Sóc un geni

En diverses ocasions s'han reviscut els records de molts escriptors ja desapareguts o submergits als suburbis de l'oblit, tenint en compte que a molts creadors de la prosa o la lírica s'han afegit personatges de la categoria de Carlos "El Yoyas", que ja va tenir l'ocasió d'escriure un llibre de poemes amb béns benèfics.Ens haurem trobat amb reencarnació de Federico García Lorca? Perquè si és així, jo també tinc l'esperança i, pot ser, en un dia no gaire llunyà, triomfaré a l'hora de publicar un llibre.

Però, en aquest moments no tinc cap intenció de fer apologia sobre cap èxit literari, ja que m'agradaria "rescatar" del món del més enllà (com Orfeo va fer per a salvar a Eurídice) a un escriptor molt peculiar que es descrivia a si mateix de la següent manera: sóc alcohòlic, soc drogadicte,sóc homosexual, sóc un geni.

Sí, un geni capaç d'engendrar els personatges més complexes a travé d'una simplicitat que gairebé tocava la frivolitat o qui no se'n recorda de l'adorable Holly Golightly, que va ser magistralment reencarnada per una inolvidable i escuàlida Aidrey Hepburn, encara que la història fos totalment distorsionada per la censura nord-americana d'aquells temps?Un dels encants que envoltava aquest inolvidable relat era el glamour fingit per la protagonista, volent omplir la seva buida existència amb la fascinació que sentia per aquell lloc paradisíac anomenat Tiffanny's.

Però el més admirable de Truman Capote era la capacitat tragicòmica que posseïa per a enfocar als seus personatges, els quals semblen que plasmin tots els sentiments i desgràcies d'una manera més aviat histriònica, a la vegada que accepten, amb orgull i dignitat,el destí al que es troben sotmesos.

Plantejant això em ve a la memòria l'esgarrifant esdeveniment verídic on el torment s'escapava sota la forma d'un assassinat:"A sang freda", que narra la història de dos amics, sense ofici ni benefici i de personalitats atormentades, que maten els membres d'una família de classe mitjana-alta pel simple fet de robar tots els seus béns. al llarg del llibre l'escriptor fa un retrat robot del perfil psicològic dels dos criminals, que ajuda a desxifrar el perquè d'aquesta actitud tan misàntropa vers la societat.

Podem afirmar que mister Capote va ser el creador d'un món irreal i real, a la vegada, amb ganes de viure al límit, com fa el protagonista de "Pregàries ateses" o com l'adolescent en busca de les primeres emocions sexuals d' "Altres veus, altres àmbits". Un geni,com deia de si mateix, que viurà per a sempre a les ànimes seguidores de la seva fascinant obra.