Dijous, 28 de Març de 2024

Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (II)

19 de Març de 2012, per Josep Risueño
  • Regulador Grammee

     

Al 1865, Frederic Gomis Mestre, diputat, que era germà de Cels, el primer agrimenós i enginyer, va fer el projecte de construcció d'un pantà per a reg, un projecte i memòria fet des de Pantincosa. Poc abans, havia estat acceptada per una concesió a Francesc Mestres Pujol de Barcelona, pels estudis d'un canal que derivés del Pont del Diable de la Noguera Pallaresa i que baixés fins a les comarques meridionals. I de pas, des del petit Port de Salou amb comunicació amb Reus. Segurament, que seria un pas endavant d'aquell primer projecte del 1805 canal Reus Salou.

Abans de recórrer a la premsa local, m'he de referir a referències trobades a llicències d'obres del 1867. L'Ajuntament de Reus, resol substituir part de l'enllumenat que no havia arribat encara amb gas per mitjà de substituir l'oli vegetal per oli mineral de 'esquisto' (Foment número expedient 57 del 1867). L'Ajuntament, amb els seus informes de les llums, en diu 'quinqué'. També es fa subhasta per a llum pública amb "petrol" que s'encendrien al mateix temps que els del gas i s'apagaven a les 12 de la nit, a excepció d'alguns altres que l'Ajuntament deixava encesos fins a la matinada. Des de Govern Civil i la Subdelegació de Reus, es dóna el vist i plau per gas petroli adjudicant el servei a Vicente Bielza per sis mil·lèssimes d'escut per cada farol. Com faré esment, Bielza, lampista d'ofici, va ser al 1862, ànima dels jardins de l'Euterpe a la nostra ciutat.

Al Diario de Reus, en data 11 de gener de1868, llegim: 'En Nueva York, se ha hecho recientemente un ensayo de luz eléctrica; este era tan intenso que a ocho quilómetros de distancia se podian leer, los periódicos y no se distinguian las luces de gas de la población. El gasto del aparato es de diez céntimos de franco por hora'.

El mateix Diario de Reus, en data 22 de gener de1868, de manera més discreta quant a les distàncies, s'escriu dient: 'los primeros ensayos del alumbrado hecho por M. M. Tessier du Montnay y Derechal de París se han hecho en la Plaza del Hotel de la Ville de Paris, y han tenido el resultado más satisfactorio, la luz blanca y pura permite leer los periódicos a veinticinco pasos de distancia y distinguir los matices más ténues del color de las ropas; este nuevo resultado de luz, un pequeño cilindro de magnesia, interpuesto en medio del gas en combustión, se hace luminoso y suministra una cantidad de luz, que con ayuda del folómetro se ha visto que es sesenta veces mayor que la que en condiciones ordinarias produciría el gas'.

També al Diario de Reus, en data 11 de març de1868, es parla de: 'el señor G. Jarmer, de Boston, ha inventado una pila que descansa en el principio de la conversión del valor en electricidad. Este aparato, que es de notable sencillez, da según dicen los mejores resultados, basta para hacerlo funcionar en aproximar un mechero de gas y al cabo de unos momentos se manifiesta la acción eléctrica, la pila precipita los metales con la mayor facilidad. El cobre y el antimoni son algunos componentes, por un lado hay corriente de aire frio y por el otro la del mechero de gas'.

Tot i que la societat Gas Reusense estava establerta a la ciutat i a Tarragona, amb data 12 de novembre de 1869, Alfons Gaillard sol·licita a l'Ajuntament poder establir la fabricació de Gas Systema Lebon per l'ús particular.

Uns dels establiments de la nostra ciutat que disposa de gas és el 'Cafè de la Música', anteriorment antic cafè Hipòlit Gil, al raval de Santa Anna, 35. Ens ho diu el Protocol Notarial de Venda escrit pel Notari Placido Bassedes Saludes a Reus el 20 de març de1870, el propietari de la Casa Pere Bové Montseny faria arrendament a Josep Fargas Bonnay. En el document es llegeix que a la sala principal hi ha quatre aparells "de cinco mecheros con 20 globos de cristal y un contador con sus cañerías" i, a la sala de dalt, "dos aparatos de dos mecheros" i es descriu altres conductes de gas en les diferents habitacions de l'edifici descrivint, especialment, l'aparell de gas a l'escala. Fargas havia comprat aquest cafè a través de Salvador Felip Parés, veí de Barcelona i apoderat d'Antoni Viñas i Freixas i Pere Mallafré i Camps cafeters.

