Un personal tomb per la plaça en el dia més bonic de l’any

“Més que un dia per vendre, és un dia molt bonic per saludar i trobar-se gent” explica Rosa Pagès a Maria Lluïsa Amorós mentre assegudes a l’estand de l’ajuntament es preparen per signar llibres. Des de ben d’hora, la plaça del Mercadal i l’entorn immediat acull curiosos, compradors, passejants, membres d’entitats que disfruten del dia, grups de nens a la recerca d’algun petit tresor, mestres... Definitivament, la llista és interminable per a qualsevol bon observador.

A la plaça (per ser més exactes, a les places) hi ha també tot un esclat de reivindicacions: des de les més quotidianes que animen a moltes entitats a treballar en un dia a dia dur (i sovint invisible) a les més mediàtiques i omnipresents. D’aquestes darreres, la més impactant enguany és la 'perfomance' de l’ANC que ha instal·lat dues cel·les a la plaça de Prim per tal que qui ho vulgui hi passi 10 minuts. “L’ha fet un serraller de l’ANC de la ciutat de forma grauïta i després servirà per anar pel territori”, assenyala Antoni Masdeu, membre de l’ANC.

Si un s’apropa, es podria pensar que les minses dimensions de les cel·les són exagerades però l’activista Ramon Llop que va passar 72 hores en un calabós el 1971 per unes pintades afirma que l’espai on ell va restar era encara més reduït. Glups! Després de sortir del seu voluntari empresonament simbòlic, continua reflexionant: “No és gaire angoixant”, diu, perquè “es pot veure el cel i la plaça” i quan ens van tancar a nosaltres “no teníem noció del temps”, sempre “ens interrogaven de nit” i teníem tothora “llum artificial que ens donava a la cara des de totes les posicions” .

Tot i aquestes afirmacions, opina que és una iniciativa interessant perquè “és un acte d’agitació política i propagandística”. “La idea no és el que un sent” a dins sinó exposar les conseqüències als qui passin per aquesta zona, especialment a aquells que es manifesten en contra. Mentrestant, a la paradeta d’Òmnium a la plaça del Mercadal, la venda de roses grogues funciona “bé” des de primera hora del matí, tal i com comenta el president de l’entitat, Emili Argilaga. “El que volem és afegir un símbol en forma de rosa” explicita Argilaga mentre defensa la idoneïtat que la rosa tradicional i la reivindicativa es complementin aquesta Diada.

A una altra cèntrica plaça, la d’Evarist Fàbregas, el soroll de Sant Jordi arriba una mica esmorteït i, a diferència del rovell de l’ou simbòlic de la Diada, es busca la calma i la reflexió a la 'Bibliochill'. És una altra manera de celebrar Sant Jordi. En una atractiva haima, Kiku Mistu introdueix els valors que aporta la literatura a joves estudiants d’instituts. Durant el matí hi passaran una desena de grups, tal i com informen des del servei de biblioteques. Joan Maragall, García Lorca, Òscar Wilde, Pere Quart...són alguns dels autors als quals es fa referència amb exemples molt ben escollits i fent incidència en la singularitat de la persona.

“No pots transformar el món, el que sí podem fer és transformar-nos a nosaltres” expressa el presentador. “Només vosaltres sou els artistes de la vostra vida, no deixeu que la pinti un altre” continua. I potser ja és això perquè cap experiència és més íntima i introspectiva que la creació literària i la lectura. Cap silenci és tan rotund com el de llegir una obra i posar-nos en comunicació amb la persona que el va imaginar. Bones lectures!