Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (III)

Pel que fa a la llum elèctrica, tenim una referència a tenir en compte en els Anals de Reus, ja que la llum elèctrica seria una novetat visible entre el públic a casa nostra. Al mes de juliol de l'any de 1880 va donar diverses funcions a la plaça dels Quarters (avui Avinguda Llibertat) el circ del Coronel Boone. El circ portava una dinamo que produïa llum elèctrica en arcs voltaics; deuria ser la primera vegada que es veia llum elèctrica públicament. Encara que era previst fer proves d'electricitat als Jardins l'Euterpe -avui Estació del Nord al passeig de Mata- per part d'una empresa francesa. Aquell mateix mes, segons el Diario de Reus (10 de juliol de 1880) aquell mateix circ va actuar també als Jardins de l'Euterpe fins el 14 de juliol.

A les publicacions, sobretot de premsa escrita, l'any 1881 es podia llegir quelcom de la història de les realitzacions d'en Tomas Alva Edison, com són el de ser promotor de la realització de la primera central elèctrica del mon feta a New York, o bé de l'aparició de la primera làmpada incandescent presentada a la Primera Exposició d'Electricitat a París. És clar que el corrent continu té una altra realitat, l'expansió després del corrent altern que estudia George Westinghouse.

Dalmau i el seu fill, a Barcelona, havien constituït el 1881 la Societat Espanyola d'Electricitat, per ordre seria la setena Societat creada en tot el món, on treballaven voluntàriament dos-cents obrers per l'estudi al taller-escola del mateix Dalmau. És quan apareixen les làmpades "bombetes" incandescents "Swan, Maxim, i Nickols".

És clar que el Teatre Fortuny amb data de 16 de novembre del 1882 és inaugurat amb llum de gas, que amb nombre i referència és de 37 aparells amb 111 làmpades amb artístics globus de vidre.

Segons la Revista del Centre de Lectura, al propi centre, amb data 20 de novembre del 1881, llegim que Eugeni Mata Miarons, va fer una xerrada sobre 'El caballo de vapor'. Un cavall de vapor és igual a 75 quilograms (kilopond). A la xerrada s'anomena a Watt i Boulton. Aquell mateix any parla al mateix Centre de Lectura, llavors amb estatge al carrer Vallroquetes, l'enginyer industrial Alvar Bielza Romero, disertant amb els temes de l'electricitat estàtica i atmosfèrica. El seu pare, Vicenç Bielza Escuin, valencià, havia tingut molt a veure amb les instal·lacions dels Jardins de l'Euterpe, ja al 1862, Bielsa pare va tenir un establiment d'electricitat al Raval Santa Anna. També cal esmentar que a les xerrades del Centre de Lectura i amb temes d'electricitat hi havia parlat el Catedràtic Antoni Porta Pellicer.

En la documentació diversa de l'electra, trobo una carta de la Empresa Gas i Electricitat Constancio Brouck de Madrid, carrer Caballero de Gracia 31, Madrid, que amb data 16 d'abril del 1881, adreçada a l'Ajuntament, l'alcalde en particular de Reus diu: "(...) tener el honor de proponer a usted dentro de poco el establecimiento del alumbrado completo de esta ciudad por medio de la electricidad". Amb data 27 d'abril de 1881, l'Ajuntament informa a Brouck de les quantitats i preus que pagava a la Compañia de Gas Reusense, tant en enllumenat públic com a particular i per metre cúbic. També proporciona les dades del preu del m3 de gas, per fer una proposta d'electricitat. Com havia dit anteriorment, uns dels reusencs d'adopció, d'origen valencià que treballava amb la recomposició i reparació de comptadors del gas era Vicente Bielza Escuin.

A Barcelona, semblava com si el nou Diari de la Vanguardia hagués nascut més o menys al mateix temps i de la mà del "fluido eléctrico". Des de la Plaça de la Boqueria fins la Plaça del Teatre s'havien col·locat làmpades sostingudes per cinc arcs. La Societat Espanyola d'Electricitat, al capdavant de la qual hi havia uns personatges importantíssims com eren el senyor Josep Dalmau Garcia i el seu fill, a l'agost del 1881, per exemple fora de Catalunya i a la casa del Marqués de Comillas, havia fet uns altres assajos durant diversos dies amb làmpades incandescents, quan es parlava de les làmpades gramine.

