Marià Arbonès: Molt sovint diem aquesta frase, o també: Em falta temps, oi?
Antoni Guiu: En aquest moment cada vegada més, la gent li falta temps. No es permet el luxe de seure cinc minuts a no fer res. És a dir, el no fer res no existeix, contínuament has d'estar fent coses i t'has d'estar movent.
Joaquim Serrano: A vegades, és cert que ens falta temps, però també busquem contínuament coses per omplir-lo.
A.G: És com si es volgués tenir cinc minuts per a tu i és impossible. Has d'estar fent alguna cosa. T'obligues, com diu el Joaquim.
M.A: L'estat de benestar, o millor dit, l'estat actual, ens ha lliurat només un 7% de temps lliure més del que tenien els nostres avis.
J.S: Realment, ha canviat molt, però la diferència més que quantitativa és qualitativa. Ara, hi ha unes hores fixes de temps lliure i abans era mes flexible, és a dir, si feia sol o feia bon temps s'anava a treballar, si és que no es prenia el dia lliure. Més aviat ha canviat la qualitat que el temps. El bonic ara és saber què tens de tal a tal hora per fer el que es desitja, però normalment ho omplim tant que ens angoixa com el temps de treball.
A.G: Jo crec que ens hem mecanitzat molt més que abans. Abans, jo recordo quan vivíem als pobles, plovia i la gent gran es quedava a casa, no tenia cap interès en sortir a treballar. Ara, en aquest moment plou o fa el que sigui, i estàs amb un cronòmetre; si comences a treballar a les 8, has d'acabar a les 12, si comences a les 12, has d'acabar a les 3, i és un control sobre tot el que fas. No hi ha la llibertat de poder fer servir el temps com tu desitges, sinó que sembla que fins i tot el temps lliure el tens reglamentat i això abans no era així. Pot ser que tinguis més temps lliure, realment, però d'una manera molt més estructurada.
M.A.: Si un professional elabora 100 metres de tela en deu hores i gràcies a les millores aconsegueix fabricar-les en vuit hores, la productivitat ha augmentat ja que ha alliberat dues hores de les deu que precisava i aquestes dues hores les pot dedicar a passejar, al lleure, etc. Però el que normalment fa és treballar les mateixes dues hores i produir mes quantitat de tela. És un exemple.
J.S: La productivitat no es treballar més sinó treballar millor i fer-ho tenint en compte els objectius i la vida que ens fixem. Cal racionalizar l'horari laboral i gaudir de la major quantitat de moments possibles amb la gent que estimem, llegir un llibre, veure una pel·lícula, passejar...
M.A: En el temps lliure, però, les persones volem fer coses i és quan arriba aquesta ansietat per falta de temps.
A.G: Sí, és que durant les vacances de l'estiu tothom ens proposem cinc coses a fer, i resulta que de les cinc no n'has fet cap. Què ha passat? Doncs, que has començat a fer-ho tot a la vegada i no has fet res. Jo vaja, preferiria dir: 'Faré això i res més'. És una manera de poder dedicar-te a no fer res i poder fer alguna cosa d'allò que és el teu desig. No és qüestió d'estar fent contínuament coses perquè el temps d'esbarjo, el temps de no fer res, el temps de dedicar-te a tu, també ha de comptar.
J.S: I no només a les vacances sinó també en qualsevol cap de setmana, els moviments que s'organitzen, per exemple, de gent de Barcelona, tenen bastant temps lliure però han d'agafar el cotxe, han de sortir, tot el temps que perden, arriben i tenen el temps ocupat perquè van a esquiar; hi ha cues per pujar, per baixar, tornar a fer cues... és a dir, s'esgoten molt més i és molt més estressant que el dia que treballen, que dius: 'Be, sort que es dilluns i ja sóc a casa'.
A.G: I nosaltres mateixos, arriba un moment que el cap de setmana l'ocupem de tal manera que dius: 'A veure, estic treballant o estic descansant?' I arriba un moment que no tens un temps lliure per fer no res, sinó que t'organitzes la vida d'una manera que és igual treballar que no treballar.
M.A: Les coses que més alegries donen, segons els experts, són per ordre: el sexe, el treball, la vida social, sortir a sopar, descansar, menjar i fer esport. A aquestes activitats la societat dedica el 23% del temps setmanal. I les activitats mes odiades són per ordre: l'estona de desplaçament al matí per anar a la feina, el temps de desplaçament que suposa tornar de la feina, i les feines de la llar, i a questes activitats la societat dedica el 42% del temps setmanal. Com ho veuen això?
