La fascinació pel foc

Mirar el foc és fascinant. La visió de les flames enganxa, tant si observes la combustió d’uns troncs en un foc a terra com si t’esgarrifes davant les imatges de la notícia d’un incendi forestal. Del potencial destructor a la percepció més amable, en la vida quotidiana o en la festa, el foc és potser la manifestació més culturalment viscuda dels processos de transformació de la matèria que alliberen energia. No cal que ens ho expliquin massa als catalans que hem fet d’un tronc per cremar a la llar l’ésser fantàstic emblemàtic de la nostra festa nadalenca. O a la gent de Reus, que veiem cremar, sense necessitat però amb una forta càrrega simbòlica, la teiera que hi ha al peu del campanar cada 28 de juny.

Fa anys que Manel Carrera empaita la festa, la viu, la fotografia, i n’intenta fer, de la divulgació de la festa, un ofici per mitjà del portal digital festes.org, d’obligada consulta per al coneixement de tota mena de costums i pràctiques festives vigents arreu del país. I tot just acaba de publicar el primer llibre d’una col·lecció dedicada a la festa, concretament, a una tipologia de celebracions per les quals experimenta una atracció especial, les festes amb foc, resultat d’una recerca desenvolupada durant el últims cinc anys.

Amb el Manel hem coincidit moltes vegades, a l’escalfor del foc d’hivern per Sant Antoni o sota les espurnes d’algun grup de diables o bèstia de foc. Compartim, doncs, aquesta fascinació pel foc festiu, potser, en el meu cas, més concentrada en determinades tipologies de festa o en un àmbit geogràfic més proper.

'Calendari de festes amb foc' recull algunes celebracions dels Països Catalans –aquelles que l’autor ha pogut estudiar directament– on el foc de combustió és protagonista o juga un paper significatiu, estructurat a mode de calendari. No és –no vol ser, doncs– un inventari exhaustiu, però presenta una mostra prou interessant de manifestacions de tot l’any, de la Fia-faia de Sant Julià de Cerdanyola, per Nadal, a la festa de Santa Llúcia de Barcelona. Hi trobem festes d’orígens prou ancestrals com les santantonades i les fogueres de Sant Antoni, i altres de més contemporànies com la Fira de la ceba i el calçot o la construcció d’estelades de llum, la vigília de l’Onze de Setembre. No hi són totes les festes possibles, ni molt menys, ni em sembla que l’autor ha cercat aplicar un criteri –que sempre pot ser objecte de debat– de major representativitat, però les que hi figuren mereixen ser conegudes com a exemples d’unes pràctiques culturals d’interès que ens porten del passat llunyà a l’actualitat.

Per això, explica l’autor, "l’objectiu del llibre és triple. Per una banda, vol donar a conèixer l’extraordinària riquesa i diversitat de les celebracions festives que tenen el foc com a protagonista i els diferents usos que se li donen. Per l’altra, pretén mostrar la bellesa plàstica que el foc té quan s’utilitza en contexts festius. I finalment, vol aportar dades per aprofundir en el coneixement del simbolisme associat al foc com a fet cultural i dels múltiples significats que se li atorguen". És, per tant, més que un tractat d’etnologia, una mena de diari de viatges a unes festes fascinants, que impacten estèticament i obren interrogants sobre orígens i referències culturals. Un llibre farcit d’atxes i falles, de ciris i candeles, de gales i fogueres on cremen ninots o bótes, de religiositats, rituals i focs estrictament utilitaris.