-
Components de Gertrudis
Cedida
El disc recopilatori amb les cançons més emblemàtiques de Gertrudis es publica finalment aquest dimarts, dos mesos després que el grup anunciés la gira de celebració dels seus 15 anys sobre els escenaris. Una gira que arrenca el proper 15 de maig a la sala Apolo de Barcelona.
L'àlbum conté cançons dels seus quatre discos d'estudi: Teta (2003), Gertrudis (2005), Política de Verbena (2007) i Tripolar (2011). Només una, l'emblemàtica Samarreta ("aquesta cançó va marcar una generació", afirma), ha estat enregistrada de nou per l'ocasió, i ha comptat amb la col·laboració a les veus dels cantants Adrià Salas (La Pegatina) i Alguer Miquel (Txarango).
Entrevistat per l'ACN, el cantant de Gertrudis Xavier Ciurans, afincat a Reus, ha posat en context aquest "retorn" del grup de La Garriga. Diu Ciurans que feia temps que amb la resta (Edu Acedo i Xavi Freire) ni tan sols es veien, perquè actualment els tres resideixen a pobles i ciutats diferents, cadascú amb les seves rutines diàries, i que el mer retrobament els ha fet una "il·lusió tremenda". "Engeguem amb aquella emoció com si tinguéssim 18 anyets", expressa el cantant.
L'últim disc de Gertrudis (Tripolar) data de l'any 2011, i des de l'any següent que el grup no ha tornat a actuar en directe. Així doncs, aquest retorn té tant a veure amb celebrar tot un 15è aniversari com amb la nostàlgia de tres amics que van passar molts anys units per la música.
Gertrudis, un 'hobby rendible'
Però, perquè van deixar d'actuar? Ciurans afirma que Tripolar va arribar en un moment de cansament, i que va servir per calibrar si el grup tornava a "trempar" o no es veia amb cor de renovar energies per "seguir amb la rutina". Per un grup que sempre ha viscut la seva existència com un "hobby rendible" i no com un projecte professional, els cicles que planteja el mercat els havien "saturat una mica el cervell", explica amb naturalitat el músic.
Per la mateixa raó, haver parat un temps els ha donat ara "una trempera brutal", assegura. De moment tot està sent "mot bonic", diu respecte a l'anunci i preparació del seu retorn. En tot cas, hores d'ara no està car si la gira dels 15 anys és un punt i seguit o un punt i final. "No vull enganyar a ningú, aquesta pregunta ens la fem nosaltres també", diu en ser preguntat al respecte.
Honest, Ciurans valora que han de veure com "funciona la cosa": Tornar a anar amunt i avall, la rebuda de la gent, la continuïtat, etc., enumera, "són molts factors". En funció de com vagi tot plegat, i al final de la gira, el grup decidirà si "segueix endavant" o no.
De la mateixa manera, la possibilitat que Gertrudis publiqui un nou disc d'estudi amb cançons noves també està al cap del trio, però sense compromís. "No falten ganes, i a més tenim coses composades ja, però anem per parts", insisteix Ciurans. El cantant admet que aquesta seria la intenció, però des de la tranquil·litat de saber que "no hi ha un decret" que ho estableix.
La influència de Gertrudis
"Un dia va a venir a col·laborar l'Alguer (Txarango) i ens va dir que Gertrudis havia entrenat les orelles dels catalans a fer que aquest tipus de grups sonessin naturals a la gent". Això és el que respon Ciurans, més còmode parlant per boca de tercers, quan se li pregunta pel lloc de Gertrudis en el mapa de la música de fusió catalana dels últims anys.
Nascuts, com ells admeten, a l'estela dels Dusminguet de Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Gertrudis va introduir la rumba a la llista d'ingredients habituals de la música mestissa, com el reggae, la cúmbia, el rock, el folklore balcànic, etc.
És potser la seva aportació a aquesta escena musical, que com li deia Alguer Miquel, s'ha anat fent un lloc, fins i tot destacat, en el relat de la música contemporània de casa nostra, amb grups que a dia d'avui acaparen premis i convoquen milers de seguidors (La Troba Kung-Fú, Txarango, La Pegatina, Bongo Botrako...).
"Segueix havent-hi una línia dels grups mestissos que es poden exportar, i que te sentit que sigui així, perquè són bandes que 'arrenquen un ball', que tenen una identitat forta i ensenyen un so propi que a fora s'entén", defensa Ciurans.
