Prim es va plantejar la república. "No en tinc cap dubte", assegura el sociòleg Pedro García Bilbao en una entrevista a Reusdigital.cat. Professor a la Universidad Rey Juan Carlos (URJC), col·labora en diversos mitjans i plataformes polítiques republicanes. "Ell pretenia contribuir a construir un estat modern, i això suposava la ruptura amb la dinastia dels Borbons", afegeix. Per tot plegat, considera que "quan van assassinar-lo, van assassinar la possibilitat d'una Espanya diferent", al seu parer "més plural i oberta".
Si Prim es va plantejar una república, poc se'n sabia.
Se la van plantejar, és evident. No en tinc cap dubte. Prim representa, en la història espanyola, l'intent de contribuir a construir un estat modern, liberal i constitucional. I això suposava la ruptura amb la dinastia dels Borbons. Cal entendre que va ser Prim qui va liderar una revolució, la de 1868, que d'alguna manera va iniciar aquesta ruptura. En aquell context es van plantejar iniciar un projecte i trencar amb tot allò que venia del passat. I sí, la qüestió d'una república era a la taula.
I doncs?
Prim i els poders de l'època van creure que el de la república era un projecte que calia meditar. Finalment van optar per una monarquia constitucional i pactada, però mai he pensat que de Prim i del seu nucli es pugui dir que eren antirepublicans per aquesta decisió. Es van analitzar tots els possibles escenaris i es va pensar en aquesta mesura. Si el projecte de Prim hagués tirat endavant i s'hagués consolidat, l'Espanya actual seria molt diferent.
Vol dir que va ser un error no declarar la república el 1868?
La va contemplar, això sí. Si hagués estat millor declarar-la? A saber. Potser en aquell moment no va ser possible, i el que és segur és que Prim i els seus aliats no eren contraris a la forma d'una república per a Espanya.
Doni'm més detalls del que hagués passat si Prim hagués consolidat el seu projecte polític.
Es fa difícil de dir. El que sí que podem analitzar és el que va passar després de la gloriosa revolució de 1868 i la posterior arribada d'Amadeu de Savoia. Cal tenir present que això va suposar, com he apuntat abans, una ruptura amb la llosa del passat, en especial pel que fa a la relació entre l'església i l'estat. La casa dels Savoia creia fermament en la separació amb l'església, i per tot plegat som molts els que pensem que l'estat espanyol hauria pogut ser molt diferent.
Amadeu de Savoia no va agradar.
No. Provenia d'una casa plural, formada per diversos pobles i on es parlaven diverses llengües, si bé la comuna era l'italià. S'hi parlava alemany, fins i tot català, i era així perquè eren plurals. En la unitat, per al monarca la pluralitat mai va ser un problema. També s'ha de dir que per tal que el seu regnat es consolidés hauria fet falta resoldre la guerra amb els carlistes, les qüestions cubana i filipina, quelcom que només hagués estat viable amb la concessió de l'autonomia.
Prim hagués reconegut l'autonomia de Cuba?
Molt possiblement. L'Espanya que ell va contemplar hauria reconegut la pluralitat d'altres territoris, i s'hagués produït una marcada separació entre l'estat i l'església. Crec fermament, a més, que hauria resolt la qüestió carlista. Bàsicament, Prim i el seu projecte de país haurien estat la primera pedra per consolidar quelcom més obert i democràtic. Per desgràcia, no va ser el cas.
La seva mort ho va canviar tot.
Sens dubte. El seu assassinat és una de les grans tragèdies en la història d'Espanya. Cal recordar que Prim era un militar i que formava part d'una època en què el sistema polític estava encara per desenvolupar. A l'Espanya d'Isabel II hi havia un sistema polític molt reduït, molt poca gent votava. Cap a la revolució de 1868 es va voler trencar amb tot allò amb l'objectiu de modernitzar la política, i ampliar la base per tal que arribés a més gent. Prim tenia un punt de vista liberal, quan ser liberal significava una cosa molt diferent que en l'actualitat, i no pas com ara, que hi ha liberals que afusellarien Riego.
Massa avançat al seu temps.
Massa avançat per a aquella Espanya, en tot cas. En aquell moment, Prim va representar el més avançat, era l'expressió d'un sentiment. A banda, ell coneixia molt bé la realitat de l'exèrcit, i de les forces polítiques. Ell tenia capacitat d'influir en el seu entorn, i és per aquesta raó que el van assassinar. Van voler impedir que es consolidés el seu projecte i els conspiradors Borbons van optar per assassinar-lo. Quan el van assassinar, van assassinar també la possibilitat d'una Espanya molt diferent.
