Els 30 anys de REDESSA

Quan es va crear REDESSA, fa 30 anys, molta gent preguntava que què coi era allò que s'estava fent a on hi havia la Crolls. S'havia explicat que es volia fer un viver d'empreses, un concepte aleshores molt nou i sense massa exemples amb qui emmirallar-se. No era fàcil explicar-ho. Un lloc on des d'una empresa municipal s'aixoplugaven projectes d'emprenedoria, amb la figura d'uns tutors (avui en diríem mentors), que acompanyaven l'emprenedor en el seu camí, no sempre fàcil, no sempre exitós.

Hi havia a l'ajuntament un tarannà innovador, que permetia arribar a acords entre govern i oposició (l'oasi reusenc, dèiem els periodistes), i una realitat social i econòmica molt dura, amb les xifres de gent sense feina desbocades després de l'eufòria olímpica del 92. A Reus es va generar un model, el de les societats anònimes municipals, que va permetre molta agilitat a l'hora d'afrontar grans projectes, com van ser l'Hospital o la xarxa d'aparcaments municipals, que van servir per transformar la ciutat.

Trenta anys després, aquell model s'ha desprestigiat (potser se'n va abusar?), l'oasi s'ha assecat, i l'esperit d'aquells anys ha remès, fruit de l'evolució dels temps. REDESSA es manté, però la REDESSA d'avui, molt més gran i diferent del que era, no conserva les competències relatives a l'emprenedoria que van motivar la seva fundació. Amb l'arribada dels governs-contenidor (que no són el mateix que un govern de coalició), ha calgut redistribuir les competències perquè els contenidors estancs que són les regidories de cada formació política que ha pactat formar un govern estiguin contents. Empresa, ocupació, promoció econòmica, formació laboral... Depenen de regidories diferents. No és ni bo ni dolent, però fa necessari un sobreesforç de coordinació que caldria analitzar ei es fa com caldria. Ja se sap que perquè dos es coordinin, el primer que cal és que es deixin coordinar.

REDESSA va reunir dimecres els seus pioners, els que la van crear. La vam fer petar amb l'alcalde Abelló, el representant de la Cambra a l'empresa, Joan Maria Roig, un representant dels tutors (figura pionera que va implementar el projecte), Aleix Vives, el qui va ser gerent de l'empresa durant 17 anys, Antoni Trilla, i potser qui va ser la clau de volta de tot plegat, el regidor Robert Sarobé, responsable que Reus tingui els pàrquings que té, que l'Hospital fos un model durant molts anys i que el viver d'empreses fos una eina d'impuls de l'activitat econòmica. Ell va crear REDESSA i va plegar, perquè no es va presentar a les eleccions municipals. Va ser Ernest Benach l'encarregat de fer créixer la criatura.

Està bé fer memòria, que de tant en tant es recordi d'on van sortir les coses, que s'expliquin els contextos que van fer que es creessin estructures com la de REDESSA. Està bé revisar la història, i fer-ho amb esperit crític. I està bé que la gent d'aquella generació accepti sortir de casa i participar en un exercici de reflexió sa i necessari que el pas del temps permet fer amb la llibertat necessària.