Es indignant
Que nuestro ayuntamiento no hace nada y deje desaparecer un club centenario, que politicos mucha republica y no sirven para nada
Malauradament, una entitat més que centenària de la ciutat pot tenir les hores comptades. La continuïtat del CF Reus penja d'un fil a causa de la coneguda per tots nefasta i negligent (i qui sap finalment impune) gestió de Joan Oliver. En res poden quedar els records sentimentals, tenyits de roig-i-negre, de generacions de veïns. Victòries i derrotes, somriures i tristesa, alegria i decepcions vinculades per sempre més als terrenys de joc del club.
Abans d'instal·lar-se al Camp Nou, ara l'actual Estadi Municipal, el conjunt reusenc va jugar els seus partits com a local (des del 1927) al complex del carrer de Gaudí, on hi ha encara el Reus Deportiu. La secció de futbol se'n va separar la temporada 1950/ 1951, i el 1953 es va proclamar campió de Catalunya en la categoria regional. Amb l'ascens a la Tercera Divisió, una dècada més tard, es va construir una nova tribuna coberta, aquesta amb capacitat per a més d'un miler de persones.
Els canvis en la reestructuració en les categories del futbol estatal va suposar un maldecap per al CF Reus, a finals dels 60, i no va ser fins la campanya 1975/ 1976 en què es va retornar a la Tercera després d'una travessia pel desert. La victòria al campionat estatal d'afeccionats va desfermar l'eufòria roig-i-negra.
L'any 1976 es va col·locar la primera pedra del Camp Nou als terrenys de la carretera d'Alcolea, i les instal·lacions es van poder inaugurar un any més tard, i es van municipalitzar el 1994.
La fotografia que hem volgut recuperar és un dels accessos de l'estadi del carrer de Gaudí, corresponent a la general, al gol sud.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics