuts, que incideix en com cal planificar Reus per garantir l'accés fàcil i ràpid a serveis i recursos; la xarxa ciutadana, el cinquè, se centra en les relacions ciutadanes; i l'atracció d'emprenedoria, per captar empreses innovadores que ofereixin llocs de treball de qualitat.
- I a partir d'aquí?
- A partir d'aquí, i de les aportacions dels veïns a les enquestes, es definiran millors els projectes motor als quals m'he referit abans, i que ja s'havien treballat al fòrum ciutadà.
- Parli'm dels tallers presencials. Hi ha cap àmbit en què els participants hagin mostrat un major interès?
- Hem detectat una major participació en l'àmbit La ciutat en 15 minuts; certament, ha despertat més interès. En altres àmbits, però, com és el cas dels hàbits saludables i benestar emocional, una qüestió que s'ha prioritzat força és el foment de relacions socials per evitar la soledat no desitjada. És quelcom que existeix, no només a Reus, i que de fet en tallers i a les enquestes i als fòrums han apostat per actuar per a aquelles persones que se senten soles i no s'hi volen sentir. Quant a les cures, s'ha parlat de donar suport a les persones cuidadores. Encara no podem concretar com ha anat tot plegat, perquè manquen sessions per completar el pla, però comencem a perfilar-se les tendències i comencem a saber on van les coses.
- Torno enrere, als Quaderns de família. Quines aportacions han rebut, en aquest cas?
- En aquest cas, els Quaderns de família no s'han centrat en els sis àmbits esmentats; s'han centrat en La ciutat en 15 minuts. Ho vam parlar prèviament amb els educadors, i ens van dir que pensaven que potser seria l'àmbit on la canalla podria sentir-se més interpel·lada. S'està fent el buidatge de les aportacions, i per tant ens haurem d'esperar una mica més per saber què hi han dit els nens i les seves famílies. Quant a la canalla, però, hi ha una altra iniciativa interessant que voldria destacar. Amb l'institut Josep Tapiró vam fer uns tallers sobre refugis climàtics.
- En què consistia?
- En l'observació del seu entorn, de les places que podrien funcionar com a tal, i d'aquí en feien maquetes. Va ser un exercici positiu, per a l'alumnat, per a l'institut i per a l'ajuntament. Vam poder ser a la presentació del projecte, i coses com aquestes són positives a l'hora de plantejar-se què podem incorporar al Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32. Tot això subratlla que el jovent està compromès.
De vegades hi ha certs prejudicis sobre els joves, es pensa que no s'involucren, i per a nosaltres això està del tot descartat. Tenen les idees clares, i el que fa falta és donar-los veu. Des de Reus horitzó 32 aquest és un dels esforços que estem fent: volíem una gran diversitat de veus, i que la ciutat es fes seu un projecte que servirà per determinar quin Reus volem tenir en 10 anys.
- Els punts d'interacció mòbil ja els van fer anar per al procés participatiu del Carrilet.
- I van funcionar molt bé, perquè criden l'atenció. La voluntat que tenim és la de fer difusió dels processos participatiu, i eines com aquestes ens ajuden a fer-los visibles. Volíem arribar a més gent per subratllar aquesta idea que el pla és de tothom, no només de l'ajuntament.
- Amb les eleccions més a prop, quin valor creu que tindrà el pla?
És el pla estratègic que la ciutat està definint, i ha de servir a qualsevol govern que sorgeixi a partir del 2023 per desplegar els projectes motor als quals m'he referit en diverses ocasions. Qualsevol govern que es pugui configurar, doncs, hauria de poder-se sentir seu el pla estratègic, i al mateix temps, si és el cas, que no se'l senti seu en exclusiva. I finalment, tampoc hauria de condicionar l'acció política més immediata que es pugui a dur a terme en un determinat mandat.
- Com el valora, el paper dels grups municipals en el desplegament del pla estratègic?
- Han fet aportacions a tenir en compte pel que fa a les línies estratègiques que s'han anat tractant al fòrum ciutadà. Acabada la diagnosi del pla estratègic, en vam compartir el contingut amb els grups municipals, i aquí va ser quan van fer aportacions. Moltes han estat incorporades. Ara que som a la fi de la fase prospectiva, ens tornarem a reunir per tal que facin més aportacions.
- Som a la fi de la fase prospectiva, diu. Què tenim, per endavant?
- La fase estratègica com a tal, la clau de tot el procés, perquè ens dirà de quina manera podem assolir els objectius que ens hem marcat i per posar fil a l'agulla als projectes motor sorgint dels diferents òrgans. La idea és tenir enllestit el document de cara a la tardor. Tot ha avançat segons el previst, i crec que és un projecte il·lusionant perquè ens ha permès parlar de futur, i de millorar la qualitat de vida de la gent que viu a Reus. Tot plegat, sense un excés de visió Reuscentrista, si se'n pot dir així, perquè el fòrum territorial s'ha concebut per tal que les poblacions de l'entorn ens diguessin què n'esperen, de Reus.