J.S: De tota manera, l'odre que has fet de posar primer el sexe serà per la quantitat, no crec que sigui pel temps.
A.G: Sí, perquè si dediquéssim més temps al sexe molts problemes no existirien i l'estrès d'algunes persones disminuiria molt. El que és xocant de la llista que has llegit és de quina manera ens emprenyem quan anem i tornem de treballar. Arriba un moment que sembla que escollim estar com més lluny millor de la feina per poder passar un temps en anar i tornar, i emprenyar-nos en aquest viatge, quan en realitat, si es pot fer, s'hauria de viure al costat del lloc on treballes i evitar aquest emprenyament.
M.A: El consum ha esdevingut temps d'oci.
J.S: Efectivament, el consum s'està convertint en oci i em sembla que és una llàstima. És una forma de passar la tarda, com anar al cinema, i en comptes d'això, anirem a comprar i a veure botigues. Lògicament, els comerciants s'aprofiten d'això i fan bé.
A.G: Sí, trobem l'exemple també en les grans zones comercials, que nosaltres tenim aquí a la vora. Han esdevingut una cosa necessària i si surts el dissabte a la tarda has d'anar a una d'aquestes zones comercials perquè té cinema, llocs per menjar, per gaudir, per comprar sobretot, i arriba un moment que no et queda tarda, has sortit a les 3 de casa, has tornat a les 10 i has estat comprant tota la tarda... una forma molt divertida de perdre el temps.
J.S: I aquesta afició, en algunes parelles, el que fa és dividir-les, perquè a vegades a un dels dos només li agrada anar a mirar botigues i a l'altre forçar-lo un dia o dos, bé, però diverses vegades, ja no: 'Escolta, vés-hi tu i passa la tarda, i jo vaig a fer una altra cosa'. I llavors, el temps lliure, que és una cosa que per mi s'hauria de fer en família o, almenys, que s'hauria d'intentar fer en parella, és una forma més que cadascú vagi pel seu compte.
A.G: El temps lliure, sobretot quan estem parlant de famílies o de parelles, s'hauria de veure com una manera d'utilitzar el temps per a un apropament entre els membres de la unitat familiar.
M.A:I l'oci concentrat, és a dir anar a comprar, i després anar a sopar i anar al cinema en un mateix complex.
J.S: Bé, aquí més o menys es fan una sèrie de coses, i si llavors em dius que arriba el sexe, diria: ' Doncs, mira, una tarda encara més aprofitada si has aconseguit fer tot això'.
M.A: La vida, doncs, no és més rica per aglutinar un major nombre d'experiències sinó pel mode com les vivim. Podem tenir una vida més plena però menys satisfactòria.
A.G: I tot i això som l'enveja d'altre països, d'altres societats que veuen segurament tot allò que ens envolta, però quan ets aquí, realment no tot és tant ric com el que ells veuen.
J.S: Jo crec que no és tant important en què es dedica el temps lliure sinó com es dedica. És a dir, poder pensar que és temps lliure i s'ha de prendre amb tota tranquil·litat, encara que sigui anant a comprar, si un ho fa tranquíl·lament, passejant, gaudint del que està fent, benvingut sigui. Però si ho hem de fer de pressa perquè després hem d'anar a un altre lloc i a un altre, i no arribem a temps, això ens va originant molta ansietat, fins i tot més que en un dia de feina normal.
A.G: Jo crec que el temps lliure té molt a veure en com el vivim. Si el vivim d'una manera determinada segur que no ens passarà el que diu el Joaquim. Viure'l d'una forma diferent sense ansietat, com si l'haguessis de consumir, no. El temps lliure s'ha de viure com a tal, et permet relaxar-te, et permet fer allò que no fas durant la setmana, perquè si durant el temps lliure fas el que fas, durant la setmana no s'ha guanyat res.
M.A: El temps s'ha convertit en una peça clau per a les economies, a través de la productivitat, però també de l'endeutament. Quan demanem un deute, hipotequem aquest futur.
J.S: Si l'Estat no t'angoixa, el banc ho permet i per tu és una forma feliç de viure, endavant. El problema és quan no pots arribar, quan t'ofega, quan estàs patint el dia 15 perquè no arribaràs al dia 30,... Lògicament, viure patint, per mi, és el gran problema de tot endeutament i de tota forma de viure.
M.A: Moltes gràcies als dos.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics