Primer, saber què és ser d'esquerres

El passat divendres, dia 19, vaig assistir al Centre de Lectura en un debat sobre una possible unió de les forces de l'esquerra política catalana, organitzat per Reusdigital, en el qual van participar Ernest Maragall (NECat), Oriol Amorós (ERC), Xavier Sabaté (PSC), Josep Vendrell (ICV-EUiA) i Xavier Angelergues (CUP). Hi vaig assistir amb la finalitat de poder intervenir en el torn de preguntes ja que sabia que no m'aportarien res de nou ja que tots menys la CUP han estat en algun dels governs de Catalunya i ja sabem què saben fer. I efectivament, cadascú va anar a la seva bola amb una gran demagògia.

La meva pregunta a tots els membres de la taula va ser què és per cadascú ser d'esquerres?. També vaig lamentar que un dels contertulians digués que ningú havia previst el que estava passant ja que en el propi país hi havia moltes persones que feien anys que ho anaven anunciant, afegint que segurament la majoria dels membres de la taula havien col·laborat perquè es votés 'Sí' al Tractat de Maastricht, havent pràcticament impedit que el 'no' pogués tenir ressò. Entre altres coses, el Tractat de Maastrich preveia la privatització de tots els serveis públics, una política que s'està duent a terme.

Bé, l'Oriol Amorós va ser el primer en contestar-me el que per ell era ser d'esquerres, recordant la Revolució francesa amb el 'Llibertat, Fraternitat, i Igualtat'; Xavier Sabaté i en Josep Vendrell, dit d'una altra manera, van anar per la mateixa línia. Qui va ser una mica més explícit va ser en Xavier Angelergues, mentre que l'Ernest Maragall no en va fer cap esment, ni del que és ser d'esquerres per ell, ni la resta dels comentaris, de la mateixa manera que tampoc ho varen fer cap dels altres. Això té una explicació. Totes aquestes persones formen o han format part dels partits polítics dels Governs de la Generalitat que han fet el joc al capital; si han fet alguna actuació que en podríem dir d'esquerres, eren per a justificar que eren o són d'esquerres.

Recordant també la Revolució francesa, aquesta va ser la conseqüència de l'ofec de l'aristocràcia i el clergat sobre la burgesia i lògicament sobre el poble ras. Això va fer que hi hagués un enfrontament i un trencament tornant el poder als pobles. Es tracta d'un pensament que no tenen la majoria dels representants que hi havia al debat, que ja els està bé com funcionen les coses.

Hi ha una notable diferència amb el que jo penso què és ser d'esquerres. Per a mi, ser d'esquerres és trencar amb el sistema capitalista o neoliberal, tornar a la veritable fraternitat, igualtat i llibertat. És cert, això és molt difícil pel fet que la societat no està preparada i la majoria dels que viuen de la política tampoc els interessa. És lamentable que a l'igual que han dit que ningú havia previst el que estava passant, també diguin que no hi ha cap altra solució i com que són els que tenen els mitjans de comunicació, és el que desgraciadament arriba a la majoria de la població.