-
Els sindicats es van mostrar en contra de la reforma laboral
ACN
L'efecte de la reforma laboral no ha incidit en una disminució de l'extinció de contractes sinó en un molt lleuger increment. Així, a partir de la reforma laboral, en vigor des de l'agost del 2010, s'han produït a Catalunya -fins al febrer del 2011- un total de 6.163 extincions de contracte via expedient de regulació, cosa que representa el 24% del total d'acomiadaments que es van dur a terme en aquest període. Pel que fa a acomiadaments individuals, se'n van produir 19.439, el 76% del total, de manera que sumats s'assoleix la xifra de 25.602 acomiadaments individuals i col·lectius.
L'estudi compara aquestes dades amb les anteriors a l'aplicació de la reforma laboral i arriba a la conclusió que pràcticament no han variat. En aquest sentit, després de la reforma laboral les extincions de contracte mitjançant expedient de regulació continuen representant la quarta part del total d'acomiadaments amb conciliació, mentre que les tres quarts parts restants són acomiadaments individuals.
Amb tot, l'informe detecta un increment en els expedients de reducció de jornada. Abans de l'entrada en vigor de la reforma, representaven el 13,5%, mentre que en el període analitzat per l'estudi s'han incrementat en nombre fins a representar el 68,4% del total d'acomiadaments. Això passa perquè s'han reduït els expedients de suspensió fins al 14,8% quan abans eren el 71,1%. Pel que fa als expedients d'extinció de contracte, s'han mantingut més o menys igual -abans de la reforma eren el 15,3% del total i després el 16,7%.
L'estudi també revela que malgrat el ressò que adquireixen els acomiadaments col·lectius, l'individual és el més utilitzat per les empreses de Catalunya. Així, als acomiadaments individuals han significat el 75% del total, en el període que va des del començament de la crisi, l'agost del 2008, fins al gener del 2011, mentre que les extincions de contracte per expedient de regulació han significat el 25% del total.
D'acomiadaments per expedient de regulació d'ocupació se'n van produir en aquest període 36.085, mentre que d'acomiadaments amb conciliació individual se n'han comptabilitzat 105.681. En total, el nombre de treballadors acomiadats ha estat de 1414.766.
Només l'any passat es van produir un total de 36.296 acomiadaments individuals a Catalunya. El nombre d'extincions de contracte amb conciliació individual va arribar a un màxim durant l'any 2009, amb 49.174 extincions. L'any 2010 es va reduir atès l'efecte acumulatiu dels acomiadaments anteriors.
L'estudi conclou que la majoria d'indicadors econòmics en tots els sectors denoten una tendència a l'alça o com a mínim a l'estabilitat des que va començar la crisi. Amb tot, CCOO alerta que parlar de dades positives perquè el nombre de persones afectades ha disminuït i no tenir en compte que des del principi de la crisi s'han destruït proper de 142.000 llocs de treballar fixos "és mostrar una imatge distorsionada de la realitat". Així, es detecta una pujada del PIB català -tot i que molt lleugerament i després de molts trimestres de caiguda-, però aquest no va en consonància amb el mercat laboral ja que el teixit empresarial del país se n'ha ressentit i el nombre d'empreses en funcionament i la qualitat de la seva ocupació és molt menor.
Per grans sectors productius, el dels serveis és el que surt més malparat amb gairebé el 60% de l'atur registrat. El segueix el de la construcció amb un 17% i la indústria amb un 16,2%. L'agricultura representa prop de 2% de l'atur registrat a Catalunya. El fet que el sector serveis sigui el que més ha patit la crisi es tradueix també en un empitjorament de les condicions dels treballadors, ja que al sector serveis hi ha el 71% de les persones ocupades. Molts dels afectats són persones immigrades, ja que gairebé la meitat de les persones d'origen estranger en edat de treballar estava en el sector serveis abans de perdre la feina. Les persones immigrades són també les que pateixen més la crisi, i representen ja el 23% dels aturats registrats.
L'estudi conclou així que la moderada millora que s'ha produït en l'economia no s'ha traduït en una millora de les condicions laborals a conseqüència de l'aplicació de la reforma laboral. Així, els pocs contractes nous que es fan majoritàriament són temporals. Del total de contractes fets a l'abril, els temporals són el 88% en el sector de serveis, el 87% en la construcció, el 76% en la indústria i el 94% en l'agricultura. En aquest sentit, l'informe de CCOO conclou que l'atur és "insostenible" i l'alta temporalitat contractual en tots els sectors és "incocebible". "S'ha demostrat que les mesures basades en la contracció de la despesa i res més són absolutament estèrils per revertir la situació", sentencia. Per tot això considera que un creixement econòmic sense creació de llocs de treball estable i de qualitat no és sostenible en el temps.
Per tot això CCOO demana que se situiï el canvi de model productiu al centre de l'acció de govern recuperant el Pla de Política Industrial 2010-2020 i potenciant aquelles polítiques d'adequació de les infraestructures per la producció i les de canvi dem odel empresarial. Així mateix, també proposa que s'impulsin les línies que marca l'Acord Estratègic de suport a les empreses, que es potenciïn els recursos d'ACC1Ó per tal d'incrementar el nombre d'empreses que internacionalitzen la seva activitat i aprofundir en la regeneració del teixit productiu a través d'ajuts i programes orientats a la innovació.
D'altres de les propostes del sindicat són fomentar les energies renovables des dels diferents sectors industrials i de serveis per impulsar un canvi de model productiu i de consum basat en la sostenibilitat que impulsi el creixement econòmic, impulsar plans de mobilitat sostenible, accelerar la posada al mercat de vehicles elèctrics, prioritzar la rehabilitació energètica dels edificis, invertir en la xarxa de serveis públics garantint una educació, sanitat i serveis socials públics, gratuïts i de qualitat i aprofitant-los per ajudar a mantenir el major nombre de llocs de treball estable i de qualitat.
CCOO també té paraules per la injecció de diner públic a la banca. En aquest aspecte considera que cal que el govern espanyol ho supervisi i que s'estableixin els mecansimes necessaris perquè el salvament de la banca repercuteixi en l'accés d'empreses i particulars al crèdit "que fins ara els hi és negat i que tant dificulta el creixement econòmic".