Les proves també es van fer a la fàbrica de xocolata Juncosa. A l'Entitat Casa Batlló i Germans o també a la Terrestre Marítima. Al mes de novembre, dia 24 es fa una altra prova d'electricitat a la fàbrica de pianos Bernareggi-Gassó i Cia amb làmpades màxim i arriben tot un seguit de sol·licituds de corrent d'establiments i fàbriques que amb anuncis oficials signava en Ramon Tapies. La casa Dalmau tenia oficines a la Rambla Canaletes, 10- segon i tallers al carrer Cid, 10.

Centrats en el 1883, a Barcelona, hauria de dir que havent sorgit anteriorment a l'any de 1873, la primera Central Elèctrica instal·lada al carrer Mata, per la Societat Espanyola d'Electricitat, on Dalmau hi va tenir molt a veure, la central tenia una potència important en kW, en aquells dies foren 220 kW. El lloc era i és l'edifici emblemàtic anomenat 'Les Tres Torres', que seria l'origen de la Barcelonesa d'Electricitat. La Central arribaria a tenir una turbina de vapor de 20.000 quilowats per ampliar la capacitat de la mateixa Central.

A la nostra ciutat altres formes d'energia les trobem també en l'ús particular com aquest resum trobat en la llicència d'obres de foment que ens parla del 6 d'abril de 1883. Josep Marimon Casanovas havia establert als baixos del Raval Santa Anna, número 11, on tenia una serradora de fusta, un generador de vapor "semifijo" d'un cavall de força, així com una màquina de vapor de dos cilindres i condensació montada sobre la caldera; les seves condicions són: volum per a aigua, 235 litres; volum per a vapor, 150; volum total, 385 litres; pressió màxima absoluta a que deuen treballar, 5 atmosferes; mides de la planxa, 10 milimetres; diàmetre de les vàlvules de seguretat (2 valvules), 20 milimetres; relació de palanques, 1,5; contrapesos, 2.500 quilograms.

D'aquesta descripció i d'aquesta matreixa persona i altres en data posterior concretament al 5 de maig de 1907, en llicències municipals, trobarem altres fets.

A la nostra ciutat el mateix any del 1883, Esteva Solé Suqué, amb domicili particular a Vallroquetes, 8, va permetre que la seva fàbrica de 'hilados y torcidos de algodón movido por calor y alumbrado con gas', en aquest lloc del carrer Sant Celestí, 3, 5 i 7 donés els primers passos de l'Electra Reusense. Més endavant, es faria valorar tota aquella edificació de l'antiga fàbrica sobre noranta mil cinc-centes pessetes de l'edifici del carrer Sant Celestí números 3, 5 i 7, que rebria aigua a través d'un conducte des del final del carrer Juan Martell de l'Empresa Hidrofòrica (aquesta ja havia tret a la venda accions el 1849) (CPA).

L'antiga fàbrica del Solé Copons, des del 1875, al principi estava subdividida entre el carrer sant Celestí, i el carrer Sant Fernando cantonada Joan Martell, i on hi havia el blanqueig del cotó i la tintoreria.

La Cia Elèctrica Sociedad Española de Electricidad, de Tomas José Dalmau Garcia de Barcelona amb domicili social a Rambla de Canaletes, 10, anteriorment amb el seu pare Dalmau Faura, havien fet com he dit anteriorment diversos assajos d'enllumenat públic. El fill va aprofitar les calderes de vapor d'aigua alimentades amb carbó de la fàbrica d'en Solé al carrer Sant Celestí, per produir il·luminació elèctrica, però amb nova maquinària portada expressament des de Barcelona, i a través del carrer Sant Celestí a la fàbrica que originàriament com havíem dit era d'Esteba Solé Suqué, que com a referència d'ofici familiar, el seu pare, Esteba Solé Copons, era dedicat al tèxtil. A Tarragona, per Santa Tecla, la mateixa empresa havia fet també una prova d'il·luminació al trajecte urbanitzat de la Rambla de Sant Joan, però Dalmau i fill, es trobarien amb diverses competències, petites empreses de capital estranger com la británica Woodhouse&Rawson Lted.