"Des del minut u en què es trepitja l'Índia, tot són aprenentatges", assegura la fotoperiodista Anna Lofi (Reus, 1993). Per casualitats de la vida, durant la seva estada allà en el marc d'un voluntariat amb la fundació Vicenç Ferrer, es va topar amb una realitat que desconeixia: la de les 'hijras'.
Resulta complex parlar de les 'hijras', però sobretot definir-les. "Aquí consideraríem que són persones trans", explica l'Anna. Tanmateix, puntualitza que la comunitat "aixopluga diferents identitats i preferències sexuals", perquè ser trans o homosexual a l'Índia és "horrorós" però si formen part del col·lectiu d''hijras' "s'encobreixen en una religió acceptada per la societat".
I és que l'hinduisme està ple de deus i deesses que no tenen un sexe determinat o que poden canviar de gènere. De fet, aquesta religió conté el personatge de les 'Kinnars', que serien una representació en l'àmbit espiritual de les 'hijras'.
Condemnades a la mendicitat i a la prostitució
En la cosmovisió local ancestral, les 'hijras' eren un col·lectiu respectat i venerat, i fins i tot ocupaven càrrecs importants. Però tot va començar a canviar primer amb l'arribada de l'imperi mongol, que va islamitzar la població i conseqüentment va disminuir la influència de l'hinduisme; i després amb la colonització britànica, que va crear molts estigmes entorn de la comunitat.
L'any 2014, el Tribunal Suprem del país va emetre una sentència on reconeixia l'existència del tercer sexe. Tanmateix, avui dia les 'hijras' pateixen marginació social i es veuen abocades a dedicar-se a la mendicitat o a la prostitució. "Elles han provat de demanar ajudes al govern o de treballar, per exemple, com a dependentes de botigues", relata l'Anna, però els és molt complicat pel malestar social que genera la seva presència. "Hi ha una mena de divisió de la societat: gent que les accepta (sigui per principis o per la creença originària de què porten bona sort) i gent que les rebutja".
Fotografies i un documental
Gràcies a una beca de la Generalitat i de l'Associació Diomira per realitzar un fotoreportatge amb contingut social, l'Anna va poder tornar a l'Índia i endinsar-se encara més en el món de les 'hijras'. "A l'Índia tot flueix sol i la gent que m'anava trobant pel camí m'ajudava molt", recorda. L'experiència de treballar per la "visibilització i desestigmatització d'aquest col·lectiu" va ser "brutal", exclama l'Anna.
El resultat de tota la feina feta es pot veure ara al Casal de les Dones de Reus, en forma d'una exposició fotogràfica acompanyada d'un documental. La mostra ha passat per Perpinyà (2018), Barcelona (2019) i Tarragona (2020).
"No tot és blanc o negre, sinó que hi ha molts grisos entremig", recalca l'autora. La seva intenció a l'hora de mostrar allò que ha capturat amb la càmera és "fer reflexionar sobre la força dels prejudicis" tot apropant-nos a la història de persones "que pateixen per culpa de com està configurada la societat".
Està contenta per la bona acollida de l'exposició i explica que la majoria de visitants es queden amb ganes de saber més coses sobre les 'hijras'. Lamenta que "és molt fred, això d'exposar sense ser-hi físicament" i per això anima tothom que tingui dubtes o comentaris a contactar amb ella a través de les xarxes socials (el seu perfil d'Instagram és @annalofiphoto). L'exposició es podrà veure a la sala Rentadors del Casal de les Dones de Reus durant tot el mes de novembre.
El documental és disponible aquí:
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics