Sense remei
La proliferaciò als darres anys de la duplicitat d´Institucions,
Societats i Delegacions de no vulguis saber qué. Fan que a
l´Estat espanyol hi hagi mès automovils oficials que als E.E.U.U.
Joanpere, no perdis el temps.
La causa directa que genera la riquesa d'una minoria és la pobresa d'una majoria. En aquest món tan desequilibrat trobem que actualment els 225 habitants més rics tenen el mateix que els 2.500 milions més pobres, i que aquests equivalen al 47 % del total del planeta.D'aquests 225 més rics, 60 són nordamericans i la resta es reparteix per la resta del globus.
Aquest sistema neoliberal que beneficia el creixement econòmic irracional de les minories que controlen els bancs,la indústria de l’armament,les elèctriques i el sector de l’alimentació també té a les seves mans les grans agències de premsa mundials.
Així doncs, aquestes s’encarreguen de silenciar dades publicades pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per el Desenvolupament), que haurien de fer reflexionar al conjunt de la societat, com són que al món a l’última dècada es gastaven: Sis mil milions de dòlars en ensenyament bàsic mentre que Europa gastava el mateix any 11 mil milions de dòlars en gelats.
Per sanejament d’aigua invertíem nou mil milions de dòlars i paral·lelament, EE UU i Europa gastava 17 mil milions de dòlars en alimentació i cosmètica per animals de companyia.
Mentre moren cada dia 100.000 persones per causes derivades de la fam, el món gasta anualment més de 900.000 milions de dòlars en armament i 400.000 milions en drogues i productes estupefaents.
Mentre milions de dones, nenes i nens cerquen aigües putrefactes a les amples esplanades d'Àfrica, a Dubai, a Marina d'Or i aquí a casa nostra som capaços de fabricar neu artificial per satisfer interessos minoritaris d'un sector tot sovint insolidari i privilegiat de la nostra societat.
Vivim en un món on el saqueix i el robatori s’han institucionalitzat. Avui en dia, el planeta està sota les directrius del FMI (Fons Monetari Internacional), el Banc Mundial i l’OMC (Organització Mundial del Comerç). Ells són qui decideixen la pujada o baixada del govern dels diferents 'líders' nacionals, estatals o continentals i quan les coses no els surten com estava previst sempre tenen una fracció interna de l’exèrcit disposada a sevir els amos del planeta. Conscients de tot això, però, cada vegada hi ha més sensibilitats coordinades a tot el món que volen fer front comú a tanta irracionalitat. En els darrers 20 anys s’han teixit moltíssims ponts de diàleg entre el primer i tercer món a fi i efecte de capgirar un sistema que nega el pa i l’aigua a tres quartes parts del planeta. Enfront a un món de pors, fam, repressió, malalties, creixement irracional i violència, organitzem la resposta per una vida en equilibri amb la natura i amb els conciutadans de la Terra, eradicant la violència i les causes que la generen. Un món sense malbaratar. Culte. Sensible i generós. Solidari i pacifista. Feminitzar la Terra.
Acabar amb la fam seria un bon punt de partença i costaria menys que la despesa militar que s’ha utilitzat per destrossar l’Iraq. Els actuals amos del món no estan per la tasca. I tu?
Sense remei
La proliferaciò als darres anys de la duplicitat d´Institucions,
Societats i Delegacions de no vulguis saber qué. Fan que a
l´Estat espanyol hi hagi mès automovils oficials que als E.E.U.U.
Joanpere, no perdis el temps.
I jo
I jo també estic per la tasca! Des de casa, des de la feina, molt sovint amb el pensament i cada cop que puc amb l’acció busco que el món que cada dia trepitjo sigui millor que ahir. Potser sóc un gra de sorra, però "Se ofrece grano insignificante de arena para ayudar a formar playa enorme, relación seria, buenas expectativas de futuro". Felicitats a tots els grans de sorra per ser com sou.
El missioner
Jo també estic per la tasca! Sembla que a vgades ens parem perquè diem que no portem el mateix ritme. De vegades res té aturador. Ja no puc parar. És amb el misiioner que em moc més. Ella resta immòbil.
Nosaltres i el món.
I tant que estic per la tasca!
Sembla que a vegades ens parem perquè diem que a nivell individual no podem fer res. I, en canvi, gota a gota i gra a gra s'omplen els oceans i les sorres dels deserts.
Si sabéssim que la nostra acció individual es mou com una gota d'oli a la mar, res tindria aturador.
Tan debò que ens moguem tots ben aviat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics