-
Alguns exemplars de l'Aigua del Carme
Guillem Burgueño / Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears
Si actualment preguntem als joves per l'Aigua del Carme, molts d'ells no sabran què respondre. Però la realitat és que va ser un producte que va marcar tota una generació. A simple vista, podia semblar un xarop fet de forma natural que es receptava per curar els mals dels adults i els infants, però amb un tret rellevant, els seus 55 graus d'alcohol.
L'Aigua del Carme servia per curar qualsevol mena de malestar. Només calia una culleradeta o unes gotes d'aquest elixir fet a base d'herbes medicinals i aromàtiques per fer passar des de marejos fins als nervis, refredats o indigestions. En resum, l'Aigua del Carme era un remei per a tot. La medicina es pot considerar un producte 100% tarragoní, ja que l'autèntica es produïa al convent dels Pares Carmelites Descalços entre 1911 i 1985 i s'exportava arreu d'Espanya i Sud-amèrica.
El sisè Cicle de Patrimoni de Tarragona
Amb motiu de la recuperació històrica d'aquest medicament, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Biblioteca del Seminari, la Biblioteca Hemeroteca Municipal i el departament de Filologia Catalana de la URV han decidit dedicar a l'Aigua del Carme el sisè Cicle de Patrimoni, que tindrà lloc a finals de maig. En parlem amb Mercè Gras, llicenciada en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i des de 1998 arxivera de l'Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears.
Gras explica que s'ha triat l'Aigua del Carme per al sisè cicle de Patrimoni "perquè és un tema molt local i que atèn a la història tarragonina del segle passat i es tracta d'un producte que portava arreu el nom de la ciutat". En aquest sentit, la historiadora oferirà una xerrada el 28 de maig on parlarà de la relació d'aquest elixir amb els Carmelites Descalços. "Serà un repàs dels orígens i de la seva carta d'identitat", detalla. Els carmelites necessitaven una activitat econòmica per construir el seu convent a Tarragona i els va semblar pertinent crear un tipus de producte que tenia una vinculació directa amb l'ordre i d'aquesta forma generar beneficis per poder-lo edificar.
Mercè Gras esplaia que l'Aigua del Carme és un producte que ja es publicitava des de l'any 1911, "en una època en què no hi havia analgèsics, antitèrmics o antiinflamatoris a les farmàcies". De fet, s'anunciava com un remei per curar mals estar i malalties diverses i es recomanava a tothom. Des dels menuts als més grans. La responsable de l'Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears comenta que la quantitat recomanable "era molt minsa, el què avui en dia es pot considerar homeopàtica, sent la dosi recomanada 12-14 gotes diluïdes en aigua ensucrada, un brou o una infusió".
Un producte fet amb 20 components
L'Aigua del Carme també ha estat objecte de llegendes urbanes, com l'afició de beure-se-la. "Tothom sabia que era un producte amb un elevat percentatge d'alcohol, però socialment estava acceptat prendre'n unes cullerades", expressa, i afegeix que "si aquesta persona hagués begut una copa d'aiguardent hauria estat molt més mal vista". Així mateix, Mercè Gras argumenta que la relació de la societat amb l'alcohol ha canviat al llarg dels temps: "Avui en dia, a ningú se li acut donar unes gotes d'aigua del Carme a un nen o nena. Ja sabem que porta alcohol i aquesta cultura no existia fa cinquanta anys".
El remei medicinal contenia fins a 20 components. Hi havia espècies, essències i herbes medicinals i aromàtiques. La seva producció era la barreja de tots aquests elements amb alcohol fins que els principis actius de les herbes quedaven hi quedaven traspassats i es destil·lava. No era l'únic producte que feien els pares carmelites, ja que també realitzaven un bàlsam per a contusions i dolors articulars i un altre per a problemes respiratoris.
Per què va deixar de produir-se? Encara que s'havia inscrit al registre sanitàri el 1910, la legislació farmacèutica s'ha anat actualitzant i les normatives cada cop són més exigents. És per aquest motiu que, en un moment donat, "gestionar tota aquesta problemàtica requeria una especialització de la qual els religiosos no disposaven". Així, es va vendre l'Aigua del Carme a l'empresa farmacèutica Fardi i , de fet, actualment encara se'n pot trobar en algunes farmàcies.
Crida a la societat per recol·lectar material
Amb motiu del cicle del Patrimoni i de totes les activitats que s'han programat, entre aquestes visites comentades a una exposició que s'està preparant, s'ha fet una crida a la població per compartir vivències, documents, fotografies o històries familiars relacionades amb aquesta mena de xarop. Mercè Gras explica que la crida ha tingut molt bona rebuda i que encara estan oberts a noves aportacions.
Mercè Gras comenta que "hi ha moltes persones que traslladen les seves vivències personals i records familiars en primera persona", però la veritat és que han pogut recopilar molta informació des del convent de la Punxa de Tarragona i l'Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears. "La nostra intenció era fer una exposició, coordinant tots els materials, i que sigui un relat de l'Aigua del Carme", conclou.
Aquest article va ser publicat al TGNBlog.
