Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (IX)

===El progrés cerca els seus camins===

L'electricitat va espandint les seves xarxes col·locant cinc arcs voltaics per canelobre a la Plaça de Prim i fa acord amb l'Ajuntament per la Plaça dels Quarters de col·locar quatre arcs voltaics als extrems d'aquesta.

Els preus del consum en aquells dies també son una evidència. Per l'Ajuntament hi ha un projecte (1 de juny de 1900) de col·locar un motor elèctric de força de sis cavalls però amb gas sistema Otto Crossley. És més barata la força amb gas que amb electricitat i el fet es manifesta a través de les actes municipals. Malgrat tot, per aquestes es pot llegir que l'Ajuntament té un deute en factures per pagar a la Societat Gas Reusense, i a les sessions es debat el tema. Un any abans, el Gas per tal d'alimentar 6.000 làmpares té un material insuficient, en tot cas més tard hauria adquirit un grup nou.

Gas Reusense volia la supremàcia, energia conjunta: electricitat i gas; i l'Electra Reusense, com ens diu la tesi de Florentí Moyano Jimenez, volia que l'enllumenat públic de gas es convertís en electricitat i a la vegada irrompre en l'electricitat a les cases particulars.

Cal esmentar que el valor de les accions de Gas Reusense el 1901, són de 625 pessetes, mentre que les accions de l'Electra es cotitzaven solament a 470 pessetes. Reus era també la residència d'homes amb origen divers, també en la química. Cal fer esment que en els primers passos de l'Electro-Química de Flix, mentre no es clarificava el seu funcionament i producció en lleixius, clorats, clorur de cal i sosa càustica amb qualitats certament dubtoses al principi, els seus químics formaven la colònia química alemanya, resident a la nostra ciutat. Un dels exemples fou Carl Pistor Ferber, que vivia al carrer Bartrina, número 1. Pistor seria més endavant un dels promotors, curiosament, del Club Natació Reus Ploms.

El 1900 durant els dies 27, 28, 29 i 30 d'octubre, tota la nit l'enllumenat va estar encès durant les fires.

En aquest treball sorgeixen els dos principals homes que serien els promotors per un projecte futur i propi de l'electra a la nostra ciutat. Però centrem-nos ara en les actes del 9 d'abril de 1902. Mayner i Pla Societat en Comandita, succesors de Boule, a la Plaça Llibertat, substitueixen la màquina de vapor del magatzem per un motor elèctric de sis cavalls de força pagant un impost municipal de vint pessetes.

El regidor Pallejà recorda als altres regidors de l'Ajuntament que l'enllumenat públic elèctric dels Ravals no pot ser substituït pel gas, donat que existeix contracte amb l'Electra Reusense, guanyat en subasta, i a la sessió hi ha discussions fortes per aquest tema.

La Delegació d'Hisenda, encapçalada per Nicanor Carrasco i Morelin, reclama que alguns fabricants d'electricitat i gas no compleixen, al no declarar el número de dinamos, voltatge i la producció mitjana diària expressada en amperes, quilowats hora o la producció mitja diària i metres cúbics de gas, i amb disgust exigeix la correcta declaració del B.O. del 29 de juliol del 1898.

Al febrer del 1902, durant set dies, del 19 al 26, Reus va estar totes les nits amb la llum pública encesa. La vaga General reinvindicant la jornada de nou hores laborals, sobretot la vaga en la metal·lúrgica, es fa solidària a la nostra ciutat. Es reivindiquen les vuit hores de treball. La vaga és encapçalada per la CNT amb la condemna d'UGT, els obrers de Reus eren impulsats per la Federació Obrera Local. Aquesta situació es va repetir un any després, al gener del 1903. La vaga, el dia 10 de febrer, als serveis dels fanals diu la premsa que 'La Electra Reusense' va encendre els fanals a càrrec dels 'esquirols' i que no hi va haver cap inconvenient. La vaga solament aconseguiria les festes del primer de maig, el 29 de juny i 25 de desembre. Sorgeix la petició, en especial de l'alcalde, per tal que restin enceses les llums durant les nits per cura d'algun fet no desitjat.

La Delegació d'Hisenda havia anomenat delegat a Conrado Oliva, agent executiu de l'Electra Reusense. Amb data 6 de març de 1903, segueixen els deutes de l'Ajuntament amb la Companyia del Gas Reusense, tant en enllumenat de gas públic com en les dependències municipals. Es cesa el subministrament segons la Junta de Govern de la Societat Gas Reusense.

