Quinze anys després, llums i ombres de la llei de barris al Carme

Tan a prop i tan lluny. Aquest mes de desembre es compleixen 15 anys de l’aprovació, per part de l’aleshores departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, de la primera Llei de barris (2004) en la qual es van incloure les actuacions al Carme de Reus. Una zona que, recentment, ha tornat a ocupar els titulars a causa de l’amenaça de tirar endavant patrulles nocturnes com ja havia succeït l’any 2000. Impulsat per l’Ajuntament per acometre la reforma urbanística i social d’un àmbit nascut al segle XVIII a la perifèria del nucli antic, el projecte presentat a la convocatòria de la Generalitat fa ara una dècada i mitja representava inicialment la inversió de 19,9 milions d’euros, dels quals el govern català n'aportaria 14,4 i el consistori la resta, 4,5. “Vam ser la segona puntuació de la primera convocatòria”, comenta avui l’exregidor Jordi Bergadà, qui també subratlla que les reflexions sobre aquest entorn i sobre un altre de la ciutat, el de les parcel·les Clarassó, s’havien iniciat tot just en incorporar-se a la cartera d’Urbanisme ja en l’any 1999.

Respecte a la segona d’aquestes zones, però, Bergadà matisa que abans del seu mandat “ja s’havia fet bastant feina prèvia, de despatx que no es veu sobre el territori” i, per tant, les actuacions d’expropiació van ser més àgils, mentre que al Carme la tasca va ser molt més intensa. Com tants altres projectes, l’inici de la crisi i les retallades derivades així com el canvi de govern, tant a Reus com a la Generalitat, van esmorteir una reforma de la qual alguns punts encara romanen pendents.

Conscient d’aquesta aturada durant set anys, el govern de Reus va celebrar el gener de 2018 una assemblea amb els veïns del barri per tal d’informar-los sobre els següents passos a seguir. En aquests gairebé dos anys, l’enderroc de les cases expropiades al voltant del carrer de Sant Benet són la consecució més palpable de la voluntat de continuar, malgrat que els habitatges de l’Incasòl anunciats encara estan pendents de construcció.

El treball previ a la concessió de la Llei de barris

Situat entre la primera i la tercera anella de la ciutat, el Carme “havia quedat embolicat entre el centre” històric i “el nou centre dels anys 60 i 70: els passejos”, segons l’exregidor republicà, i en aquest es plantejaven dinàmiques socials que calia abordar. Segons la impressió de Bergadà, la ubicació del barri “havia fet que quedés com marginat interiorment”. “Hi faltava gent, entre altres coses, perquè la pedra estava malament”, comenta, tot i que només “arreglant-la” el consistori s’hauria quedat “coix o a mitges”. Concretament, la publicació ‘Papers Estratègics’, del març del 2003, considerava que 49 habitatges (un 22,4%) es trobaven en situació d’abandonament de les 219 cases deshabitades i que 54 (un 9,8%) tenien degradació, de les 549 habitades.

En relació a la situació social, les xifres d’envelliment de les 3.506 persones que vivien al barri van ser un altre factor a tenir en compte. Inicialment, “hi va haver molts disgustos, molts plors”, explica, entre les persones que havien de deixar el seu habitatge de tota la vida, tot i que assenyala que els fills d’aquells afectats “s’estimaven més que traguessin els seus pares per poder anar a un lloc amb ascensor perquè s’havien fet vellets”.

Les demandes veïnals, ahir i avui

A aquesta circumstància cal afegir, al igual que ara, “el neguit veïnal” que al parer de Bergadà “potser feia un diagnòstic més catastròfic del que era” la zona. En tot cas, les darreres dècades del segle XX al barri ja s’havia caracteritzat per un moviment associatiu veïnal amb una intensa experiència de reivindicacions vinculades a les molèsties que ocasionaven alguns bars, al consum de droga, als grafitis o a la inseguretat. Unes demandes al llarg dels anys amb un estil reivindicatiu potent que, en cert moment, des del consistori es van percebre com a conseqüència de la vinculació del president veïnal, Josep Machado, a una formació política.

