Reus homenatjarà els deportats als camps nazis

De forma similar al procés que estan realitzant altres municipis catalans de la mà del Memorial Democràtic i l’Amical Mauthausen, l’Ajuntament de Reus ha iniciat les accions per homenatjar els deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. El propòsit de la iniciativa és estendre també aquest reconeixement a aquells deportats vinculats per la seva activitat o residència amb la capital del Baix Camp. Aquesta consideració pot representar que la llista d’homenatjats se situï al voltant de la trentena de llambordes 'stolpersteine'.

La proposta s’emmarca en el programa impulsat pel Memorial Democràtic amb l’objectiu de col·locar les llambordes 'stolpersteine' ('llambordes de la memòria') davant d’espais públics vinculats amb les víctimes i sumar a aquest reconeixement públic tant a les famílies com a la societat en general a través d’aspectes de divulgació i educatius. Segons fonts municipals, el projecte s’ha concebut com una proposta municipal “transversal” de tots els grups municipals i es pretèn donar a conèixer en tota la seva potència al voltant del proper 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), designat com a Dia internacional en record de les víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de crims contra la Humanitat de les víctimes de l’Holocaust.

Actualment, ja s’ha encetat la recerca històrica destinada a documentar el perfil biogràfic de les víctimes que seran objecte d’aquest reconeixement futur a través de la col·locació de les llambordes 'stolpersteine', obra de l’artista Gunter Demnig. Entre d’altres accions, la posada en marxa del projecte representarà l’elaboració d’un programa pedagògic relacionat amb la memòria històrica. Al llarg dels anys, el consistori ha aprovat diferents mocions relacionades amb les víctimes dels camps de concentració, la darrera de les quals va ser l’any 2014.

Una recerca històrica en marxa

D’acord amb el Cens de deportats que es pot consultar al Memorial Democràtic, els reusencs empresonats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial van ser els següents: Josep Casals Artiga (Reus, 1921); Josep Miquel Grant (Reus, 1917); Pere Cases Salvadó (Reus, 1910); Eudald Mercadé Martí (Reus, 1917); Mariano Marimón Estrens/Estremas (Reus, 1914); Ramon Sants Gatell (Reus, 1903); Juan Marín Pallejà (Reus, 1906); José Pallejà Caralt (Reus, 1921); Josep Freixes Franch (Reus, 1918); Joan Trill Franquesa; Victoriano Grau Palau (Reus, 1905); Joan Moncusí Pellicer (Reus, 1905); Jaume Galtés Bordes (Reus, 1919); Pere Isern Antón (Reus, 1916); Salvador Besora García (Reus, 1901); José Maria Munné Sentís (Reus, 1906); Joan Vergés Aleu (Reus, 1886); Miquel Fort Segué (Reus, 1920); Pere Vergés Aleu (Reus, 1890); Joaquín Santiago Calahorra (Reus, 1912); Lope Massaguer Bruch (Reus, 1913) i Josep Dolç Gibert (Reus, 1895).

A aquesta llista inicial, però, és possible que s’hi afegeixin altres noms ja sigui perquè efectivament van nèixer a Reus i no consten en aquest Cens o perquè tot i haver nascut en altres localitats hi van desenvolupar una activitat política i ciutadana essencial.

La història del deportat 4767: Alfons Talarn René

En aquest marc de persones residents a Reus però nascudes a altres indrets, Reusdigital.cat va publicar, l’octubre de 2019, la història d’Alfons Talarn René, deportat al camp de Mauthausen i supervivent alliberat el 5 de maig de 1945.

De Talarn a Josep Casals, un nou bocí de memòria històrica

Arran de la publicació de la història de Talarn ara fa un any, el lector Jaume Ollé es va posar en contacte amb Reusdigital.cat per aportar dades sobre un dels reusencs deportats a Mauthausen, Josep Casals Artiga, el qual era el seu oncle. Ollé va facilitar el contacte del nostre mitjà amb la segona dona de Casals, Enriqueta Folqué, natural de Gandesa. Juntament amb la seva filla, Folqué va aportar dades sobre un dels reusencs deportats als quals s’homenatjarà properament.

Matriculat amb el número 7678 a l’entrada del camp de Mauthausen, Josep Casals Artiga havia nascut a Reus el 12 d’abril de 1921 i es va morir a França l’any 2004. Membre de l’anomenada Quinta del Biberó, Casals va participar a la batalla de l’Ebre tot i que la seva vídua, més jove que ell, desconeix les circumstàncies de com va exiliar-se. Pel que explica Folqué, el germà gran del seu marit, va ser també a la presó durant la postguerra.

Com d’altres exiliats, Casals va passar pel camp d’Argelers des d’on va sortir per reforçar la línia Maginot i on el van capturar els nazis ('Kommando Wascherei et Steinbruch'). Una de les anècdotes que explica Folqué és que al camp de concentració li deien 'el nen' per la seva joventut. Segons la seva opinió és possible que les habilitats de Casals per arreglar cotxes o d’altra maquinària li fos útil per sobreviure al camp. Respecte a maltractaments, la seva dona i la seva filla saben poc, però recorden que en alguna ocasió va explicar que havia rebut cops de culata al cap que posteriorment es van reflectir en algun escàner mèdic.

Com d’altres supervivents, Casals va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Després de l’alliberament va ser acollit a cases particulars de França i va treballar set anys a la SIMCA a la ciutat de París. Com d’altres companys, es reunia a França amb víctimes del camp de concentració i participava en les col·lectes destinades als supervivents. Va ser també actiu en les reunions de la Mutualitat de París i sempre va afirmar que mai tornaria a Mauthausen. Una promesa que va trencar, tot coincidint amb l’acte de commemoració del 45è aniversari de l’alliberament, l’any 1990, quan va visitar-lo juntament amb la seva família.

Casals es va quedar a viure a França la resta de la seva vida. Respecte al primer cop que va tornar a l'Estat, la seva dona explica que va anar a Andorra a veure la seva mare l’any 1958. La seva primera dona havia tornat a Reus dos anys abans. Nascuda a Gandesa i desplaçada a França per motius laborals anys després de l’exili republicà, Enriqueta Folqué va conèixer Casals a Nanterre i posteriorment es van casar.

A partir de l’any 1960, Casals va tornar anualment a Reus, on estiuejava sense tenir cap mena de problema. En venir a la ciutat, sempre visitava Alfons Talarn René, amb qui havia coincidit a Mauthausen, i amb qui s’havia relacionat també a Nanterre. Talarn havia tornat a la capital del Baix Camp cap a l’any 1948 i s’hi va instal·lar de nou per regentar una perruqueria a la zona de la Riera Miró. Casals va morir a França l’any 2004. Segons la seva dona, Mauthausen va ser una de les darreres paraules que va pronunciar.