Amb data 12 de juny de 1903, trobem referència sobre la instal·lació d'un motor elèctric. L'enginyer municipal Josep Maria Pagès Moreu dóna les següents instruccions: "Primero: los hilos conductores serán de cobre electrolítico de alta conductividad, irán cubiertos con dos capas, cuando menos de materia dieléctrica, y se apoyarán únicamente con aisladores de porcelana evitando todo contacto con cualquier otro cuerpo de fácil inflamación mediante la interposición de una materia aislante. Segundo: dichos conductores tendrán una sección útil de tres milímetros quadrados como mínimo, llevando cada polo un cortacircuito que deberá fundir antes de llegar a los doce amperes". Uns dels primers motors col·locats el 1903, es el d'Emili Gaya e hijo, motor elèctric de dos cavalls de força motriu als baixos del carrer Aleus, número 9.

19-6-1903. Es comencen a veure "palomillas", una de les mateixes es a l'antiga 'Farinera' carrer Sant Anna, número 7, casa propietat de l'Ajuntament.

3-7-1903. Gas comunica a l'Ajuntament la impossibilitat de col·locar quatre fanals als carrers entre Gornals i Sant Serapi i també Santa Fimbria. Un altre repte era "el gas pobre" -el cok- que contenia "àcid carbònic", s'havia de tenir un econòmetre de Arndt per a conèixer sense interrupció la quantitat d'àcid carbònic contingut en el fum.

Les dades hidrogràfiques de la província de Lleida, que aporta Agustí Prim Tarragó el 1903, són d'interès. Dóna el curs del Riu Segre per al reg agrícola i el moviment d'alguns molins amb metres amb la toma del Canal a Asitona, marge dreta i marge esquerra, la Grande d'Escarp. Evidentment, ja es parla de possibles futures centrals hidràuliques. Però en aquells dies encara perviuen les petites fàbriques d'electricitat per alimentar amb força algunes fàbriques i regs agrícoles. I es fa contar a Ricardo Pagès, veí de Barcelona autoritzat per fer derivació al terme de lleida de 15.500 litres per segon de temps amb destí a la força motriu de dos fàbriques d'electricitat que es projecten a construir al terme d'Albatàrrec i un altra a Torres de Segre, aplicant la força. La presa quedaria emplaçada a l'edifici anomenat 'Torre dels Colegiats'.

Amb els promotors reusencs, en Mayner i Pla amb l'ajuda de gestió de Palacios i Garcia de l'Electra Reusense, també projecten amb gestió de Ricardo Pagès altres punts per alimentar amb electricitat com al terme de Vilanova de la Barca amb 20.000 litres d'aigua per segon a la partida Cervià i 5.000 litres d'aigua per a derivar a Corbins.

Al 1904, un 20 de febrer, a les 9 de la nit, al local del Centre Industrial i Mercantil, es reuneixen un seguit d'individus per la qüestió de comptadors, col·locació dels mateixos i revisió per tal de captar alguns fraus. Signen Eduard Martorell, Colom, Emili Duran A. Tasis i Antoni Porta Pellicé. Es parla de que, a més de l'enginyer municipal Josep Maria Pagés Moreu, els abonats poguéssin gaudir del dret a que es féssin inspeccions per al verificador Oficial de la província.

El 1904, les dues empreses locals, Societat Gas Reusense i Electra Reusense, situen les xarxes d'electricitat de forma aèria. Veiem les dues línies al Raval Alt de Jesús a la vegada que podem observar el suport 'escopeta' que utilitzava l'Electra Reusense. Encara que les làmpades 'bombetes' de carboni tenien una durada minsa i fins que no van arribar les de filat va passar un temps.

A la Gaceta Oficial del Estado, data 5 de març del 1904, pàgina 935-36 sobre la Dirección General de Obras Públicas. Es llegeix la instància de Ricardo Pagès, com a apoderat de Palacios y Garcia i Mayner i Pla, manifestant que accepten les condicions per aprofitament de les aigües del riu Segre, amb súplica de que la condició quinzena es pugui modificar en el termini de començar l'obra. Es concedeix el dret de derivar el riu Segre en el punt situat a 370 metres, aigües amunt de la desembocadura del mateix riu de la Femosa. La quantitat serà de 15.500 litres d'aigua per segon de temps, els quals seran retornats integrament al riu a 40 metres aigua amunt de la presa que té al terme municipal de Seròs, establerta per a derivar les aigües del molí anomenat Lladellá. La premsa ho recull.

Una data important és la del 10 de març del 1904, quan s'havia concedit a les societats mercantils Mayner y Pla de Reus i 'Palacios y Garcia' de Zaragoza per mitjà del seu apoderat Ricardo Pagès, un important salt d'aigua al riu Segre, terme de Seròs, amb destinació a la producció d'energia elèctrica, fet que quedaria corroborat en documents posteriors de Protocols Notarials de Pere Rull Trilla, notari, trobats a l'arxiu Comarcal i Municipal de la nostra ciutat un 23 de novembre de 2011.