A l'energia, bàsicament de gas, li surten pioners sobre l'estudi de l'electricitat. La guia de la Industria del 1870, ve de la mà de Ramon Manjarrés i de Bofarull, el mateix que al 1873, va veure funcionar a Viena la Dinamo Gramme. Manjarrés i l'òptic Francesc Dalmau Faura es van posar d'acord per adquirir més endavant una Dinamo Gramme per portar-la a Barcelona, destinada al gabinet de Física de l'Escola d'Enginyers.

A la documentació de llicències d'obres, trobo alguna informació del tot curiosa. He cregut que per la vàlua del contingut, haurà estat una aportació encuriosida. Es tracta de Maria Sans, vídua de Mariano Pàmies Bajoca, que vivia al carrer de l'Amargura, 15, que va gaudir de permís per tres dies durant la Festa Major del 1871 a la Boca de la Mina per vendre i mentre no es fa la construcció d'una 'casilla', demana un permís més perllongat per vendre, ja que ho fa de manera intermitent des de l'any 1827. D'aquesta manera, demostrava ser de les més antigues. Al ser l'estiu, no caldria pensar amb quina mena de llum disposaria.

Les inclemències del temps eren fenòmens que a la ciutat també van portar conseqüències. L'anomenat aiguat de Santa Tecla també va perjudicar a la ciutat. La paret de la fàbrica a la part del Molinet del carrer Batan va afectar a la fàbrica, era el 23 de setembre del 1874. L'aiguat també va afectar la part alta del Raval de Jesús, en especial els embornals i alguna farola del gas.

Mentrestant, he de dir que una de les revistes tècniques i industrials importants fou la fundada per Magí Lladó Rius, al 1875, el qual amb la Junta de Comerç, crearia poc a poc diverses càtedres entre les quals l'Escola d'enginyers, després d'un llarg parèntesi sense universitat des del 1714, recuperàvem un lloc en saber.

Mentrestant però, parlem de casa i del gas. Trobo un informe amb data 22/5/1876, de l'estat classificatiu signat per l'Administrador de la Societat Gas Reusense. En Josep Simó Amat, metge cirurgià en el qual s'esmenta el terme mig del producte, és de 300.000 metres anuals. El nombre de treballadors 'braceros' és de deu persones a la fàbrica i sis persones a la població.

A la mateixa data, trobo una carta adreçada a l'Ajuntament de la ciutat on podem veure veure les característiques d'una fàbrica de 'torcidos de algodon y tintoreria' dels senyors Josep Segimon i germans amb màquina de vapor amb un producte de 10.000 quilos a l'any amb una plantilla de dos homes i dotze dones.

En data 15 d'octubre de 1878, trobem la llicència d'obres de Juan Macaia Anguera, amb una màquina de vapor amb la seva corresponent caldera de quatre cavalls i cinc atmosferes, revisada per l'enginyer Eugeni Rodon Folch. L'aparell era marca Alexandre Germans, enginyers mecànics de Barcelona. Macaia tenia molins de xocolata al carreró de Grases, número 7, que donava al raval de Santa Anna, 10. En aquelles dades trobo que s'anomena revisor i verificador dels comptadors del Gas a Joan Gapar i Gusí, enginyer.

La informació tècnica escrita en forma de llibre no era massa abundosa, però segueix el seu camí, sorgeixen entre 1875 i 1881, 'El Porvenir de la Indústria' editat a Barcelona.

No deixem d'aportar la tasca de Manjarrés i Dalmau a Barcelona, ells dos van adquirir la primera màquina Gramme amb un cost de mil pessetes, però era una màquina per imantar electroimants i dorar les puntes dels parallamps. Les proves d'aquest aparell es fan als Tallers de Dalmau.

És clar que mancava un aparell Gramme per electricitat, és de suposar que és el mateix que es traslladaria per la primera prova de llum a Reus (a les fires d'octubre del 1883). Es tracta de la segona adquisició, un Gramme que elaborés electricitat. Dinamo '6 barrotes de electroimanes' per l'Escola i que serviria per les diferents seccions per tal de fer llum en les clases de la nit. La factura de la Dinamo és de data 21 de gener de 1876. 'Màquina Gramme para luz tipo 155 mecheros Carcel de 1.200 revoluciones por minuto'. Tenia un cost de 3.750 pessetes, que representarien 22.500 euros.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Nom  08 d'Abril de 2012

Títol

gràcies als nostres avant-pasts estem gaudin de moltes comoditats,
endevant amb la recerca

Josep M. Grau i Pujol  19 de Març de 2012

Felicitats

 Moltes felicitats amic Risueño pels resultats de les teves recerques, poses interès i a més vols compartir les teves troballes amb tothom,

endavant i no defalleixis en la feina.

Josep Maria Grau i Pujol

maria  19 de Març de 2012

gas reusense

 molt be risuenyo ,endavant cuntinua amb aquesta tasca