L'Ajuntament de Tarragona aposta per Ca l'Agapito per ubicar-hi el museu d'història de la ciutat

L'Ajuntament de Tarragona ha escollit Ca l'Agapito perquè sigui la futura seu del Museu d'Història de Tarragona. L'equipament actualment no té una exposició permanent i la seva seu, Casa Castellarnau, està tancada per obres. La voluntat de fer un museu en condicions i integrat a la xarxa de la Generalitat ve de lluny, però la consolidació que s'ha fet de l'edifici ha obert les portes a col·locar-hi el MHT.

Tot i això queda molta feina per fer per adequar Ca l'Agapito i l'equip de govern ha reconegut que és un projecte a llarg termini, però durant aquest any ja es començaran a licitar les redaccions del pla funcional i del guió museogràfic. Per la reforma, el consistori confia en aconseguir subvencions del 2% Cultural de l'Estat.

Per dur a terme aquests primers projectes enguany el consistori hi destinarà 100.000 euros. Per l'any que ve es deixa la part museogràfica. "No és el museu d'història de la Tàrraco romana, no volem una rèplica del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Ha de ser un museu que agafi des de la fundació de la ciutat fins a l'arribada de la química i la creació dels barris", ha resumit el conseller de Patrimoni de Tarragona, Nacho García. I ha afegit: "no volem que sigui només un lloc on hi hagi peces per exposar, perquè no tenim la col·lecció més extensa; anem a un museu interactiu amb diorames i maquetes". Sobre els terminis, ha afirmat que no saben quan serà una realitat. "Primer volem saber què volem explicar i després farem el projecte. Durant el mandat volem anar a buscar la subvenció del 2% Cultural", ha concretat.

El consistori pretén "oferir un nou equipament de qualitat a la Part Alta" i que aquesta zona del barri antic es revitalitzi gràcies al "hub cultural" en què es convertiria de la mà del nou museu juntament amb Casa Sefus, l'Antiga Audiència i el mapping de la Volta del Pallol. L'arqueòleg municipal, Joan Menchón, ha explicat que Ca l'Agapito "és un dels Km.0 de Tarragona", juntament amb el Pla de la Seu i la plaça de la Font. A més, la seva ubicació al costat del portal del Roser, la muralla romana i la zona d'arribada dels autobusos de visitants la fan idònia per ser la porta d'entrada per a les visites turístiques.

L'edifici que es pot veure avui en dia se sustenta "damunt unes restes romanes imponents com les de la Volta del Pallol", ha remarcat Menchón. A sobre, hi ha l'antic convent dels Dominics, que al segle XVII van construir-hi una capella. Posteriorment va passar a ser de les Dominiques, fins ben entrat el segle XX, que van adaptar les cel·les i fins i tot avui encara es poden veure les pissarres de les aules a les parets. Posteriorment l'immoble es va convertir en els magatzems de l'antiquari Agapito Franquet, que després de la seva mort va passar a mans municipals, a principis dels anys 90.

Amb tot, el museu està previst que tingui una planta baixa i quatre plantes superiors. A la planta baixa, l'antiga capella es convertirà en una sala d'actes polivalent. També es reformarà el jardí, que es vol reaprofitar per a usos de la ciutadania. Al jardí hi ha diferents restes arqueològiques, des d'un mur de pilastres del fòrum provincial romà fins a restes de palaus gòtics, el forn de fosa de campanes que van construir els Dominics o restes de projectils de la Guerra del Francès. A les plantes superiors, on hi havia l'antic convent, és on es vol instal·lar l'exposició permanent. Són precisament aquests espais els que ja van tenir unes primeres obres de reforma el 2022, que van costar més d'1 milió d'euros i que van consistir en consolidar l'edifici i arreglar la façana. Ara han quedat tres plantes de 200 metres quadrats cadascunes, diàfanes, on es pot instal·lar el nou museu.

El director del MHT, Cris Salom, ha manifestat que estan mantenint reunions amb experts universitaris per "filar un discurs" que expliqui la història de la ciutat. Són persones del món acadèmic de la URV, Universidad Complutense o la UNED, especialitzats en diferents períodes històrics. Salom no ha tancat la porta a comptar amb l'ajuda de més especialistes, com per exemple de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).