-
Imatge d'arxiu
Reusdigital.cat
Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat alternatives als camions de dièsel en el transport de mercaderies per carretera per tal de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Una de les conclusions és que a curt termini els biocombustibles poden reduir les emissions en gairebé un 30% però que a llarg termini l'ús de camions elèctrics i d'hidrogen permetrien reduir les emissions com a mínim en un 45%. No obstant això, segons els investigadors, si la transició es fes de forma precipitada es podrien incrementar un 70% les emissions acumulades fins el 2030. Tal com han indicat, el factor clau és que l'electricitat procedeixi de fonts renovables i que es millorin els processos de recuperació dels materials.
L'anàlisi ha tingut en compte tot el cicle de vida de les tecnologies, des de la producció fins al desballestament. Tal com ha informat la URV, el transport per carretera és una de les principals fonts d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, és responsable d'un 20% de les emissions a la UE, i s'estima que el transport de mercaderies emet una quarta part d'aquesta volum. Les previsions apunten que, si no es modifiquen les polítiques actuals, les emissions derivades del transport de mercaderies hauran augmentat un 22% al 2050.
L'impacte ambiental de cadascuna de les opcions per fer una transició energètica al transport varia en funció de la disponibilitat d'energia neta, l'eficiència de la tecnologia, els processos de fabricació i els materials utilitzats, entre altres. Per tal d'avaluar-lo a llarg termini, els investigadors han utilitzat la metodologia d'anàlisi prospectiu del cicle de vida. "Aquesta tècnica d'anàlisi ens permet conèixer l'impacte dels camions durant tota la seva vida útil; això inclou processos de fabricació, la producció del combustible o l’electricitat i el funcionament, així com la gestió dels components obsolets", ha explicat Carlos Pozo, coautor de la recerca.
El mètode ha estat aplicat amb dades de dotze regions d'arreu del món -Europa, l'Amèrica del Nord, l'Amèrica del Sud, la Xina, l'Orient Mitjà o l'Índia- tenint en compte dos escenaris possibles: l'aplicació de polítiques continuistes amb l'estratègia actual, la qual conduiria a un augment de la temperatura global d’entre 2 i 2,4 graus el 2100; i l'aplicació d'una estratègia de descarbonització ràpida amb un objectiu de zero emissions, que mantindria l'escalfament global per sota d'1,5 graus.
A llarg termini
Els resultats revelen el potencial dels camions elèctrics i d'hidrogen per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, ja que la seva implementació reduiria les emissions un mínim d'un 45% en tots els escenaris. No obstant això, la recerca posa de relleu la importància dels biocombustibles en el procés de transició: "poden reduir les emissions en gairebé un 30%, però tenen limitacions si es vol assolir la neutralitat climàtica", ha revelat Pozo.
Segons l'informe, en cas de saltar als camions elèctrics i d'hidrogen massa d'hora, els resultats preveuen, en algunes regions, un augment d'un 70% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle acumulades fins el 2030. Els investigadors alerten que això és especialment rellevant en aquelles regions on l'electricitat es produeix mitjançant fonts no renovables i destaquen que, si la transició cap a aquestes tecnologies es fa en el moment òptim, es podria evitar un augment de la temperatura global d'entre 0,2 i 0,3 graus.
Així, en cada regió del món la transició s'hauria de fer en un moment diferent, en funció de les estratègies que s'implementin. En àrees amb una alta proporció de fonts renovables en la producció elèctrica com la Unió Europea o l'Amèrica Llatina, la finestra pot començar a obrir-se a partir d'enguany. En canvi, al Japó o la Xina no arribarien a aquest moment fins més enllà de l'any 2035 i 2040, respectivament.
Riscos
Els resultats preveuen que l'ús generalitzat tant de camions elèctrics amb bateria com amb pila d'hidrogen poden causar un impacte més gran en la salut humana que els seus homòlegs de dièsel. Tot i que no tenen emissions d'escapament, els camions elèctrics serien tres vegades més perillosos per la salut, mentre que els camions amb pila d'hidrogen podrien tenir un impacte en la salut tretze vegades superior. Això és degut als processos de producció d'energia no renovable, a l'alliberació de components perillosos en la fabricació de bateries i a l'augment de pes dels vehicles, que provoca un increment d'emissions de partícules de frens i neumàtics.
La implementació massiva d'aquesta tecnologia també implica una demanda de metalls i semiconductors que preocupa els investigadors, ja que la construcció i el manteniment de camions elèctrics necessita molts més materials escassos que en el cas dels dièsel.
