Cada cop són més les dones que qüestionen obertament el tòpic que “ens empeny” a haver de tenir fills. Això és el que creu la reusenca Sònia C., instal·lada a Barcelona i que no ha sentit encara la crida per tenir descendència que “se suposa que tard o d'hora totes hem de sentir”. La pressió social, diu, és encara forta, quelcom que no és igual quan parlem d’homes. “Si un noi no té nens no és pas cap problema, és independent. Si es tracta d’una dona, i més si diu sense embuts que no vol criatures, se sol pensar que té un problema”, exposa.
‘No poden concebre que no vull fills’
No és pas l’única, la Sònia. Assegura que al seu grup d’amigues, totes de la generació dels 30 i en amunt, la seva postura és compartida i que la qüestió genera debats freqüents. La colla es troba de manera més o menys habitual per compartir les seves inquietuds, tot i que d'amagat, per la pressió dels seus respectius entorns. De fet, i a jutjar per les xifres, es tracta d’un fenomen global. Es calcula, segons el portal Sin filtros, que entre el 25% i el 30% de les dones occidentals no tindran fills. “N’hi ha que em pregunten si és perquè tinc una feina precària, que no és el cas, o si és perquè no en puc tenir”, explica. “No poden concebre que és tan simple com que no en vull”, carrega.
“M’és igual si pensen que sóc egoista, però més m’estimo no tenir fills i poder fer sempre la meva, és així”, diu. La seva parella tampoc en vol, de nens. “Del contrari, malament. Entenc i respecto que la gent en vulgui tenir, però nosaltres hem decidit no tenir-ne. Som dues persones pràctiques i hem pensat en tot el que suposaria tenir canalla si ens arribem a separar. No tinc cap ganes de ser mare”, conclou. Admet que a casa sa mare no ho ha acabat mai d’entendre i que més d’una discussió hi ha hagut per aquest tema, o que les amigues que sí que han estat mares l’han “arraconada”, en molts casos.
Cansada d’haver aguantar “les bromes sense gràcia” als àpats amb tiets i cosins, un bon dia va optar “per dir-ho ben clar a tothom”. La reacció, assegura, va ser “de rebuig”. “Van arribar a dir-me que me’n penediria”, revela. “Durant un temps les mares de la família van ser molt i molt pesades, però quan treien el tema més em tancava jo en banda”, recorda. Finalment, uns i altres van arribar a entendre’s. “Ma mare sap que estic bé i tot i que no li agrada gens la meva decisió, ha acabat per pair-la”, celebra. Creu, a més, que amb el temps “deixarà de ser una raresa i serà molt habitual” que les dones tinguin altres prioritats abans de la maternitat.
Les ‘Nomo’
“Sí, quelcom està canviant i cada cop més són les dones que no volen tenir fills, però l’estigma encara les persegueix”, apunta la psicòloga Patricia Ramírez, coneguda per la seva especialització en el món de l’esport i les conductes de vida saludables però també per les seves aportacions en no pocs mitjans de comunicació sobre les dones que no volen ser mares, ara conegudes com les ‘Nomo’ (de l’anglès ‘No mother’, literalment ‘no mare’). Per a Ramírez, els motius pels quals una dona decideix no tenir descendència poc o res tenen a veure amb l’egoisme abans esmentat. “Que no vulgui nens no vol dir que una dona no atengui les necessitats de la família, la parella i les amistats”, apunta.
Més aviat creu que tot plegat és fruit dels canvis que hem patit d’un temps ençà. “Les dones tenen ara més opcions que no pas abans”, apunta. “Fa 20 o 30 anys era inconcebible no casar-se i tenir fills”, però les coses són actualment molt diferents. “Tenen més i millor formació, parelles que no duren per sempre i feines en què tenen homes al seu càrrec. És evident que el rol de la dona ha canviat”, fa constar. A banda, un altre col·lectiu que cal tenir en compte és el de les dones que sí que han tingut nens però que ho lamenten. “Cada cas és un món, però potser moltes d’aquestes dones que han estat mares ho han estat per pressió, i quan en veuen d’altres que no volen ser-ho desitgen ser a la seva pell”, detalla.
Les mares penedides
Per tot plegat, Ramírez indica que ser mare ha de ser "una decisió, no pas quelcom imposat culturalment". Del contrari, adverteix, podria créixer el nombre de mares que es peneideixen de ser-ho. En aquesta línia cal destacar 'Madres arrepentidas', d'Ona Donath (Reservoir Books, 2016), que s'ha convertit en un èxit de vendes mundial i que ha desfermat la polèmica. Donath, una sociòloga israeliana, ha investigat els casos de mares que, anys després d'haver tingut descendència, asseguren que en cas de poder tornar enrere no tindrien fills. A Alemanya, el seu treball va encendre les xarxes socials, però també va fer alçar la veu de diversos col·lectius socials que van mostrar el seu suport a l'autora i a les dones de les quals va recollir testimoni.
Donath assenyala que la societat, especialment la més conservadora, titlla aquestes mares penedides d'éssers "immorals". De fet, escriu, el relat d'aquestes dones "escandalitza i provoca una forta sensació d'incredulitat". Tal és com si no pugui ser que una dona que admet quelcom similar sigui un monstre, tal és com si la seva postura impliqués forçosament que no s'estimi els seus fills per més que actualment no els tingués. El seu llibre recull 23 casos, i aquest reportatge el d'una reusenca, però segons Donath són moltes encara les dones que no poden parlar-ne amb ningú per poc a ser incompreses. "La societat ha de canviar el xip. Això demana temps i molta paciència per part de tots, però cal que s'assimili que el paper de la dona no és el de 50 anys enrere", rebla Ramírez.