- I què n'esperen?
- Reus és una població que ha de fer xarxa des de la generositat, i que ha de tenir presents els municipis més petits. Després de tot, qualsevol decisió presa des d'un ajuntament com el nostre pot tenir conseqüències en d'altres de localitats de menys població. Parlo de qüestions com connectar el turisme de costa i el d'interior, i de fer-ho de manera sostenible; o de vertebrar la mobilitat. El que és positiu és que els municipis de l'àrea metropolitana ens trobem per debatre com hem d'avançar, com a Camp de Tarragona.
- Exposaran el contingut del pla, al veïnat?
- Sí, perquè la participació ciutadana està estretament lligada al fet de retre comptes. Hi haurà espais per donar a conèixer el resultat del procés participatiu, el més gran fet fins ara, així com activitats per donar a conèixer la feina feta aquests mesos, i per explicar què s'ha decidit sobre la ciutat que volem a 10 anys de vista. No puc concretar encara en què consistiran aquestes activitats, però hi haurà espais diversos per parlar-ne i debatre'n.
- Quin balanç en fa, del procés participatiu del pla estratègic?
- El vam desenvolupar entre els mesos de maig i de juny, i el vam obrir a la participació ciutadana a través dels òrgans corresponents. Havíem comptat amb les aportacions dels fòrums ciutadà i territorial, dels tècnics i dels grups municipals. La intenció que teníem, en acabat, era obrir el pla a aquella part la ciutadania que habitualment no participaria d'aquest tipus de processos. Es va optar per una enquesta, que podia respondre's en línia a través del web Reus participa, o en format paper. En aquest cas, les enquestes es podien trobar als centres cívics o als anomenats punts d'interacció mòbil, escampats per la ciutat.
- A banda, el procés participatiu ha comptat amb allò que han anomenat Quaderns de família.
- Sí. Els hem estat posant a l'abast dels alumnes de sisè de primària de les escoltes de la ciutat per tal que, a través de l'alumnat, les famílies hi diguessin també la seva. Això ens ha permès obrir el debat cap a un altre focus.
- Altres accions?
- Hem fet tallers, que han estat interessats. I també s'han finalitzat les sessions del fòrum ciutadà. Per tot plegat, la valoració que en fem és positiva, perquè el procés ha estat el més ric possible, i perquè hem assolit amb escreix l'objectiu que ens havíem marcat.
- I doncs?
- Volíem arribar al miler de participants, i parlem de més de 2.400 persones en totes les accions posades en marxa.
- Anem a pams, doncs. Pel que fa a l'enquesta, quants participants han registrat.
- Quant a les enquestes, s'ha registrat la participació de 1.244 persones. La xifra de 2.400, doncs, és perquè inclou les participacions als tallers, o dels quaderns de família. A les enquestes, el que volíem era que a partir de sis eixos temàtics els ciutadans ens ajudessin a prioritzar el que anomenem projectes motor, que prèviament s'havien definit al fòrum ciutadà.
- I quins són?
- El de cures, és a dir, les tasques que serveixen per mantenir la salut física i emocional de les persones; el d'hàbits saludables i benestar emocional; el de la cultura i l'art; el quart àmbit és l'anomenat La ciutat en 15 minuts, que incideix en com cal planificar Reus per garantir l'accés fàcil i ràpid a serveis i recursos; la xarxa ciutadana, el cinquè, se centra en les relacions ciutadanes; i l'atracció d'emprenedoria, per captar empreses innovadores que ofereixin llocs de treball de qualitat.
- I a partir d'aquí?
- A partir d'aquí, i de les aportacions dels veïns a les enquestes, es definiran millors els projectes motor als quals m'he referit abans, i que ja s'havien treballat al fòrum ciutadà.
- Parli'm dels tallers presencials. Hi ha cap àmbit en què els participants hagin mostrat un major interès?
- Hem detectat una major participació en l'àmbit La ciutat en 15 minuts; certament, ha despertat més interès. En altres àmbits, però, com és el cas dels hàbits saludables i benestar emocional, una qüestió que s'ha prioritzat força és el foment de relacions socials per evitar la soledat no desitjada. És quelcom que existeix, no només a Reus, i que de fet en tallers i a les enquestes i als fòrums han apostat per actuar per a aquelles persones que se senten soles i no s'hi volen sentir. Quant a les cures, s'ha parlat de donar suport a les persones cuidadores. Encara no podem concretar com ha anat tot plegat, perquè manquen sessions per completar el pla, però comencem a perfilar-se les tendències i comencem a saber on van les coses.