Quins actors van conspirar-hi en contra?
Diversos. El partit espanyolista de Cuba, del tot contrari a l'abolició de l'esclavisme, i que considerava que un nou règim i per extensió la figura de Prim eren un perill per a ells. Cal tenir en compte que estaven disposats al que fes falta per mantenir el seu poder. A banda, hi tenim els Borbons, amb diversos personatges a l'exili, que no van vacil·lar a l'hora de moure tots els fils per assassinar una persona que se sap que va ser capaç tothom en contra seva. Finalment, fins i tot podríem establir que hi havia figures més o menys properes a Prim i al poder militar, com ara la de Serrano, que eren més conservadores i que s'havien sumat a la revolució del 1868 per tenir una oportunitat de promoció personal, no pas com una oportunitat de regeneració profunda. Crec que aquesta és la clau de la figura de Prim.
Quina?
Que no va actuar per una qüestió personal, sinó perquè creia en allò que volia implementar, perquè estava convençut que podia suposar un canvi positiu. Prim tenia un projecte de país, un projecte per a integrar-nos a tots, i de com havia ser Espanya al món. I va donar la vida per aquest projecte.
Parli'm de la trobada entre Prim i Lincoln.
Poc se n'ha volgut saber. Prim era algú que generava odi en determinats sectors. És sorprenent, segons com, i més si es té en compte tot el que hem comentat fins ara, però al capdavall no ens ha d'estranyar. El poder és així. El cert és que s'han arribat a negar fets rellevants a la vida de Prim, com ara la seva visita als Estats Units.
Es va produir quan a Mèxic la progressia va vèncer el poder conservador.
Cert. La guerra civil a Mèxic va suposar la derrota del bloc conservador en mans de la progressia republicana, que va representar Benito Juárez. Aquest, a banda, va ser el primer president indígena d'una república llatinoamericana, i va suspendre el pagament del deute extern. Països com França, Anglaterra o la pròpia Espanya van patir-ne les conseqüències, perquè van deixar de percebre els pagaments compromesos durant la guerra. Va ser llavors quan Anglaterra va promoure una intervenció militar i Isabel II hi va enviar una unitat liderada per Prim.
Però un cop acabada l'expedició, Prim no va anar a Madrid.
No pas. De fet, en aquell instant va ser un aliat per a Mèxic, perquè es va negar a la intervenció imperialista. El paper de Prim, de fet, va ser molt destacat en tot aquest assumpte. Cal pensar que tot allò va coincidir amb la guerra civil americana, i va rebre ordres d'anar a Washington i Nova York, perquè la guerra secessionista va afectar Espanya per diversos motius.
Com ara?
Els del partit espanyol a Cuba eren esclavistes que desconfiaven dels governs liberals o progressistes que podien sorgir a Madrid per si decidien posar fi a l'esclavitud. Juntament amb destacats membres de la burgesia catalana, tots tenien tractes amb els sudistes americans. Hi havia vaixells de la confederació que entraven a L'Havana, i alguns sectors espanyolistes hi tenien tractes, amb la confederació. D'haver triomfat la confederació, s'haguessin produït alteracions geopolítiques molt importants. De fet, potser fins i tot el partit espanyolista hauria vist amb bons ulls una hipotètica annexió a la confederació. Tot plegat preocupava i molt, a Madrid.
I en plena guerra civil, Prim va ser allà.
Això mateix. Quan va arribar a Nova York amb el seu ajudant, va contactar amb el secretari d'estat i va aconseguir una entrevista a la Casa Blanca. També es va reunir amb el general McClellan, que era el cap de l'estat major de l'exèrcit de la Unió, i finalment va veure's amb Lincoln. No obstant això, hi ha coses de Prim que s'han negat, o que s'han volgut amagar.
La premsa americana de l'època bé que ho va recollir.
Sí. De fet, la trobada entre Prim i Lincoln està més que documentada. En aquell context, la seva figura estava molt ben valorada. Mitjans com el 'New York Times' van parlar molt bé d'ell, i s'hi van referir com un líder europeu progressista, de gran talla. A banda, de manera estratègica se'l considerava un aliat, un home proper a Lincoln. Quan tots van ser asassinats, la premsa americana els va plorar. Fins i tot es pot assenyalar que tots dos van morir d'una manera similar. És a dir, pel plom dels esclavistes.