Després d’un parèntesi d’anys, el mateix Machado torna a ocupar-se de la presidència de l’associació de veïns des del 2017, i ha centrat les seves darreres demandes especialment en les ocupacions de cases en mal estat. De fet, fa unes setmanes, l’associació que presideix va reclamar “una acció decidida” a l’actual consistori davant la que considera una problemàtica de “degradació” que s’arrossega des de 1998 i va valorar que la reforma del barri aprovada el 2004 en el marc de la Llei de barris no havia “estat viable”.

El vessant urbanístic, de la mà de la social

La diagnosi d’aquesta realitat complexa per part de la regidoria de Bergadà va plantejar dos fronts complementaris prèviament al fet que la Generalitat formulés la Llei de barris: en primer lloc, la realització d’un estudi d’avaluació de les potencialitats del barri com a espai residencial elaborat per la URV i, en segon, l’estudi urbanístic del sector del Carme elaborat sota la direcció de Manuel Solà-Morales.

La presentació a l’Orfeó

Precisament, la presentació pública d’aquest darrer estudi a l’Orfeó Reusenc, el març de 2003, va ser un dels moments fonamentals del procés de millora del barri tot i que previ a la concessió de les ajudes de la Generalitat de Catalunya. En absolut, va ser una trobada plàcida i, de fet, Bergadà se'n refereix amb el qualificatiu de “tumultuosa”. “Molta gent no va entendre res, a l’Orfeó, i jo vaig demanar que hi hagués reunions individuals per parlar”, rememora Carme Alumà, sobre la presentació del projecte de Solà-Morales a la centenària entitat reusenca.

Com a totes les reformes urbanístiques en profunditat, les diferències entre veïnat i administració es van centrar en les afectacions als particulars, algunes de les quals per la necessitat de permeabilitzar el barri es plantejaven en edificis que es trobaven en un estat adequat i fins i tot acabats de reformar. Malgrat les diferències, però, Alumà opina que era clar que “pel barri s’havia de fer alguna cosa”, un motiu pel qual va començar a exercir un paper mitjancer importantíssim. “L’advocada de la Federació d’Associacions de Veïns en aquell moment va ser la que va assessorar les queixes de la gent, les al·legacions i en vam fer tant com a associació com després particularment”, explica Alumà sobre la tasca que va desenvolupar l’entitat.

De la seva banda, el 30 d’abril de 2004, el plenari municipal va aprovar per unanimitat la modificació puntual del PGOU que comprenia el Pla integral de reforma del barri en base a l’estudi de Solà-Morales, una aprovació que seria definitiva el 2005. Finalment, el consistori va acabar rebutjant la majoria de les 48 al·legacions presentades pels propietaris dels edificis afectats. Per motius similars, tenint en compte que afectaven a propietats en bon estat de conservació, les actuacions al voltant del Vapor Vell per crear una plaça i l’esponjament del carrer del Vent van ser dues de les accions més incompreses i les que van generar més rebuig entre els afectats.

La concessió de la Llei de barris

Un total de 13 barris de tot Catalunya, entre els quals es comptava Reus, van rebre el desembre de 2004 la concessió de la Llei de barris, una decisió que comportava inicialment 99 milions d’euros per la suma de tots els projectes. “Allò va anar com anell al dit, en el sentit que comprometia al propi equip de govern i l'ajuntament a anar periodificant una sèrie de pressupostos per invertir-hi”, afirma Bergadà, qui subratlla que la Generalitat en alguns casos posava el 50% de la inversió i, fins i tot, “una mica més”.

