«Torrades, ben calentes i embolicades en paper»

En plena ofensiva del Halloween per desplaçar la castanyada de l'agenda, val la pena destacar que aquest és un dels costums més estretament lligats a la celebració de Tots Sants. El pas dels anys, però, i l'actual context de pandèmia, han causat no poques alteracions en el desenvolupament de la tradició.

Anys enrere, tal i com ja vam explicar en un anterior a Reusdigital.cat, la castanyera era igualment una de les icones d'aquests dies. La més popular a casa nostra va ser l'Allera, el record de la qual es manté amb una figureta de caganer presentada fa uns anys a la sala Santa Llúcia. 


Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes que el client es volia endur a casa s'utilitzaven torretes de fang. Recentment, si bé no hi ha castanyeres, a l'època de Tots Sants han estat freqüents les parades de venda de castanyes i moniatos en diversos indrets de Reus, tals com les places de Catalunya o d'Hèrcules. La gent jove, en especial estudiants a la recerca de fons per finançar viatges de final de curs, sembla haver heretat l'ofici de la castanyera. 

Anys enrere, a Prades

Temps enrere, el costum assenyalava que la castanyada es feia a casa o al cafè. S'hi menjaven castanyes torrades, a poder ser provinents de pobles del territori com Prades o Capafonts. S'acompanyaven, a banda, de mistela o altres begudes similars. Tot plegat, ja se sap, va anar canviant fins al punt que la festa va traslladar-se als masos, convertida ja en una trobada social com qualsevol altra. 

Si mirem enrere, però, i segons assenyala Carrutxa, a Prades l'habitual era que després de dinar un home amb un carro voltés pels carrers de la vila vermella per recollir llenya i castanyes entre els veïns. Un cop començava a caure la nit, tots encenien una foguera a la plaça amb la llenya que s'havia reunit i, al caliu, plegats torraven les castanyes. La gent se les menjava al voltant de la foguera mentre bevia vi blanc.

En altres poblacions del Camp, pel dia de Tots Sants, els cafès i ateneus posaven plats de castanyes i porrons de vi a les taules, i la gent feia la castanyada en comunitat. En algunes ocasions, les castanyes s'havien recollit prèviament entre els veïns, tot passant a buscar-les per les diferents cases de la localitat.

"Un grapadet de castanyetes per a les animetes dels difunts

A Reus, segons va apuntar l'etnògraf Ramon Violant i Simorra, la castanyada s'havia celebrat el dia dels difunts (és a dir, el 2 de novembre), quelcom "força sorprenent" per als integrants de Carrutxa, "perquè a quasi tot arreu es fa el dia abans". Aquest va fer constar que els ganxets "menjaven castanyes de Prades, torrades al foc de la llar, i confitura, i per veure, garnatxa (...) Ja tips i vençuts per la son, els menuts se n'anaven a dormir, no sense abans haver deixat pels racons un grapadet de castanyes per les animetes dels difunts, que a la nit acudien a recollir-les, deixant en substitució un tros de confitura".

La Rifa de la confitura, posem per cas, o les representacions teatrals per Tots Sants són altres dels costums de la celebració.