Una mica de llum a la història de l'electricitat a Reus (V)

===La utopia dels nostres cabals d'aigua. Els intrèpits homes===

Hi havia una realitat que s'anomenava la força motriu discontínua. Segons les actes municipals, pàgina 117 del 1891, es troba un fet que encara que apartat de la ciutat, tenia una base. El text parla sobre Pau Cantó Pàmies, que l'ajuntament es va donar compte que pretenia utilitzar l'aigua de la mina de Monterols com a força motriu en els edificis de la seva propietat coneguts amb el nom de Molins de Monterols. Sembla que algunes empreses de Reus haguessin volgut utilitzar aquest cabal encara que pogués albirar poc èxit pel poc cabal de l'aigua.

Uns anys després (sobretot en actes de 18 de febrer de 1907) es parla de Ramon Fortuny Banús, qui té certes ajudes de la població i l'Ajuntament. Provaria la "turbina marítima Fortuny" a Llatzaret Salou. Es volia aprofitar la força de l'aigua al port de Salou i situar una Central receptora a Reus, objectiu que no va reeixir. Fortuny faria construir la 'turbina maritima' que haurien vist, segons actes municipals, diversos enginyers, col·locada a la Platja de "Casa Antúnez" a Barcelona, on la va visitar Saltor i Ferrer.

El 7 d'agost del 1891, es dóna l'acord de la col·locació de quatre candelabres de bronze al voltant del monument del General Prim i el cost no pot superar les sis mil pessetes destinades per la Junta de Societat Gas Reusense a aquest Ajuntament. Signat Eusebi Folguera i Eusebi Gallisá.

L'Ajuntament de Reus fins i tot va demanar a Marià Rubió i Bellver, el 24 de gener del 1908, opinió sobre l'invent de Fortuny. L'autor va expressar que de tenir ajuda i èxit facilitaria a l'Ajuntament gratuïtament la força motriu a la ciutat. Fortuny va llegir la seva memòria a la Sala de la Cambra de Comerç de la ciutat, però pels pocs ajuts rebuts i moralment enfonsat. Al veure que el material al tractar-se d'aigües de la mar, van perjudicar els propis objectius i malmetre els materials de les turbines.

De fet, he trobat molt poca publicació periodística sobre electricitat, de tota manera l'escriptor i publicista tarragoní Rafel Puig Valls, que havia estat membre del Consell de l'Exposició Universal de Barcelona, faria un escrit fonamental a la Vanguardia, el 2 de març de 1892, on almenys reconeix el valor de l'electricitat a casa nostra.

Amb data 29 de maig del 1893, en l'Assamblea de la Unió Catalanista a Reus, Lluís Domènech i Montaner parlà de la unió entre Catalunya i França i feia esment dels cabals del Noguera i el Segre, dient que "galopant venien a caure a les planúries de l'Urgell, una mica la idea de Madoz. D'una manera clara, Domènech i Montaner veu que l'arquitectura futura deura ser un dibuix de les forces de l'aigua envers l'alimentació per a fer-se llum a través de les futures centrals hidràuliques.

A la ciutat, el Gas que havia substituït els gresols de petroli que cuidaven els "serenos", aquells mateixos que havien cantat les hores i l'estat del temps. Al camp, moltes hectàrees d'olivera veurien com les màquines de biga eren substituïdes per les hidràuliques. L'exportació de l'oli a l'estranger era important, es calcula que al terme de Reus hi havia 20 premses hidràuliques.

L'Arquitecte Municipal Pere Caselles Tarrats, en data 27 de març de 1895, autoritza a la Societat Gas Reusense a construir un petit cobert a l'estil del que s'havia fet al pati de l'Hospital per enllumenar a través d'un comptador de gas. Aquest alimentava l'enllumenat del Passeig Sunyer, per tant, autoritza a col·locar un "comptador comú" per a alimentar les cases de camp del Passeig de la Boca de la Mina, i és col·locà a l'espai posterior de la casa de Caritat contigu a la paret que condueix al Passeig de l'Estació del Ferrocarril Tarragona-Barcelona i França. (Passeig Mata). El document de llicències de obres Foment té data 21 de març de 1895.

===Progrés vingut de fora===

En un llibre editat que conservo personalment podem llegir la correspondència entre Joan Maragall Gorina i Conrad Roure Bofill. Maragall li deia a Roure: "m'en vaig a fer un quart de camí i agafar el tranvia de vapor que em durà a Sarrià i a Can Mañé" i després declara sense embuts que la regeneració ens ha de venir de fora.

