-
Imatge de la concentració, al carrer de Monterols
Judith Fernández
Al voltant de dos quarts de set de la tarda, gairebé un centenar de persones es congregaven al Mercat del Carrilet per donar el tret de sortida a la manifestació Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, organitzada per la Plataforma Feminista del Camp.
Sota el lema 'Que la vergonya canviï de bàndol', la manifestació ha recorregut els carrers de Reus i realitzant fins a quatre parades per reivindicar diverses qüestions en vers a la violència cap a les dones. Els relats d'odi, les polítiques d'ultradreta, el dret a l'avortament i la manipulació de les dades pel que fa als assassinats masclistes han sigut la primera reivindicació de les portaveus de la Plataforma Feminista del Camp al mateix Mercat del Carrilet.
La segona parada, a l'avinguda del Carrilet, ha requerit la col·laboració de molts dels manifestants. Mencionant a moltes de les dones assassinades aquest 2024, tres d'elles al Camp de Tarragona, les portaveus de la plataforma han volgut donar veu i visibilitzar totes les dones que han sigut assassinades d'ençà que es comptabilitzen aquestes dades a Espanya. "28 feminicidis enguany als Països Catalans, 28 assassinats que són la punta visible d'un iceberg profund i estructural", apuntaven les portaveus. A més, han volgut destacar també els sis feminicidis de menors a causa de violència vicària.
Amb tres petits focs a l'avinguda del Carrilet, les manifestants han cremat imatges de diversos agressors i còmplices com ara Íñigo Errejón, els rapers Ajax i Prox, Santiago Abascal i, fins i tot, banderes d'Espanya. A més, el genocidi d'Israel també ha sigut punt clau d'aquesta parada, el qual han volgut reivindicar cremant també la bandera d'Israel.
A la tercera parada, al carrer del Fossar Vell, tot just al peu de la Prioral de Sant Pere, les portaveus de la Plataforma Feminista del Camp, han volgut posar noms i cognoms a alguns dels agressors o casos més sonats del 2024, com ara el del tiktoker Naim Darrechi. La cultura de la violacions ha sigut un eix clau en aquesta parada, on han volgut recordar que molts dels agressors, sovint són familiars, amics o veïns de les víctimes. "Cada dia presenciem com la cultura de la violació es camufla en rialles, excuses i complicitats", explicaven.
La manifestació ha arribat a la Plaça Mercadal, on les portaveus han volgut reivindicar la dignitat de totes les dones, fent especial atenció en les dones immigrants. A més han volgut destacar la complicitat de les institucions que, sovint, fiquen traves perquè moltes dones tinguin una vida digna. "Ho veiem cada dia, en cada desnonament que executen, a cada ordre d'allunyament denegada per la DEGAIA, a cada residència pública que tanquen, o a cada impediment burocràtic que es troben les companyes sense padró", manifestaven les portaveus. "Que arribin tots els 25 de novembre i tots els 8 de març que siguin necessaris però nosaltres arribarem més fortes i més empoderades cada any", apuntaven. A més les portaveus també han volgut recordar les dones que han sigut víctimes de violència obstètrica a hospitals i centres mèdics i que, sovint, queden amagades sota el parany públic.
Finalment, la manifestació ha arribat a la plaça de la Patacada, on es s'ha organitzat un micròfon obert perquè les dones poguessin dir la seva. "La lluita feminista també és això, gaudir-nos i celebrar-nos", asseguraven les organitzadores de la manifestació.
En aquest espai, la Xarxa de Dones de la comunitat El Rusc, han volgut recordar la història de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, conegudes com les papallones, que van ser assassinades a la República Dominicana per revoltar-se en contra del règim polític de Rafael Trujillo. "No ens oblidem que, per elles, celebrem el Dia en contra de la Violència Masclista, perquè a les germanes Mirabal les van assassinar el 25 de novembre de 1960", apuntaven les dones de la comunitat El Rusc.
La manifestació, que ha aplegat gairebé un centenar de persones, ha volgut donar veu i visibilitat a tota mena de violència en contra de les dones. "Ho hem de fer per nosaltres i per les que, per desgràcia ja no tenen veu", recordaven.