- Torno enrere, als Quaderns de família. Quines aportacions han rebut, en aquest cas?
- En aquest cas, els Quaderns de família no s'han centrat en els sis àmbits esmentats; s'han centrat en La ciutat en 15 minuts. Ho vam parlar prèviament amb els educadors, i ens van dir que pensaven que potser seria l'àmbit on la canalla podria sentir-se més interpel·lada. S'està fent el buidatge de les aportacions, i per tant ens haurem d'esperar una mica més per saber què hi han dit els nens i les seves famílies. Quant a la canalla, però, hi ha una altra iniciativa interessant que voldria destacar. Amb l'institut Josep Tapiró vam fer uns tallers sobre refugis climàtics.
- En què consistia?
- En l'observació del seu entorn, de les places que podrien funcionar com a tal, i d'aquí en feien maquetes. Va ser un exercici positiu, per a l'alumnat, per a l'institut i per a l'ajuntament. Vam poder ser a la presentació del projecte, i coses com aquestes són positives a l'hora de plantejar-se què podem incorporar al Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32. Tot això subratlla que el jovent està compromès.
De vegades hi ha certs prejudicis sobre els joves, es pensa que no s'involucren, i per a nosaltres això està del tot descartat. Tenen les idees clares, i el que fa falta és donar-los veu. Des de Reus horitzó 32 aquest és un dels esforços que estem fent: volíem una gran diversitat de veus, i que la ciutat es fes seu un projecte que servirà per determinar quin Reus volem tenir en 10 anys.
- Els punts d'interacció mòbil ja els van fer anar per al procés participatiu del Carrilet.
- I van funcionar molt bé, perquè criden l'atenció. La voluntat que tenim és la de fer difusió dels processos participatiu, i eines com aquestes ens ajuden a fer-los visibles. Volíem arribar a més gent per subratllar aquesta idea que el pla és de tothom, no només de l'ajuntament.
- Amb les eleccions més a prop, quin valor creu que tindrà el pla?
És el pla estratègic que la ciutat està definint, i ha de servir a qualsevol govern que sorgeixi a partir del 2023 per desplegar els projectes motor als quals m'he referit en diverses ocasions. Qualsevol govern que es pugui configurar, doncs, hauria de poder-se sentir seu el pla estratègic, i al mateix temps, si és el cas, que no se'l senti seu en exclusiva. I finalment, tampoc hauria de condicionar l'acció política més immediata que es pugui a dur a terme en un determinat mandat.
- Com el valora, el paper dels grups municipals en el desplegament del pla estratègic?
- Han fet aportacions a tenir en compte pel que fa a les línies estratègiques que s'han anat tractant al fòrum ciutadà. Acabada la diagnosi del pla estratègic, en vam compartir el contingut amb els grups municipals, i aquí va ser quan van fer aportacions. Moltes han estat incorporades. Ara que som a la fi de la fase prospectiva, ens tornarem a reunir per tal que facin més aportacions.
- Som a la fi de la fase prospectiva, diu. Què tenim, per endavant?
- La fase estratègica com a tal, la clau de tot el procés, perquè ens dirà de quina manera podem assolir els objectius que ens hem marcat i per posar fil a l'agulla als projectes motor sorgint dels diferents òrgans. La idea és tenir enllestit el document de cara a la tardor. Tot ha avançat segons el previst, i crec que és un projecte il·lusionant perquè ens ha permès parlar de futur, i de millorar la qualitat de vida de la gent que viu a Reus. Tot plegat, sense un excés de visió Reuscentrista, si se'n pot dir així, perquè el fòrum territorial s'ha concebut per tal que les poblacions de l'entorn ens diguessin què n'esperen, de Reus.
- I què n'esperen?
- Reus és una població que ha de fer xarxa des de la generositat, i que ha de tenir presents els municipis més petits. Després de tot, qualsevol decisió presa des d'un ajuntament com el nostre pot tenir conseqüències en d'altres de localitats de menys població. Parlo de qüestions com connectar el turisme de costa i el d'interior, i de fer-ho de manera sostenible; o de vertebrar la mobilitat. El que és positiu és que els municipis de l'àrea metropolitana ens trobem per debatre com hem d'avançar, com a Camp de Tarragona.
- Exposaran el contingut del pla, al veïnat?
- Sí, perquè la participació ciutadana està estretament lligada al fet de retre comptes. Hi haurà espais per donar a conèixer el resultat del procés participatiu, el més gran fet fins ara, així com activitats per donar a conèixer la feina feta aquests mesos, i per explicar què s'ha decidit sobre la ciutat que volem a 10 anys de vista. No puc concretar encara en què consistiran aquestes activitats, però hi haurà espais diversos per parlar-ne i debatre'n.
