-
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, reunit aquest dissabte al Palau de la Generalitat.
ACN
Pere Aragonès ha estat tancat tot el cap de setmana amb el seu equip de més confiança per definir els noms que conformaran el Govern després de la decisió de Junts de trencar-lo. Descartada l'opció de fer-hi entrar En Comú Podem, el president ha optat per un executiu monocolor d'ERC amb exconsellers del PSC, perfils afins als comuns i noms propis dels republicans. Entre els més destacats, el nou executiu ha fitxat Gemma Ubasart per al Departament de Justícia, Drets i Memòria; Quim Nadal per al Departament d'Universitats, recupera Meritxell Serret a Exteriors i situa Natàlia Mas en un lloc clau, el Departament d'Economia, amb l'objectiu imminent de tirar endavant els pressupostos. Als consellers d'ERC que continuen, s'hi sumen Juli Fernández al Departament de Territori; Manel Balcells a Salut; Carles Campuzano per al Departament de Drets Socials.
D'entre tots aquests nous noms, cap d'ells és de la demarcació de Tarragona. La reusenca Tània Verge es manté com a consellera d'Igualtat i Feminismes, si bé es perd una representant també de la capital del Baix Camp com és Lourdes Ciuró, consellera de Justícia fins al trencament.
Amb aquesta configuració del Govern, Aragonès aspira a "representar el 80% del país", tal com va avançar en la declaració institucional de divendres, just després que les bases de Junts optessin pel trencament. Als perfils propers als socialistes i als comuns, s'hi suma també Campuzano, de l'ala social de l'antiga Convergència. El nou Govern també crea una nova conselleria, la de Territori, que es desvincula de la cartera de Polítiques Digitals que pilotava fins ara Jordi Puigneró. Tot plegat, sense desatendre el flanc sobiranista, amb el perfil de Serret, pendent de judici pels fets de l'1-O i que podria acabar inhabilitada en els pròxims mesos.
Qui són i d'on surten, els nous consellers del Govern? Natàlia Mas serà la nova consellera d'Economia i Hisenda, en substitució de Jaume Giró. Nascuda l'any 1979 a Sant Martí de Tous, és llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. En els últims anys ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat, primer com a secretària d’Economia de la conselleria de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (2019-2021), i actualment al capdavant de la direcció general d’Indústria de la consellera d’Empresa i Treball. Anteriorment, entre l’any 2004 i el 2015, va treballar al Banc Central Europeu.
L'historiador i catedràtic de la Universitat de Girona Quim Nadal serà el nou conseller de Recerca i Universitats. Polític veterà i històric del PSC, Nadal va ser el primer alcalde de Girona en el retorn de la democràcia, i ja va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques durant els dos governs del tripartit. De la seva etapa al Govern, se'n recorda l'accident al Carmel, amb l'esvoranc causat per les obres de la línia 5 del metro.
Carles Campuzano serà conseller de Drets Socials. Provinent de Convergència, on va integrar durant dècades la direcció com a representant de l’ala socialdemòcrata, va deixar el PDECat per fundar el Partit Nacionalista de Catalunya. Ara estava implicat en Acció Catalana, una associació pensada per repensar el catalanisme. En els últims temps s’havia significat a favor d’una via més gradualista amb relació al procés, allunyat com està de la via unilateral.
Manel Balcells serà el nou conseller de Salut del Govern d'Aragonès per prendre el relleu de Josep Maria Argimon. Nascut a Ripoll l'any 1958, Balcells és militant d'ERC i va ser conseller d'Universitats i Recerca durant unes setmanes, entre l'abril i el maig de 2006. Metge i llicenciat en Medicina, se'l considera un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya i és especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Vinculat durant anys a la medicina a Granollers, Balcells ha estat director mèdic de l'Hospital General de Granollers i tinent d'alcalde d'aquest municipi.