Un dels aspectes que valora Bergadà és que “la llei insistia molt en l’espai públic”, en contraposició a l’habitatge pel qual la Generalitat “ja tenia altres mecanismes d’ajuda” en un principi. Atès el seu caràcter de millora social, les actuacions van comptar amb un comitè d’avaluació i seguiment en el qual hi van participar no tan sols membres del veïnat com Alumà, sinó també de les entitats i del teixit comercial. A més, hi va haver especial incidència en treballar l’accessibilitat, tot tenint en compte que la reforma viària afectava almenys 17 carrers en el cas de Reus.

Principals actuacions

En termes generals, es pot considerar que el conjunt de la Patacada (centre cívic, Casal de les dones i 46 habitatges protegits) és un dels símbols de les actuacions dutes a terme en el marc de la llei. En l’actualitat, la Patacada és un veritable pol d’atracció de persones al cor d’aquest barri que se suma a la presència d’estudiants tant de la facultat de Medicina com de secundària en el mateix entorn.

Tenint en compte estrictament el context patrimonial, l’actuació a La Patacada gràcies a la Llei de barris ha permès preservar dos espais singulars de la ciutat: els rentadors, reconvertits en el Casal de les dones, i el refugi antiaeri de la guerra civil descobert de manera casual durant la reforma. Sens dubte, el plantejament i execució de la reforma va tenir en el seu dia un efecte positiu en la rehabilitació de la zona.

L’any 2008, el govern de Reus treia pit del fet que en els darrers quatre anys s’haguessin concedit 43 llicències d’obra nova i de rehabilitació en aquest àmbit. “Sí que van aconseguir recuperar una mica que el sector privat acompanyés la inversió pública, en el sentit de tornar a donar gruix al barri” avalua avui Bergadà, tot i que reconeix que “hi ha cases que continuen estant molt malament sobretot en la part alta del carrer del Carme ”, al seu parer potser perquè els propietaris “d’aquell tros no van acabar de creure’s” la proposta de reforma impulsada per l’administració.

Pel que fa al terreny mediambiental, sovint s’oblida que la Llei de barris va posar damunt la taula suprimir la recollida de la brossa porta a porta en aquesta àrea, un procés que no es va acabar de finalitzar perquè es va acabar prioritzant actuar al carrer de Mare Molas més a prop de la central per, posteriorment, actuar més allunyat d’aquest nucli. “Hi havia molts milions per la pneumàtica”, assenyala Alumà, tot remarcant que aquest sistema era “perfecte” per a una tipologia de carrers estrets com els del Carme, on el pas dels camions comportava problemes com “el soroll”. En l’actualitat, les bústies d’aquest sistema són presents al carrer dels Jurats o a la plaça de la Dona treballadora, per exemple, però no formen part del cor del barri, un futur que no es preveu tenint en compte que el consistori actual no aposta per aquesta modalitat de recollida de brossa. “Diuen que és molt cara i que no funciona, però és mentida”, afirma de forma taxativa Alumà, sobre la implantació d’aquest mètode de recollida de la brossa.

Equipaments i obres pendents

“No vam arribar a tot perquè també va arribar la crisi”, comenta l’antic regidor d’Urbanisme, qui assenyala que la previsió d’habitatges de la qual havia encarregar-se l’Incasòl no es va poder dur a terme perquè “ells també van veure molt mermada la seva capacitat inversora”. Segons Bergadà, el consistori del qual va formar part “va acabar d’expropiar però va quedar la possibilitat de construir els habitatges en el sector de Sant Benet”, una possibilitat que fins el 2018 no va poder tornar a plantejar-se de la mà de l’exregidor Marc Arza, tot i que a un ritme més lent del desitjat perquè calia primer enderrocar els edificis.

