-
Xavier Bagés (esquerra) i Jaume Massó expliquen un cartell de l'exposició
Enrique Canovaca
El jaciment de la Roca dels Moros està inscrit en la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat i s'enmmarca dins d'una zona habitada per l'home de forma continuada des del paleolític. El director del Museu Salvador Vilaseca, Jaume Massó, explica que la majoria de les pintures estan realitzades en el moment de transició d'aquesta època, amb una tècnica per fer eines basada en cops sobre pedres, al neolític, on ja es comencen a emprar instruments llisos i esmolats. És el moment dels últims caçadors-recol·lectors, creadors de l'anomenat 'art llevantí', i dels primers agrícoles-ramaders, amb un art més innovador.
El primer dels grups es caracteritza per profundes creences religioses i per dibuixos on predominen els figures d'homes, especialment arquers, que porten el cos pràcticament nu, s'expressen de perfil i porten objectes relacionats amb la caça. El segon grup sol recrear figures més grans, de fins a un metre de llargada, pintades de color vermmell fosc, marró o negre, i fetes amb algun instrument o pinzell de traç ample. Massó ha afirmat que es passa d'un estil més realista a l'abstracció de les imatges, un fet que ens recorda l'evolució de l'art durant els últims cent anys.
Els dibuixos que ara hi ha a la roca mostren les inquietuds i les representacions de diferents èpoques, fins arribar als ibers i els romans. Precisament, en aquest conjunt pictòric es poden trobar representacions en llengua ibèrica, de la qual els historiadors només han pogut descobrir la seva fonètica però no el seu significat. Jaume Massó considera que la majoria de l'art rupestre era obra de caçadors o d'aquelles persones que tenien una capacitat innata per recrear l'entorn o els seus pensaments.
Una de les escenes més destacades està formada per una desena de dones, vestides amb faldilles cenyides a la cintures i que les cobreixen fins als genolls. La part superior del cos s'expressa aparentment nua, llevat d'alguns guarniments sobre el pit i els braços. Tot sembla girar al voltant d'un espai sagrat, destinat al culte de la fecunditat, segons el director del Museu, qui puntualitza l'existència d'un home entre mig de les fèmines que "segurament va ser pintat amb posterioritat". Massó reconeix que moltes de les pintures d'aquest època tenien connotacions sexuals, ja que "llavors no existia una moral tan ferma".
El jaciment va ser descobert cap a l'any 1908, moment en que el geògraf Ceferí Rocafort va redactar dues ressenyes a La Veu de Catalunya i el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. L'exposició 'Un espai Sagrat. La Roca dels Moros del Cogul' arriba a Reus després de passar per Lleida, Balaguer i Montblanc, i està produïda pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
