Títol: Los juggernautas
Autor: Luis Antónimo
Edita: Libros Imposibles
Un llibre sorprenent pels amants d'un subgènere de novel·la històrica, suficientment valenta com per trencar els lligams amb una previsible successió de fets encotillats per les referències enciclopèdiques i que opta per deixar volar la imaginació barrejant amb intel·ligència aventures i ciència-ficció. Luis Antónimo, reusenc d'adopció, reflecteix amb una energia narrativa lluny de pretensions acadèmiques la seva condició d'historiador especialitzat en arqueologia clàssica. I aconsegueix, en la seva primera novel·la publicada, construir un relat que ens trasllada al món dels antics sense necessitat de focalitzar els protagonistes en els sospitosos habituals, és a dir, en herois llaurats o anònims de la Roma republicana-imperial o de l'Egipte faraònic. El seu fil argumental es focalitza en un jove Arquimedes i en la ciutat lliure i hel·lènica de Siracusa (Sicília), amenaçada pels pirates mamertins i camp de batalla de les guerres del rei d'Epir Pirro. Tot plegat amb el teló de fons de la guerra freda entre el Senat de la potència emergent itàlica i el múscul naval de Cartago.
La figura del geni de les matemàtiques que va acabar inventant algunes de les armes bèl·liques més heterodoxes de l'Antiguitat es va perfilant a mesura que passen les pàgines gràcies a la trobada casual amb un nàufrag. De nom Sofos, aquest enginyer militar contemporani d'Alexandre Magne permet evocar la importància de la Biblioteca d'Alexandria o de monstres de la guerra com l'Helépolis, una màquina infernal aixecada pel general i monarca macedònic per assaltar Rodes i que va tenir una segona joventut en la vida civil com estructura que va permetre la construcció del meravellós Colòs. Les personalitats de tots dos dibuixaran el conflicte de fons del llibre.
"Per a bé o per a mal, els avenços tecnològics han anat agafats de la mà de la guerra", reconeix Antónimo en la introducció. D'aquesta manera, la visió de la guerra oscil·la i obre el debat. Un mal necessari per aconseguir la pau gràcies a la imposició sobre els altres d'un únic rei just de la talla del Magne, o bé la mostra de la corrupció de l'ànima humana que hauria de buscar la concòrdia per damunt de tot. Els diferents punts de vista s'alimenten gràcies als viatges dels dos protagonistes, que ens transporten a la Gàl·lia prèvia a la invasió de Cèsar i a Germània, i a la invenció d'una màquina amb un impacte similar al dels panzers de la Segona Guerra Mundial. El seu nom, Juggernauta, és una clicada d'ull a la paraula d'origen místic hindú que amb el pas del temps ha esdevingut una metàfora de modernitat.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