El que us escriu creu que el futur del progrés seria la Barcelona Traction Ligth and Power Company Limited, donat que el gas i l'electricitat encara que les dues energies amb les empreses respectives encara tenien serioses mancances.

A la Revista local "Reus Tranquil" es fa divulgació de les mancances. La nostra ciutat estava dolguda perquè l'enllumenat públic no s'encenia amb la seva totalitat; la revista ho reflecteix: "Al centre de la ciutat, alguns punts no s'encenen, es deixen set o vuit fanals per encendre i, en canvi, a continuació set o vuit tots encesos! Malgrat la situació irregular, en data 31 de març de 1896, a través de Foment obres, trobem una proposta de Ines Carreres, Vidua Compte, de Barcelona, calle Cervantes, 5. Aquesta presenta un sistema d'anuncis amb placa adosada als fanals de gas, amb autorització de la Societat Gas Reusense, on la carta diu ser la Societat "propietaria de los faroles instalados". Cada anunci adossat al fanal cotitzarà deu pessetes anuals a l'Ajuntament. La concessió serà per a set anys. Hi ha una carta adjunta signada pel president de la Societat Gas Reusense, Tomàs Abelló Llopart, llavors resident a Barcelona el mateix que anteriorment havia estat el primer president de la Cambra de Comerç de la nostra ciutat, i en el moment del document, negociant en vins.

El progrés, en aquest cas la telefonia, és un servei encara a l'abast de poques persones, sinònim de vegades dels que tenen més possibles. En data 13 de juliol de 1896, es fan alinear uns postes de telèfon fins al Mas de Joaquim Navás Padró al Passeig de la Boca de la Mina.

Amb data 19 de febrer de 1898, està practicament provat que Gas Reusense tenia ja una petita part d'electricitat dins el recinte del Gasòmetre. Per tant, sembla que va portar la davantera a l'Electra Reusense. A primers del mes de març del 1897, Gas Reusense ja tenia autorització de l'Ajuntament per a col·locar cable aeri a la ciutat i poc després ho va fer l'Electra Reusense, entrant les dues empreses en pugna.

De l'Ajuntament i els seus regidors, a través de les actes municipals, es pot deduir que deurien estar presionats i a més col·lejava el deute de l'Ajuntament amb la Societat del Gas Reusense en l'enllumenat públic. Els regidors discutien d'alguns temes, però deuria haver més arguments de fons. Un exemple seria que el regidor Vidiella deia que si a Barcelona i a París els han obligat a les empreses a la conducció de les línies de manera subterrània hauria de ser igual a la nostra ciutat. Pallejà va contestar dient que a Sabadell, Osca i Terrasa, es van col·locar les línies de manera aèria.

El perquè l'Electra Reusense va ubicar-se al carrer Sant Celestí és que cal pensar que el carrer on hi hauria la ubicació de l'Electra Reusense tenia com a base la proximitat de l'Estació Nova i la visió que deuria tenir l'empresa de canalitzar l'aigua a través de l'Empresa Hidrofòrica, llavors per la millor situació per a captar cabals d'aigua a la part alta de la ciutat.

Al 1898, en data 15 de novembre, trobem informació de la Societat Latieule i Coca; són els precursors i fundadors de l'Empresa Elèctrica Reusense, amb seu a Sant Sebastià, i que serien més tard substituïts pels senyors Palacios de Madrid i Javier Garcia Julian de Zaragoza, amb la incorporació d'Enrique de Cisneros Rodriguez, casat amb la suïssa Egg Framer. Cisneros, com a director de l'Electra, tindria a començament del segle vintè un sou anyal de tres mil pessetes. L'empresa Electra Reusense havia donat la representació al serraller Emili Ferrer Soler per fer petició d'instal·lar les xarxes, sol·licitut trobada en actes municipals, en data 5 d'agost de 1898.

La primera entitat en tenir electricitat per part de l'Electra Reusense va ser l'Olimpo. Segons cartes de l'Electra, aquesta entitat a la vegada fou la primera anteriorment de tenir gas a través de la Societat Gas Reusense. En aquell any de 1898, dins l'inventari de la fàbrica Electra Reusense, es troba una màquina vapor de Calanen 35 cavalls i dos calderes "con tres hervidores" cada una.