Ara mateix, efectuats els enderrocs, les actuacions d’habitatge haurien de ser el següent pas previst al barri. “En 15 anys s’han fet coses” comenta Alumà, qui considera que “ara s’ha fet una cosa molt bona, que ha estat treure tots els edificis dels carrers de Sant Jaume i de Sant Benet i de Sant Francesc” de propietat municipal “on hi havia molts ocupes”. Lluny d’estigmatizar el barri per les ocupacions, considera que es tracta d’una situació global que afecta “molts barris de Reus” i que el Carme “no és diferent dels altres”. Un dels emblemes del passat obrer del barri i una de les propostes més atractives del projecte original, el Centre d’arts escèniques al Vapor Vell, és una altra de les actuacions pendents.

Una proposta que, durant la passada campanya electoral, només el programa electoral d’Ara Reus contemplaria en una segona fase i de la mà de la URV i que no s’explicitava concretament a la proposta cultural de Junts per Reus, que era partidària de convocar un concurs d’idees sobre l’edifici. En canvi, ERC introduia la proposta de crear un CAP al barri. En tot cas, i guiant-nos per la proposta recollida definitivament pel recentment aprovat Pla d'acció municipal (PAM) 2019/ 2023, el govern municipal té previst convocar el concurs per a la definició d’aquest emblemàtic equipament al llarg de l’actual mandat.

“Continuo pensant que aquest era un ús, una funció i una activitat que per les pròpies característiques de la ciutat i de projecció cap a l’exterior continua tenint tot el sentit” subratlla l’exregidor, qui considera que la capitalitat s’exerceix més que no es proclama. En tot cas, i a causa de l’afectació que provocava, la plaça de Louis Braille davant del Vapor Vell amb aparcament sembla haver caigut de la proposta d’actuació anunciada.

Al tinter

No seria el primer cop que una proposta cau del projecte original. Ja en temps del tripartit va obviar-se la creació d’un equipament social situat a l’entorn de l’actual Portal del Carme, que anava destinat al projecte de la Illeta. “És l’únic més o menys gros que es va quedar sense finançament ni per part de la Generalitat ni per part de l’ajuntament” , comenta Bergadà. Previst inicialment, el passatge que havia de connectar els carrers del Vent i de Sant Jaume tampoc s’ha materialitzat.

Efectuada la connexió entre el raval i la zona del carrer de Sant Benet a través del Portal del Carme ja en el mandat en què Miquel Domingo va ser regidor d’Urbanisme, Bergadà considera que falta completar la connexió amb habitatges a aquesta zona per potenciar la revitalització a través de l’activitat comercial, com ja passa als carrers de Sant Llorenç i del Vent, amb major o menor intensitat. “Aquí dintre no necessitem botigues de roba, millor algun joier que posa un taller, alguna fleca més, algú que fa jocs per a nens, petites coses” opina. “Tot això és el que li torna a faltar al barri del Carme”, conclou al respecte de les necessitats actuals de l’àrea.

Opinions sobre les actuacions

Got mig ple o got mig buit? És difícil valorar taxativament un pla que va aixecar moltes expectatives i en el qual es van abocar molts milions d’euros i del qual n’han resultat millores tangibles, tot i que algunes coses no es van acabar efectuant. En tot cas, dues opinions qualificades com les de Jordi Bergadà i Carme Alumà n’estan raonablement satisfets. Més enllà de la valoració positiva de les actuacions, l’expresidenta veïnal veu molt positiu que les cases afectades “es van vendre a preu real”, tot aconseguint “molts cèntims” i que ara, a causa de la crisi, no hauria estat possible aquest benefici a persones particulars i generalment modestes.

En l’altre costat de la balança, Alumà és conscient que “també hi ha gent que tenen la casa vella sense poder fer obres i també estan tacats”. Com a principal impulsor del Pla i regidor responsable, Bergadà es mostra “molt content” tant de la formulació, de l’estudi i del projecte i “raonablement content i satisfet” de la realització efectuada.

Una opinió fonamentada, a més, en el fet que la ciutat de Reus va arribar “gairebé a un 90% llarg d’assoliment dels objectius i de les realitzacions previstes a la llei”.