Dimecres, 17 de Juliol de 2024

La Cimera Social de l'Aigua abandona la Taula Nacional i critica el triomfalisme del Govern amb les últimes pluges

Les entitats ambientalistes consensuen un decàleg amb les línies roges que exigeixen al futur Govern i Parlament

01 de Juny de 2024, per ACN
  • Desenes de participants a la taula de la quarta Cimera Social de l'Aigua a Falset

    ACN

La Cimera Social de l'Aigua abandona la Taula Nacional de l'Aigua cansats de "la inoperativitat i la falta de transparència" de l'òrgan. Les entitats ambientalistes exigeixen que no es confongui la sequera actual amb "la poca disponibilitat d'aigua crònica" del país i demanen "un exercici de responsabilitat" i defugir " triomfalistes" després de les pluges de les últimes setmanes. La Cimera estableix la interconnexió de xarxes i els transvasaments han de ser línies roges en les negociacions per formar govern i han elaborat un decàleg de propostes que faran arribar als grups parlamentaris. D'altra banda, la Cimera es reivindica com a "actor legítim" per participar activament en la panificació de nou cicle 2028-2033 de les conques internes.

Més d'una quarantena de representants de la trentena d'entitats ambientalistes, ecologistes, associacions veïnals i operadors públics de tot Catalunya treballen aquest dissabte des de Castell del Falset, el museu comarcal, en la quarta Cimera Social de l'Aigua, una cimera que ja no tornarà a asseure's a la Taula Nacional del Govern. Dolo Català, del Grup de Defensa del Ter, considera que ha estat una eina "inoperativa", que "no ha servit ni per debatre, ni per consensuar" un canvi del model de gestió de l'aigua al país.

Català ha recordat que la Taula Nacional de l'Aigua es va presentant "com un full en blanc", però que ha tingut "cap filtre normatiu ni cap sentit comú". "No se'ns ensenyaven dades. Al revés, se'ns demanaven les existents. Això ens fa pensar que o les oculten, o no les tenen", ha criticat la portaveu del Grup de Defensa del Ter. Català ha lamentat també que ni l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ni el Govern es presentaven a les reunions i que l'empresa que la gestionada desconeixia la situació i el problema, i no tenia en compte ni "l'escassedat crònica ni el canvi climàtic" en el debat.

Des de la Cimera, rebutgen que les solucions a la sequera estructural es fiïn només "a la tecnologia" perquè, a més "de ser cara", representa "un gran consum d'energia" i "dona la falsa sensació que l'aigua és infinita". Les entitats també han lamentat que no s'hagin respectat els cabals ecològics, els mínims fixats per la normativa europea, en el Ter, el Fluvià, la Muga o el Llobregat i han defensat que el nou "model hídric de Catalunya" ha de reduir la demanda dels grans consumidors i prioritzar els usos perquè "l'aigua no pot ser una mercaderia privada".

 

Deu propostes per al futur Govern

 

Com ha detallat Dante Maschio, membre d'Aigua és Vida, la quarta Cimera Social de l'Aigua ha consensuat un decàleg que reclama assumir aquest "escassedat d'aigua com a crònica" i no donar per superada la sequera actual. Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), ha recriminat "el triomfalisme" per les darreres pluges. Tot i que els embassaments de les conques internes hagin passat del 14% de capacitat al 30%, Abella ha apuntat que el país està en la mateixa situació que l'estiu passat "i que el problema "no s'ha superat".

El decàleg de la Cimera de l'Aigua inclou la petició de millorar el dret a la informació sobre els recursos hídrics, que "s'ha vulnerat greument" durant aquests tres anys de sequera perquè no s'ha pogut "avaluar el Pla Especial de Sequera". El primer punt del decàleg és la reducció de la demanda i un canvi de la llei d'aigües; el segon punt reclama la millora de la participació dels agents socials i ambientals en el nou cicle de planificació de la conca fluvial de Catalunya que ha de fer l'ACA per al període 2028-2033. "Som un actor legítim a participar-hi", ha reclamat Maschio.

Les entitats de la cimera també demanen la garantia del dret a l'aigua -pel que fa a tarifes i també a punt d'accés públic per a tothom; rebutgen de forma contundent els transvasaments i la interconnexió de xarxes entre conques – i es demana que sigui una línia roja en els pactes de govern -; i també es reclama "aturar tots els projectes urbanístics i de desenvolupament econòmic – com el Hard Rock o la planta de Lotte a Mont-roig del Camp – fins que no hi hagi una nova panificació hídrica contra l'escassetat crònica de Catalunya.

La portaveu de la PDE ha recordat que la sobreexplotació dels rius i els aqüífers és un dels principals problemes vinculat "al model de desenvolupament" del país i cal una revisió "dels usos i concessions" que són "massa generosos" per la reserva que existeix. "Els transvasaments, per altra banda, desenganyem-nos, són les solucions del segle XX, no les solucions del segle XXI", ha dit. "De fet, cal revertir-los perquè són la pèrdua d'oportunitats de desenvolupament als territoris i dona continuïtat a un model centralista que genera desequilibri", ha dit afegit.

La resta de propostes són "reduir la cabana porcina, aplicada a grans explotacions"; prioritzar infraestructures i tecnologies com l'aprofitament de les aigües grises i pluvials amb programes "obligatoris" per als ajuntaments i el Govern; la protecció dels aqüífers i els rius perquè no es tornen a "sacrificar els cabals ecològics" com s'ha fet els últims mesos; i reconstituir el Departament de Medi Ambient "amb rang de vicepresidència" de manera que fiscalitzi i garanteixi "la coherència de polítiques entre departaments".

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges