-
La investigadora del grup de recerca Arget de la URV, Mireia Usart, ha participat en aquesta recerca
Cedida per la URV
La bretxa digital de gènere és una percepció que ja s'inicia a la infantesa. Diversos estudis han constatat que aquesta desigualtat en l'ús de les tecnologies es comença a manifestar cap als 6 o 7 anys, una etapa en què els estereotips de gènere poden condicionar la percepció de les nenes sobre les seves habilitats tecnològiques, tot i tenir un rendiment igual o superior al dels nens. Aquesta falta d'autoconfiança digital acaba ampliant més aquesta bretxa. Tot i que les competències digitals són fonamentals per a la competitivitat laboral i l'accés a millors oportunitats, la realitat és que les dones sovint es troben en desavantatge per factors que tenen a veure, per exemple, amb una menor presència en àrees STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeries i Matemàtiques), la falta de referents femenins en aquests àmbits o la segregació per rols de gènere en els entorns laborals.
Davant d'aquesta realitat i amb l'objectiu d'escurçar aquesta bretxa, un equip liderat per investigadores del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb la Universitat Europea de Madrid, ha desenvolupat un nou instrument d'autoavaluació que permet mesurar la competència digital de les persones en entorns professionals i verificar si existeixen diferències significatives de gènere. L'estudi, publicat a la revista Feminismo/s, es basa en el marc europeu de competències digitals DigComp i proporciona una eina útil i replicable que permet analitzar les competències digitals de les professionals en diversos sectors laborals.
L'instrument d'avaluació desenvolupat en aquesta recerca es basa en qüestionaris estructurats que permeten mesurar de manera detallada la competència digital en tres indicadors clau: d'habilitat, d'actitud i de coneixement a partir dels quals es formulen múltiples preguntes per fer la valoració. Els resultats permeten identificar habilitats, actituds i coneixements en cada dimensió i comparar els resultats a nivell de gènere i sector professional, així com identificar fortaleses i àrees de millora. A partir d'aquest diagnòstic, es poden establir estratègies específiques per reduir la bretxa digital i fomentar la capacitació tecnològica de les dones.
Validació i aplicació en entorns professionals i educatius
L'eina s'ha provat en diferents sectors professionals, i ha demostrat la seva validesa tant en àmbits educatius com en empreses i organitzacions. Els resultats suggereixen que pot ser una eina clau per dissenyar programes de formació adaptats a les necessitats de cada col·lectiu. "Aquesta eina permetrà a les organitzacions dissenyar programes de formació personalitzats, adaptats a les necessitats específiques de cada professional, contribuint així a un desenvolupament més equitatiu en la societat digital", explica Mireia Usart, investigadora del Departament de Pedagogia de la URV, que ha participat en l'estudi.
"Els resultats preliminars de l'eina apunten que les dones professionals tenen una competència digital lleugerament més alta que els homes, al contrari del que passa fora de l'àmbit laboral", apunta", la investigadora i doctoranda Sònia Sánchez-Canut, que també ha participat a l'estudi.
L'aplicació d'aquesta eina vol contribuir a reduir la bretxa de gènere en l'àmbit laboral, impulsant iniciatives específiques per a dones en context digital.
La metodologia utilitzada en aquest treball podria servir de model per a futures investigacions en l'àmbit de la bretxa digital, ajudant a detectar barreres i proposar solucions efectives per garantir una inclusió més gran de les dones en el mercat laboral digitalitzat.
La idea de les investigadores, un cop finalitzi el projecte, és que els itineraris personalitzats de formació per capacitar les dones en programes de formació continuada i desenvolupament professional els puguin oferir tant universitats com centres de formació corporativa.
