-
Una aula de Primària durant un taller
CCBages
El ple d'aquest divendres ha servit per aprovar el Pla Local d’Educació 2022-2027. Tots els grups municipals hi han donat suport, a excepció de Cs, protagonista d'una nova picabaralla dialèctica per la llengua. Per al regidor del ram, Daniel Recasens, el text que s'ha validat "permetrà teixir una estratègia educativa que segueixi impulsant Reus com a ciutat educadora".
La portaveu de Cs, Débora García, ha intervingut després de l'exposició de motius de Recasens per manifestar que a les escoles "s'hi aïlla" la canalla que parla en castellà, i ha indicat després que al model educatiu "se'l mal anomena" immersió lingüística. També ha dit que tot plegat és "classista" i "supremacista", quelcom que ha provocat la reacció de la cupaire Marta Llorens.
Aquesta ha lamentat les "mentides" de García al debat mentre que, just abans de la votació, Recasens ha advertit Cs que "han perdut una nova oportunitat per parlar d'ensenyament" i ha acusat la seva portaveu de "posar banderes on n'hi hauria d'haver" i de fer-ho "com ha dit abans la regidora Llorens, amb mentides".
Després de la votació, fins i tot el batlle, Carles Pellicer, ha censurat Cs per "voler polititzar" el debat sobre l'educació. Més enllà de la polèmica, el PSC ha garantit el vot favorable al ple. La regidora Tania Agudo, amb tot, ha precisat que al document "hi trobem a faltar accions en l'oferta formativa més enllà de la reglada. Volem que es tingui més en compte els pares i les mancances que demana la ciutadania".
El document en qüestió s'articula a partir de vuit eixos. El primer, relatiu a l'equitat educativa, "vol garantir el dret a l’educació i promoure la igualtat d’oportunitats i la inclusió"; el segon, relacionat amb la qualitat educativa, es concep per "promoure una oferta educativa diversa i de qualitat al llarg de la vida"; el tercer se centra en l'empoderament i participació en l’àmbit educatiu. per "fer partícips i implicar en l’educació a les persones, les famílies i a tota la comunitat"; i el quart està vinculat als equipaments i espais educatius, amb l'objectiu de "transformar les instal·lacions educatives i potenciar l’ús dels espais escolars".
El cinquè eix, anomenat ciutat educadora, té la voluntat de "vincular educació i ciutat, potenciant l’entorn relacional i natural"; el sisè és de gestió i transversalitat, per "gestionar els recursos interns i coordinar les diferents àrees municipals en matèria educativa"; el setè, és el cooperació interinstitucional i amb altres agents educatius, per "donar suport a la tasca educativa dels diferents agents educatius i col·laborar amb l’administració educativa i altres ciutats, tant d’àmbit nacional com internacional"; i el vuitè és el de la informació i comunicació, amb l'objectiu "d'oferir una informació de qualitat i actualitzada i diversificar canals d’informació".
La portaveu de Cs, Débora García, ha intervingut després de l'exposició de motius de Recasens per manifestar que a les escoles "s'hi aïlla" la canalla que parla en castellà, i ha indicat després que al model educatiu "se'l mal anomena" immersió lingüística. També ha dit que tot plegat és "classista" i "supremacista", quelcom que ha provocat la reacció de la cupaire Marta Llorens.
Aquesta ha lamentat les "mentides" de García al debat mentre que, just abans de la votació, Recasens ha advertit Cs que "han perdut una nova oportunitat per parlar d'ensenyament" i ha acusat la seva portaveu de "posar banderes on n'hi hauria d'haver" i de fer-ho "com ha dit abans la regidora Llorens, amb mentides".
Després de la votació, fins i tot el batlle, Carles Pellicer, ha censurat Cs per "voler polititzar" el debat sobre l'educació. Més enllà de la polèmica, el PSC ha garantit el vot favorable al ple. La regidora Tania Agudo, amb tot, ha precisat que al document "hi trobem a faltar accions en l'oferta formativa més enllà de la reglada. Volem que es tingui més en compte els pares i les mancances que demana la ciutadania".
Vuit eixos
El document en qüestió s'articula a partir de vuit eixos. El primer, relatiu a l'equitat educativa, "vol garantir el dret a l’educació i promoure la igualtat d’oportunitats i la inclusió"; el segon, relacionat amb la qualitat educativa, es concep per "promoure una oferta educativa diversa i de qualitat al llarg de la vida"; el tercer se centra en l'empoderament i participació en l’àmbit educatiu. per "fer partícips i implicar en l’educació a les persones, les famílies i a tota la comunitat"; i el quart està vinculat als equipaments i espais educatius, amb l'objectiu de "transformar les instal·lacions educatives i potenciar l’ús dels espais escolars".
El cinquè eix, anomenat ciutat educadora, té la voluntat de "vincular educació i ciutat, potenciant l’entorn relacional i natural"; el sisè és de gestió i transversalitat, per "gestionar els recursos interns i coordinar les diferents àrees municipals en matèria educativa"; el setè, és el cooperació interinstitucional i amb altres agents educatius, per "donar suport a la tasca educativa dels diferents agents educatius i col·laborar amb l’administració educativa i altres ciutats, tant d’àmbit nacional com internacional"; i el vuitè és el de la informació i comunicació, amb l'objectiu "d'oferir una informació de qualitat i actualitzada i diversificar canals d’informació".
Etiquetes:
