El nebot de la cuinera assassinada a Mas d'Enric: 'La investigació no està finalitzada'

El nebot de la cuinera assassinada a la presó de Mas d’Enric, Pablo Martínez, ha assegurat que la investigació no està “finalitzada”, i demanarà la seva compareixença a la comissió de justícia del Parlament. Martínez ha afirmat que encara no s’han investigat tots els aparells electrònics apuntats per mandat judicial. “Si s'analitzessin a nivell més exhaustiu podrien aparèixer moltes més coses que assenyalen realment els responsables subsidiaris que van permetre que aquest senyor estigués en un lloc on no havia de ser”, ha dit Martínez. Les declaracions les ha fet durant la manifestació dels funcionaris de presons davant del Parlament, que han demanat una comissió d’investigació, jubilació anticipada i passar a ser agents de l’autoritat.

Martínez ha explicat que ja s’havia reunit amb tots els grups parlamentaris menys amb ERC, per ser els responsables de Justícia en el moment del crim, i que ara que ha tingut accés al sumari ha reprès el contacte amb els grups. “Els grups em traslladen suport i no veuen cap inconvenient en què pugui comparèixer a la seu parlamentària”. Martínez ha afegit que els funcionaris se senten “abandonats pel sistema”, ja que consideren que les mesures que s’han aplicat per garantir la seguretat dels treballadors de les presons, com per exemple que els presoners amb delictes de sang no puguin accedir a parts de la presó on hi hagi eines que es puguin fer servir com a armes, no són suficients.

D’altra banda, el portaveu de Marea Blava, Francesc, ha explicat que, a més d’una comissió d’investigació que aclareixi l’assassinat de la Núria, també demanen que se sotmeti a votació l’acord a què van arribar el govern i alguns sindicats de presons i que va permetre desconvocar les dues jornades de vaga previstes per l’abril i el maig del 2024. “Es va aprovar mitjançant la signatura única de 8 delegats sindicals sense tenir cap suport de la plantilla” ha denunciat. Els funcionaris de les presons reclamen també que se’ls consideri agents de l’autoritat, títol que tenen els treballadors de les presons de la majoria dels països europeus. “El conseller de Justícia va dir, en el mes d'agost, quan va prendre la Conselleria de Justícia, que faria el possible per fer-nos agents de l'autoritat. Des de llavors no ha fet cap altre pas”, ha dit.

Finalment, reivindiquen també la necessitat d’una jubilació anticipada pels treballadors de les presons. “És absolutament inviable que un funcionari amb 60 anys estigui en un pati vigilant i hagi de fer una contenció física d'un intern amb l’edat mitjana dels interns, que són 35 anys”, ha afegit.

La mobilització a l'entorn del Parlament ha mobilitzat poc més de mig centenar de treballadors que duien pancartes i cartells contra els dirigents del Departament de Justícia.