Meritxell Serret serà la nova consellera d’Acció Exterior en substitució de Victòria Alsina. Nascuda l’any 1975 a Vallfogona de Balaguer, és llicenciada en Ciències Polítiques. Actualment és diputada d’ERC al Parlament i membre de l’executiva, i va ser consellera d’Agricultura dels republicans entre 2016 i 2017, durant els preparatius pel referèndum. Destituïda amb l’aplicació del 155 a Catalunya, va exiliar a Bèlgica i des d’allà va exercir com a delegada del Govern a Brussel·les. Va tornar a Catalunya l’any passat, i després de personar-se davant del magistrat Pablo Llarena, el Suprem li va obrir judici oral i va enviar la seva causa al TSJC. A banda de diputada, també és presidenta de la comissió d’investigació del Catalangate al Parlament.
D'entre tots aquests nous noms, cap d'ells és de la demarcació de Tarragona. La reusenca Tània Verge es manté com a consellera d'Igualtat i Feminismes, si bé es perd una representant també de la capital del Baix Camp com és Lourdes Ciuró, consellera de Justícia fins al trencament.
Amb aquesta configuració del Govern, Aragonès aspira a "representar el 80% del país", tal com va avançar en la declaració institucional de divendres, just després que les bases de Junts optessin pel trencament. Als perfils propers als socialistes i als comuns, s'hi suma també Campuzano, de l'ala social de l'antiga Convergència. El nou Govern també crea una nova conselleria, la de Territori, que es desvincula de la cartera de Polítiques Digitals que pilotava fins ara Jordi Puigneró. Tot plegat, sense desatendre el flanc sobiranista, amb el perfil de Serret, pendent de judici pels fets de l'1-O i que podria acabar inhabilitada en els pròxims mesos.
Qui són i d'on surten, els nous consellers del Govern? Natàlia Mas serà la nova consellera d'Economia i Hisenda, en substitució de Jaume Giró. Nascuda l'any 1979 a Sant Martí de Tous, és llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. En els últims anys ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat, primer com a secretària d’Economia de la conselleria de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (2019-2021), i actualment al capdavant de la direcció general d’Indústria de la consellera d’Empresa i Treball. Anteriorment, entre l’any 2004 i el 2015, va treballar al Banc Central Europeu.
L'historiador i catedràtic de la Universitat de Girona Quim Nadal serà el nou conseller de Recerca i Universitats. Polític veterà i històric del PSC, Nadal va ser el primer alcalde de Girona en el retorn de la democràcia, i ja va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques durant els dos governs del tripartit. De la seva etapa al Govern, se'n recorda l'accident al Carmel, amb l'esvoranc causat per les obres de la línia 5 del metro.
Carles Campuzano serà conseller de Drets Socials. Provinent de Convergència, on va integrar durant dècades la direcció com a representant de l’ala socialdemòcrata, va deixar el PDECat per fundar el Partit Nacionalista de Catalunya. Ara estava implicat en Acció Catalana, una associació pensada per repensar el catalanisme. En els últims temps s’havia significat a favor d’una via més gradualista amb relació al procés, allunyat com està de la via unilateral.
Manel Balcells serà el nou conseller de Salut del Govern d'Aragonès per prendre el relleu de Josep Maria Argimon. Nascut a Ripoll l'any 1958, Balcells és militant d'ERC i va ser conseller d'Universitats i Recerca durant unes setmanes, entre l'abril i el maig de 2006. Metge i llicenciat en Medicina, se'l considera un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya i és especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Vinculat durant anys a la medicina a Granollers, Balcells ha estat director mèdic de l'Hospital General de Granollers i tinent d'alcalde d'aquest municipi.
Meritxell Serret serà la nova consellera d’Acció Exterior en substitució de Victòria Alsina. Nascuda l’any 1975 a Vallfogona de Balaguer, és llicenciada en Ciències Polítiques. Actualment és diputada d’ERC al Parlament i membre de l’executiva, i va ser consellera d’Agricultura dels republicans entre 2016 i 2017, durant els preparatius pel referèndum. Destituïda amb l’aplicació del 155 a Catalunya, va exiliar a Bèlgica i des d’allà va exercir com a delegada del Govern a Brussel·les. Va tornar a Catalunya l’any passat, i després de personar-se davant del magistrat Pablo Llarena, el Suprem li va obrir judici oral i va enviar la seva causa al TSJC. A banda de diputada, també és presidenta de la comissió d’investigació del Catalangate al Parlament.
Etiquetes:
