-
Detall de la portada del treball que ha valgut un premi per a Riera
Cedida
Un treball sobre la desigualtat de gènere a les presons ha valgut a la cambrilenca Alba Riera un dels Premis de Recerca Jove (PRJ), que convoca anualment la Generalitat de Catalunya. El seu estudi el va dur a terme mentre era alumna de La Salle Reus, mentre que actualment estudia el primer curs del Grau de Farmàcia.
A través d'enquestes, cartes a preses i altres mètodes de recollida d'informació, va fer bona la hipòtesi inicial per la qual, en efecte, les recluses pateixen accions discriminatòries als centres penitenciaris del país i de l'estat.
"Les presons i les preses són encara qüestions tabú. La gent no en parla", assenyala Riera durant una conversa amb Reusdigital.cat. Precisament per desmuntar "determinats prejudicis", precisa, es va decidir a encarar la qüestió des d'una perspectiva qualitativa. De fet, una de les línies principals del seu estudi aposta per "convidar a la reflexió" i plantejar-se què ha pogut dur una persona a un centre penitenciari. "Tendim a pensar que si hi és és perquè ha delinquit, però no acostumem a voler entendre per què ho ha fet", raona.
En aquesta línia, durant la preparació del treball assegura haver constatat que "en una mala situació familiar i social, posem per cas, qualsevol podria acabar entre reixes". "Pensem en la nostra seguretat i estigmatitzem la gent que és a la presó, és així", afegeix. Quant a la situació concreta de les recluses, l'estudiant subratlla que "si a la societat hi ha desigualtats de gènere, a les presons també".
D'exemples, de fet, n'ha pogut recopilar no pocs. "Les feines més ben pagades, en alguns centres, no són accessibles per a les dones", revela Riera després d'haver entrevistat preses que "volien fer tasques més físiques, i havien de superar molts obstacles" per poder-les fer. Quelcom similar passa amb alguns tallers ocupacionals per fomentar la reinserció. "M'he trobat que, segons com, hi ha més per oferta per a ells que per a elles", diu.
La salut mental de les recluses també és quelcom que, lògicament, pot condicionar la seva estada en un centre. "El 70% de les dones que trobem en una presó són mares, i aquesta és una càrrega afegida per a moltes. Les perjudica, perquè senten encara una major pressió", raona. Tampoc el règim de visites és sempre satisfactori.
Moltes de les entrevistades, a banda, van indicar que "rebien una medicació molt forta". El curiós, diu, és que mentre algunes entrevistades ho van lamentar, altres van admetre sense embuts que "sense la medicació no haurien sobreviscut" la condemna.
A més, Riera va poder conèixer les experiències de les preses polítiques Carme Forcadell, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. D'aquesta última en recorda que va dir que "més que construir més presons, hi hauria d'haver presons per a dones"; i de l'expresidenta del Parlament, que "lluitar pel feminisme és lluitar per la igualtat de drets".
Ara que estudia Farmàcia, Riera no descarta poder iniciar recerques que puguin contribuir a la millora de la medicació que reben les recluses per tal que sigui "la més adequada".
A través d'enquestes, cartes a preses i altres mètodes de recollida d'informació, va fer bona la hipòtesi inicial per la qual, en efecte, les recluses pateixen accions discriminatòries als centres penitenciaris del país i de l'estat.
"Les presons i les preses són encara qüestions tabú. La gent no en parla", assenyala Riera durant una conversa amb Reusdigital.cat. Precisament per desmuntar "determinats prejudicis", precisa, es va decidir a encarar la qüestió des d'una perspectiva qualitativa. De fet, una de les línies principals del seu estudi aposta per "convidar a la reflexió" i plantejar-se què ha pogut dur una persona a un centre penitenciari. "Tendim a pensar que si hi és és perquè ha delinquit, però no acostumem a voler entendre per què ho ha fet", raona.
"Si a la societat hi ha desigualtats de gènere, a les presons també"
En aquesta línia, durant la preparació del treball assegura haver constatat que "en una mala situació familiar i social, posem per cas, qualsevol podria acabar entre reixes". "Pensem en la nostra seguretat i estigmatitzem la gent que és a la presó, és així", afegeix. Quant a la situació concreta de les recluses, l'estudiant subratlla que "si a la societat hi ha desigualtats de gènere, a les presons també".
El treball de l'estudiant recull dades a partir de les opinions de preses, voluntaris i altres fonts Foto: Cedida
D'exemples, de fet, n'ha pogut recopilar no pocs. "Les feines més ben pagades, en alguns centres, no són accessibles per a les dones", revela Riera després d'haver entrevistat preses que "volien fer tasques més físiques, i havien de superar molts obstacles" per poder-les fer. Quelcom similar passa amb alguns tallers ocupacionals per fomentar la reinserció. "M'he trobat que, segons com, hi ha més per oferta per a ells que per a elles", diu.
La maternitat, una "pressió afegida"
La salut mental de les recluses també és quelcom que, lògicament, pot condicionar la seva estada en un centre. "El 70% de les dones que trobem en una presó són mares, i aquesta és una càrrega afegida per a moltes. Les perjudica, perquè senten encara una major pressió", raona. Tampoc el règim de visites és sempre satisfactori.
Moltes de les entrevistades, a banda, van indicar que "rebien una medicació molt forta". El curiós, diu, és que mentre algunes entrevistades ho van lamentar, altres van admetre sense embuts que "sense la medicació no haurien sobreviscut" la condemna.
A més, Riera va poder conèixer les experiències de les preses polítiques Carme Forcadell, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. D'aquesta última en recorda que va dir que "més que construir més presons, hi hauria d'haver presons per a dones"; i de l'expresidenta del Parlament, que "lluitar pel feminisme és lluitar per la igualtat de drets".
Ara que estudia Farmàcia, Riera no descarta poder iniciar recerques que puguin contribuir a la millora de la medicació que reben les recluses per tal que sigui "la més adequada".
Etiquetes:
